Els residus orgànics, com poden ser les escombraries, les aigües fecals o els excrements que es generen, són vists en general com un problema del que cal desprendre’s. Però, i si en lloc de ser un problema es convertissin en una forma ecològica d’obtenir energia? Aquesta idea es porta practicant des de fa anys amb el denominat biogàs. Es tracta d’una barreja de gasos que sorgeix gràcies a microorganismes anaerobis, és a dir, sense presència d’oxigen, que descomponen la matèria orgànica. Els bacteris consumeixen el carboni i el nitrogen i com a resultat es produeix una combinació de gasos format per un 70% de metà, 20% d’anhídrid carbònic i una mica de monòxid de carboni i anhídrid sulfuroso.
El biogàs es pot generar tant de forma natural- i en aquest sentit el gas natural no és més que un tipus de biogàs sorgit pel mateix procés a partir de residus orgànics que van quedar enterrats- o de forma artificial, en dispositius dissenyats per eliminar la contaminació d’origen orgànic i produir energia. En teoria, una tecnologia adequada pot aprofitar qualsevol residu orgànic per crear biogàs i els usos que poden donar-se-li són els mateixos que quan s’utilitza gas natural perquè, en definitiva, no és més que una altra forma de biogàs. José Luis Rico investiga des del Departament d’Enginyeria Química i Química Inorgànica de la Universitat de Cantàbria (UC) la generació del biogàs i els residus. Aquest expert considera que per comprendre el veritable abast dels seus avantatges és important assimilar aquest doble vessant que posseeix el biogàs com a productor d’energia i com a eliminador de la contaminació i els residus. Defensa la seva utilització sempre que qüestions econòmiques i de qualitat dels productes finals del procés ho permetin.
El seu origen
La creació i utilització del biogàs de manera artificial es remunta a la segona guerra àrab-israeliana, a mitjan anys setanta del segle XX, quan el preu del petroli va pujar ostensiblement en ser utilitzat com a arma política, la qual cosa va fer que s’investiguessin altres possibilitats de produir energia. És llavors quan es va experimentar amb reactors, els anomenats d’alta càrrega, capaces de retenir els microorganismes anaerobis i de tractar les aigües residuals mitjançant aquest procés. En aquest últim cas, es tenen en compte les característiques de composició de l’aigua i sempre que sigui avantatjós enfront d’altres alternatives de tractament també s’utilitza, aplicant-se als abocaments de la indústria agroalimentària, begudes, papereres, farmacèutiques, tèxtils, etc.
En un primer moment, el desenvolupament del biogàs va ser més fort a la zona rural, on s’explica de manera directa i en quantitat amb diversos tipus de deixalles orgàniques, com el fem. D’aquesta manera, l’aprofitament dels residus agrícoles es practica des de fa anys en instal·lacions individuals de grandària mitjana que utilitzen el biogàs per cuinar o com a font d’il·luminació. Segons els experts, aquesta manera de tractar els residus és més efectiva, controlada i ecològica que les solucions tradicionals de tractament, que en alguns casos passen directament per l’abocament incontrolat. No obstant això, el biogàs també té els seus inconvenients perquè, a més del metà i diòxid de carboni, poden aparèixer altres components minoritaris com l’àcid sulfhídrico que és necessari eliminar. D’altra banda, si el residu queda emmagatzemat en condicions d’absència d’aire, com ocorre en els femers, es formaria metà que escaparia a l’atmosfera, produint efecte hivernacle i destrucció de la capa d’ozó sense que s’aprofiti la seva energia.
En aquest sentit, un equip de científics de la Universitat de Cantàbria presentava recentment un nou procés de tractament i gestió dels residus del bestiar boví lleter que redueix la contaminació i aprofita els nutrients del fem, al mateix temps que permet obtenir energia renovable a través del biogàs generat. Aquests investigadors ja han iniciat contactes amb el sector ramader i amb les conselleries de Medi ambient i de Ramaderia, Agricultura i Pesca del Govern de Cantàbria per estudiar com portar aquest projecte a la pràctica. Aquests experts asseguren que si se segueix apostant per les energies renovables, la millora de les tecnologies i l’increment d’aquest tipus de plantes per obtenir biogàs i la seva posterior utilització és qüestió de temps.
- Àsia és el continent que més instal·lacions de biogàs ha construït. En 1973 es va crear l’Oficina de Difusió del Biogàs i posteriorment el Centre Regional de Recerca en Biogàs per a Àsia i el Pacífic
- A Xina, el 70% del combustible per a ús domèstic a les zones rurals prové de la descomposició de la palla i les tiges de cultius.
- En l’Índia, més de mig milió de persones s’han servit de plantes de biogàs com a combustible domèstic, i avui dia existeixen plantes demostratives multifamiliares on el gas es fa arribar per canonades a cada habitatge per un preu mòdic.
- A Estats Units, existeixen fins i tot algunes plantes de biogàs de gran grandària, mentre que a Amèrica Llatina es fan esforços aïllats en diferents països.
- A Japó, presentaven l’any passat un sistema que aconsegueix fermentar també l’hidrogen, a més del metà, separadament, la qual cosa amplia els residus a utilitzar per a l’obtenció de biogàs, com les deixalles de les cuines, per exemple.
- A Europa, existeixen més de 500 instal·lacions productores d’aquest gas biològic, Holanda i Dinamarca són els països que marquen la pauta.
- A Espanya, la implantació és menor respecte a la resta d’Europa. En el camp de les aigües residuals existeix en indústries azucareras o cerveceras. Concretament amb el fem, tant de boví com de porcí, hi ha hagut algunes plantes pilot, però ara mateix a escala industrial no hi ha cap. En aquests temes s’investiga fonamentalment des de les universitats. La seva aplicació a escala industrial dependrà de les exigències mediambientals i dels preus del cost de l’energia.
