Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Brussel·les aplica una nova normativa de seguretat marítima

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 06deAgostde2002

El 12 de desembre de 1999, Europa va assistir perplexa a l’enfonsament del petrolier maltès Erika enfront de les costes franceses. Un buc en estat deficient, una bandera de conveniència i la passivitat en el control administratiu van donar forma a una catàstrofe anunciada que va arruïnar 400 quilòmetres de litoral i el futur de desenes de milers d’animals.

A la fi del passat mes de juliol, dos anys i mitjà després del sinistre, quan encara no s’ha restituït el dany ocasionat, la Unió Europea va aprovar la nova normativa de seguretat marítima. Els anomenats Paquets Erika I i II aspiren a posar ordre en les aigües comunitàries per complir amb l’objectiu d’evitar una repetició del desastre.

Com ocorre en altres àmbits de la societat, les mesures de protecció no arriben fins que es produeix un incident.

En 1990, un any després que Alaska es tiñera de negre a causa de l’abocament del petrolier Exxon Valdez, Washington promulgava la legislació més restrictiva existent sobre transport de cru: obligatorietat del doble casc, meticuloses inspeccions periòdiques, depuració de responsabilitats en cas d’accident etc.

La normativa nord-americana convulsionó el transport de petroli a escala mundial. La conseqüència: un desplaçament de bucs obsolets cap a altres parts del planeta, principalment, cap a Europa, el major importador d’aquest producte, amb el 27%.

Les aigües del vell continent, segons es constatava en un informe de la UE, es van omplir aviat de “ferralla”. L’eficàcia nord-americana ha estat concloent: cap accident destacable des de 1990. Mentre, a l’altre costat de l’oceà, noms com el Mar Egeo o el propi Erika han commocionat a l’opinió pública.

Doble casc

Amb la nova legislació, la UE vol acabar amb aquest problema. “Ara disposem de mitjans per garantir una major protecció del nostre litoral contra els bucs que no compleixen les normes. Europa, en menys de tres anys, ha estat a l’altura de les circumstàncies”, va assenyalar la comissària de Transports, Loyola de Palacio.

El Paquet Erika I estableix dues mesures fonamentals. La primera reforça el control dels vaixells en els ports. La Comissió Europea publicarà cada sis mesos una “llista negra” de petroliers que hagin estat immobilitzats dues vegades en els últims 15 anys. Les autoritats podran prohibir la seva entrada a port. Es tracta d’una manera de lluitar contra les banderes de conveniència, aquelles que arbolan els bucs els propietaris dels quals són d’un altre país, però que utilitzen el registre de bucs de la nació que els dona majors avantatges fiscals i els exigeix menors compromisos. Aquest fenomen ha convertit a petits països com Malta o Xipre -candidats a entrar en la UE- en la quarta i cinquena flota del món, gràcies a la possibilitat d’eludir controls i als avantatges fiscals que ofereixen als armadors.

En segon lloc, la UE engega un calendari que fixa l’eliminació progressiva dels navilis de casc únic. A partir de 2015, tots els petroliers hauran de portar una doble cuirassa. “No és la panacea, però evita accidents pels cops que es produeixen contra embarcacions petites en atracar”, explica Manuel Carlier, director general de l’Associació Espanyola de Naviliers (ANAVE). A 1 de gener de 2000, només el 20% de la flota mundial estava dotat d’aquest sistema.

Per la seva banda, el Paquet Erika II estableix la creació d’una Agència Europea de Seguretat Marítima, encarregada d’unificar els criteris en la inspecció dels bucs. Una mesura molt aplaudida pel sector navilier, perquè contribuirà a mantenir de forma més eficaç els vaixells. El següent pas és fixar la seu de l’agència. En aquest punt, els interessos particulars dels estats membres han postergat la decisió. El Pireu, Roterdam i Lisboa es perfilen com a candidates.

Finalment, s’assenten les bases d’un sistema d’informació en temps real que permeti conèixer les càrregues i altres dades de seguretat del navili.

Els petroliers de nova construcció han de portar, des del passat 1 de juliol, caixes negres que contribueixin a esclarir les causes d’un eventual accident. Pels quals solquen ja els mars, la mesura serà efectiva a partir de 2008. Així mateix, les autoritats portuàries podran prohibir als vaixells que salpin amb condicions meteorològiques adverses.

Malgrat aquests avanços, la nova normativa eludeix un aspecte fonamental: la reparació dels danys causats per un accident. La UE eleva els fons de compensació, però no estableix mecanismes efectius perquè les petrolieres assumeixin la seva responsabilitat, el gran assoliment de l’Administració nord-americana: en el cas de l’Exxon Valdez, la signatura es va veure obligada a pagar de manera íntegra les indemnitzacions.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions