Malgrat la seva espectacularitat, les grans marees negres només són responsables del 12% del petroli que arriba a les aigües. El 88% restant es produeix de forma silenciosa, en abocaments menors per labors de neteja, de fonts terrestres o per la recarrega de combustible en ple mar, des d’un vaixell cisterna, sistema conegut com “bunkering”. L’Estret de Gibraltar és un dels llocs del món preferits per realitzar aquesta maniobra, amb els negatius efectes mediambientals que això suposa.
Imagen: Rosanne HaalandDiverses associacions ecologistes han alertat del creixement del “bunkering” any rere any en l’Estret, especialment en la Badia d’Algesires. Es tracta a més de l’única zona en aigües comunitàries en la qual es practica aquest sistema. L’associació Verdemar – Ecologistes en Acció afirma que la zona de l’Estret que cobreix Ceuta, nord del Marroc i el Camp de Gibraltar s’ha convertit en una “gasolinera flotant”, i estima entre cinc i set milions de tones anuals de combustible expesos mitjançant el “bunkering”.
Per exemple, el port de Ceuta ha registrat durant 2006 un creixement del 59% d’aquest sistema. Per la seva banda, Greenpeace afirma que en aigües de l’Estret es concentren cada dia entre deu i vint petroliers realitzant aquestes operacions de repostat en mar.
Aquest increment suposa a més que el nombre de bucs augmenti, i amb això, el risc d’accidents. D’aquesta manera, Verdemar – Ecologistes en Acció afirma que uns 100.000 bucs a l’any – el 10% del tràfic marítim mundial – transiten aquestes aigües, dels quals, entre 4.000 i 5.000 són petroliers.
A la zona de Gibraltar s’expenen entre cinc i set milions de tones anuals de combustible mitjançant el “bunkering”Així mateix, de cada tres vaixells que reposten allí, dos ho fan des d’un vaixell cisterna i no en port, la qual cosa ha provocat en els últims anys diferents abocaments al mar “bé per accidents o netejant llast”, segons aquesta ONG ecologista. A més, asseguren, l’hidrocarbur que es descarrega d’una gasolinera flotant ve “amb cru dolent del Bàltic“.
Les raons de l’augment d’aquesta pràctica en aigües gibraltarenyes s’han de, segons els ecologistes, als avantatges econòmics oferts per aquesta colònia britànica, l’escàs control de les autoritats, així com la falta de mètodes de vigilància adequats o de sistemes de sancions eficaces.
Per la seva banda, l’organització conservacionista WWF/Adena recorda que la zona en qüestió es troba situada enfront del Parc Natural de l’Estret, d’alt valor ecològic, en la qual encara poden observar-se orques, dofins o tortugues, així com una gran varietat d’espècies marines.
Per això, Verdemar – Ecologistes en Acció ha denunciat per via penal davant el Parlament europeu l’activitat de “bunkering” que es desenvolupa en el port de Gibraltar, i en concret l’activitat realitzada per les companyies “Aegean Bunkering Gibraltar Ltd”, “Cepsa Ltd”, “Vemaoil Company Ldt”, i “Búnquer Gibraltar”, responsables de diversos bucs gasolinera.
Un d’aquests bucs cisterna, el “Vemabaltic”, va ser investigat l’any passat pel Fondo Internacional d’Indemnització de Danys a causa de la contaminació per hidrocarburs. Segons Ecologistes en Acció, el “Vemabaltic” ha estat substituït en l’actualitat per un nou buc cisterna, el “Vigour”, que fa “bunkering” a una milla de Gibraltar, en la Badia d’Algesires, i que presentaria, segons aquesta organització, diverses deficiències greus.
En qualsevol cas, els interessos econòmics llocs en joc són un difícil rival per al medi ambient. Segons un estudi realitzat a la Universitat de Sevilla, l’impacte econòmic de la indústria portuària d’aquesta zona equival al 7,7% del PIB andalús. I tot apunta al fet que va a anar a més, com adverteix Greenpeace, ja que es preveu un nou port al Marroc.
Les organitzacions ecologistes enumeren nombrosos accidents de diferent consideració a la zona de l’Estret en els últims mesos. El 29 de novembre de 2006 xocaven a la sortida del Port d’Algesires el “Avemar Dos” i el buc marroquí “Atles”.
Al gener de 2007, l’encallamiento del “Sierra Nava”, vaixell frigorífic de bandera panamenya que estava a l’espera d’un carregament de taronges, provocava l’abocament de 70 tones de fuel. Dies abans, el buc “Ocean Globe”, que transportava carbó, quedava embarrancat en la mateixa bocana del port d’Algesires. Anteriorment, el petrolier “Spetses”, carregat amb 139.000 tones de cru lleuger, xocava amb un buc de passatgers. El 17 de març li tocava el torn al petrolier de bandera grega “Samothraki”, en embarrancar en els baixos de Punta Europa.
L’últim incident d’importància es produïa el 12 d’agost. El buc “New Flame”, amb 27.000 tones de ferralla, col·lisionava amb el petrolier “Torm Gertrud”. Dies més tard, xocaven el “Torm Ismini” i el “Cost Bonny”.
