Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Bioplásticos: quins tipus coneixes?

Els bioplásticos poden ser o no biodegradables i s'elaboren a partir de matèria primera orgànica o amb productes d'origen fòssil com el petroli

Per solucionar el preocupant problema dels residus plàstics al nostre planeta, poden utilitzar-se materials com el paper, el metall o la silicona en la fabricació d’alguns productes. Però, en general, com a primera opció està substituir els materials convencionals per altres alternatius, com els plàstics biodegradables, els compostables o els bioplásticos. A continuació, definim les principals característiques de cadascun d’aquests materials i aprofundim en els bioplásticos. A més, et donem més dades de les etiquetes en les quals pots fixar-te en les teves compres i que garanteixen un menor impacte mediambiental.

L’Agència Francesa del Medi ambient i de Control de l’Energia (ADEME) defineix els materials biodegradables com “aquells que poden descompondre’s sota l’acció de microorganismes (bacteris, fongs, algues…). El resultat és la formació d’aigua, diòxid de carboo (CO2) i/o metà, així com, possiblement, subproductes (residus, nova biomassa)”. La quantitat d’oxigen, el grau d’humitat i la temperatura als quals estan exposats influeixen en el temps de biodegradació dels materials, que pot ser d’entre diverses setmanes i centenars d’anys.

Per la seva banda, compostable és una qualitat que permet al material descompondre’s en poc temps i convertir-se en abonament, més conegut com compost (per aquest motiu aquest procés sigui denominat “compostatge”). Perquè un material pugui considerar-se compostable, ha de degradar-se com a mínim al 90 % en un termini de sis mesos, i sempre necessita de l’acció de l’home. És a dir, perquè es converteixi en abonament és necessari que es rebutgi en un contenidor de matèria orgànica i passada per una planta de compostatge o sigui sotmès a un procés de compostatge en la llar.

I bioplástico?

Aquest terme engloba diversos tipus de materials. D’una banda, aquelles substàncies plàstiques que han estat produïdes a partir de matèria orgànica, generalment vegetal, ja siguin olis, féculas, microalgas o midó. Però, per un altre, també es consideren bioplásticos aquells que són biodegradables, encara que el seu origen sigui fòssil. De moment resulten un bon contrapunt als plàstics no biodegradables derivats del petroli.

La llista de bioplásticos és extensa i en ella s’alineen versions de plàstics convencionals, elaborats amb matèries primeres orgàniques, com el poliestirè, el polipropilè, la poliamida… Un poliestirè pot ser produït a partir de derivats del petroli o d’olis vegetals i, si ben el seu origen és diferent, la seva química no ho és.


Imatge: Ermaf62

Les diferents famílies de bioplásticos es classifiquen segons el seu origen: els que s’elaboren a partir de biomassa o, la qual cosa és el mateix, a partir de matèria primera orgànica, i els que es fabriquen amb productes d’origen fòssil com el petroli. Al seu torn, es divideixen entre els quals són biodegradables i els que no.

Origen biològic

  • Biodegradable: Bioplásticos fabricats a partir de materials vegetals com el blat de moro, la canya de sucre o la cel·lulosa, aquests plàstics sí es poden biodegradar. Són relativament nous en la indústria, encara que ja s’estan utilitzant en l’elaboració d’envasos. Exemples: àcid poliláctico (PLA), midó termoplàstic (TPS), polihidroxialcanoatos (PhA) i cel·lulosa regenerada.
  • No biodegradable: Bioplásticos. Que un plàstic estigui elaborat per biomassa no comporta, necessàriament, que es pugui biodegradar. És el cas d’aquests materials l’estructura química dels quals no es pot descompondre per microrganismos, però sí són reciclables mecànicament. Exemples: bio-polietilè (BIOPE), bio-polipropilè (BIO-PP), bio-poliamida (Nylon 11) i biopolietileno (BIO-PET).

Origen fòssil

  • Biodegradable: Bioplástico. Aquest grup porta l’etiqueta de “bio” perquè, encara que estan elaborats a força de materials fòssils com el petroli, sí es descomponen per microorganismes. Exemples: polietenol (PvA), adipatotereftalato de polibutileno (PBAT) i polibutileno succinato (PBS).
  • No biodegradable: Plàstics convencionals. Els plàstics de tota la vida, és a dir, aquells que es fabriquen amb matèries primeres derivades del petroli i no són biodegradables. Exemples: polietilè (PE), polipropilè (PP), poliestirè (PS), tereftalato de polietilè (PET) i policloruro de vinil (PvC).

Etiquetes que et garanteixen un menor impacte ambiental

AENOR. Certificació de l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) que acredita el compromís d’un producte o servei amb el medi ambient a través d’una minimització d’impactes ambientals.

EU Ecolabel. Etiqueta establerta per la Comissió Europea que certifica que un producte o servei està compromès amb la conservació de la qualitat ambiental i amb el foment d’una economia circular.

FSC. De l’anglès Forest Stewardship Council, el Consell d’Administració Forestal, amb seu a Alemanya. Garanteix mitjançant les seves etiquetes “FSC” la cura dels boscos. L’etiqueta “FSC 100 %” certifica que el producte prové totalment de boscos certificats FSC; la “FSC reciclat”, que tota la fusta o el paper del producte procedeix de material recuperat o reutilitzat, i la “FSC Mixt” és una combinació d’ambdues etiquetes.

PEFC. De l’anglès Programme for the Endorsement of Forest Certification, el Programa per al Reconeixement de Certificació Forestal, amb seu a Suïssa. També certifica amb la seva etiqueta “PEFC” la cura dels boscos.

Novembre 2019 Imatge: CONSUMER EROSKI

Para acceder a más contenidos, consulta la revista impresa.

Etiquetas:

plástico-ca

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions