Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cada persona porta en el seu organisme almenys 300 contaminants químics persistents

Greenpeace recull mostres de pols en 25 llars espanyoles per a detectar substàncies nocives

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 15deMaigde2003

Milers de contaminants químics persistents (COP´s) estan presents en la nostra vida diària, els respirem i toquem però no els veiem. S’acumulen en el cos i passen llargs anys d’incubació sense que es coneguin els seus efectes finals. La majoria els amunteguem a través dels aliments, que inicien un incert viatge en la cadena alimentària amb resultats encara no avaluats. Els experts estimen que cada ésser humà porta en el seu organisme almenys 300 COP´s. Calculen que la indústria química ha creat uns 100.000, però només es coneix un miler.

En la localitat tarragonina de Flix es troba una de les majors plantes de fabricació de derivats del clor (DDT). Espanya va esperar fins a 1994 per a bandejar el DDT, a pesar que ja es coneixia la seva toxicitat des de 1962. “Tots els COP´s són tòxics per definició, però els seus efectes per a la salut i els impactes ambientals a llarg termini es desconeixen en gran part”, afirma el director de l’organització ecologista World Watch España, José Santamarta.

El DDT és un dels pocs contaminants persistents químics dels quals es coneixen aquests efectes. La majoria mai apareixen en els prospectes ni en els llibres d’instruccions, i hi ha dotzenes de famílies de complexos noms. De tant en tant, salten les alarmes per als consumidors. En 2000, el tributilestaño (TBT) descobert en els bolquers infantils i en roba esportiva de les marques més prestigioses va provocar un escàndol que va començar a Alemanya i va esquitxar a tota la Unió Europea (UE). “Aquesta contaminació està en tots els àmbits, encara que els nivells d’ingesta de dioxines augmenten a través de la pols ambiental”, explica el responsable del Laboratori de Dioxines del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) a Barcelona, José Llerena.

Greenpeace en les llars

Dins dels seus limitats coneixements, els experts creuen que els COP´s més perillosos són els anomenats disruptors endocrins, unes substàncies químiques capaces de pertorbar el sistema metabòlic dels éssers vius. “Les seves quantitats solen ser mínimes, però l’exposició és constant”, recorda Sara del Riu, responsable de la Campanya de Tòxics de Greenpeace. Un equip d’aquesta organització ha seleccionat 25 llars de quatre ciutats espanyoles per a detectar substàncies químiques perjudicials per a la salut humana i el medi ambient. Equipats amb aspiradores, els membres d’aquest equip han finalitzat aquesta setmana la recollida de partícules en suspensió i pols ambiental que remetran a un laboratori. Els seus resultats seran exposats en públic per a conscienciar als ciutadans sobre la necessitat d’exigir als governs que investiguin i regulin l’ús de COP´s.

“Cada vegada que investiguem sobre un sector se’ns acusa de crear alarma social”, denúncia el catedràtic de Radiologia i pioner en els estudis sobre disruptors endocrins, Nicolás Olea. El seu equip de la Universitat de Granada ha buscat resposta a noves malalties que sorgeixen sense explicació aparent, com la creixent freqüència d’anormalitats genitals en els nens en zones de Granada i Almeria, on s’usen plaguicides com l’endosulfán. Han registrat més de 500 casos de cliptorquicias (testicles no descendits en els infants).

Olea forma part de la xarxa europea Credo (Consorci per a l’estudi dels disruptors hormonals), formada per 63 grups de treball que han rebut 20,3 milions d’euros per a investigar. “Ens demanen que demostrem els efectes abans que es facin lleis. Però no es pot esperar més anys perquè per a moltes substàncies faran falta 25 anys o més per a arribar a conclusions”, assegura aquest especialista.

Garanties per als usuaris

Olea reclama un marc legal que pensi més en les garanties per als usuaris enfront d’una “indústria química que només vol mantenir la seva competitivitat”.”Cal començar a generar dades per a buscar respostes. El Parlament Europeu va aprovar en 2001 el principi de precaució, que deia: “davant la incertesa, abstenció”. Però, fins avui, davant la incertesa, més del mateix”, apunta.

En 2001, la Unió Europea va publicar un llibre blanc que esbossava el marc d’un nou enfocament per al control de la producció de substàncies químiques. “Des de llavors, la gran indústria química exerceix grans pressions com a lobby “” per a evitar una legislació més dura”, afirma Olea.

És el debat entre el desenvolupament tecnològic i el preu a pagar pels seus avantatges. “Es tracta d’aportar dades per a marcar un ordre de prioritats i poder triar. Aquesta llei ha de parlar de fonts d’exposició i els seus nivells, perquè els usuaris sàpiguen a què atenir-se i quins riscos corren quan utilitzen un producte”, resumeix Olea. Una demanda que ja figura en les conclusions finals de l’últim Congrés Nacional de Medi Ambient de 2002: “Es propugna que l’Administració elabori una reglamentació que estableixi anivellis límit i mètodes de referència per a l’avaluació dels paràmetres que condicionen la qualitat d’ambients d’interior (físics, químics i biològics)”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions