Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Bioplásticos

Una alternativa ecològica als plàstics convencionals amb múltiples avantatges per a les persones i el medi ambient

Envasos biodegradables per als aliments del supermercat, CDs ecològics, joguines naturals o fins i tot caragols per a cirurgia d’ossos. Són algunes de les aplicacions actuals dels denominats bioplásticos. Una nova generació de plàstics ecològics està barallant per fer-se un buit en el mercat i evitar així els greus problemes mediambientals que els plàstics convencionals provoquen en forma de tones de residus i emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

Què són els bioplásticos?

Els materials plàstics són la base de la majoria dels productes de consum habituals. Una vegada que deixen de ser útils, aquests materials es converteixen en residus permanents difícils d’eliminar del medi ambient. Al no ser biodegradables, acaben amuntegant-se en els abocadors, ja que la capacitat de reciclatge és encara bastant reduïda. A més, els plàstics es produeixen a partir de combustibles fòssils, una font d’energia contaminant, causant de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, i no renovable ja que en pocs anys les seves reserves s’hauran esgotat. Segons dades de l’Institut Tecnològic del Plàstic (Aimplas), a Espanya es consumeixen prop de 5 milions de tones de plàstic anuals, de les quals només s’aconsegueixen reciclar aproximadament 700.000 tones, una xifra molt allunyada de cobrir la totalitat de les deixalles que s’amunteguen en els abocadors.

/imgs/2006/12/bioplas2.jpg

Una solució a aquest problema dels residus plàstics podria arribar amb la utilització dels denominats plàstics biodegradables. L’ISO (International Standard Organization) els defineix com aquells plàstics que es degraden per l’acció de microorganismes (bacteris, fongs i algues). Els seus orígens es remunten a 1926, quan científics de l’Institut Pasteur de França van aconseguir produir polièster a partir del bacteri Bacillus megaterium. No obstant això, l’auge de la producció de productes derivats del petroli va relegar a l’oblit a aquests materials, i no va ser fins a 1973, en plena crisi petroliera, quan es va tornar a recuperar la idea de substituts plàstics que no depenguessin del “or negre” i que fossin més ecològics.

No obstant això, cal precisar que els plàstics biodegradables poden procedir del petroli i no han de confondre’s amb els bioplásticos. María Auxiliadora Prieto, científica titular del departament de Microbiologia Molecular del Centre de Recerques Biològiques, pertanyent al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), explica que des del punt de vista biotecnològic, un bioplástico és “un plàstic d’origen natural produït per un organisme viu i amb caràcter biodegradable, sintetitzat a partir de fonts d’energia renovables, per la qual cosa a penes produeix contaminació”. L’Associació de la Indústria Bioplástica (IBAW) critica per la seva part el mal ús dels termes “degradable” i “biodegradable“, per la qual cosa promou un compromís ambiental de la indústria, en la qual els productes se certifiquin. Segons els seus responsables, els plàstics procedents del petroli amb additius que milloren la seva capacitat de degradació no satisfan les normes de biodegradabilitat establertes pels cànons europeus, mentre que els bioplásticos sí que ho fan.

Els bioplásticos són fabricats per tant a partir de recursos renovables d’origen natural, com el midó o la cel·lulosa. Per a crear un bioplástico, els científics busquen estructures químiques que permetin la degradació del material per microorganismes, com a fongs i bacteris. Un exemple de bioplástico són els polihidroxialcanoatos (PHA), una família de plàstics biodegradables d’origen microbiològic doblement ecològic, en ser biodegradables i originats per recursos renovables, que ja s’estan utilitzant per exemple per a fabricar forquilles de plàstic i pel·lícules per a embalatge, ja que són resistents a la calor, al greix i a l’oli.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions