Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Canvi climàtic, s’ha superat el punt de no tornada?

Diversos experts alerten de l'accelerat increment del CO2 i la possibilitat d'arribar a una situació irreversible

Img noaaco Imatge: NOAA

Les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI), implicats en el canvi climàtic, s’han disparat. La concentració de diòxid de carboni (CO2) en l’atmosfera ha marcat una xifra històrica. Si no es fa gens per evitar-ho, el clima podria arribar a una situació de no tornada amb conseqüències catastròfiques irreversibles. Diversos experts expliquen en aquest article l’aceleramiento de les emissions, el punt de no tornada del canvi climàtic i quan podria produir-se.

Les emissions s’han accelerat: CO2 a 400 ppmv

Img
Imatge: NOAA

L’Administració Nacional d’Oceans i Atmosfera d’Estats Units (NOAA) assenyalava recentment que la concentració de diòxid de carboni (CO2) ha superat per primera vegada, des que tenen registres, la frontera simbòlica de les 400 parts per milió en volum (ppmv). La NOAA posseeix una estació en Mauna Lloa (Hawaii), la més antiga del món a prendre dades del CO2 (des de 1958).

En algunes zones del nostre planeta, a escala regional, ja hi ha canvis irreversibles, segons un expert“La dada representa un símbol de la innegable influència humana sobre el clima. Les concentracions de CO2 en l’atmosfera, principalment per l’ús massiu de carburants fòssils, han passat de prop de les 280 ppmv de la societat preindustrial a les 400 ppmv actuals”. Així ho considera Manola Brunet, directora del Centri for Climate Change (C3) de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) i presidenta del Grup d’Experts de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

“En realitat era una dada cantada, perquè les concentracions estan relacionades amb les emissions i aquestes no han deixat de créixer en els últims anys”, segons Xavier Labandeira, catedràtic d’Economia de la Universitat de Vigo i autor principal del cinquè informe d’avaluació del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU.

José Miguel Viñas, meteoròleg i autor del blog de divulgació Divulgameteo, destaca que “ve bé per recordar l’augment, any rere any, de la concentració de CO2 i, a més, amb una taxa de creixement major en els últims anys”. Aquest expert recorda a les grans potències emergents com Xina o Índia, “l’espectacular creixement de les quals es basa en la crema massiva de combustibles fòssils”.

En opinió de Mar Asunción, responsable del Programa Canvio Climàtic de WWF Espanya, més significatiu que la dada “puntual” és la “concentració mitjana de 392,6 ppm aconseguida en 2012, propera a les 400 ppm que el consens científic aconsella no superar”. Segons aquesta experta, “l’important és la tendència creixent d’augment de temperatures mitjanes a un ritme que pot desestabilitzar el sistema climàtic”.

El punt de no tornada del canvi climàtic

El “punt de no tornada” d’un sistema, com el clima, es produeix quan les accions (o les omissions) aboquen a una situació irreversible. Segons la guia d’UNESCO ‘Comunicar la sostenibilitat, “després d’un cert grau d’acumulació amb prou feines perceptible, una petita variació addicional provoca una gran diferència, el sistema ‘adquireix vida pròpia’ i perdem el control”.

Els experts consultats consideren que amb els 400 ppmv el canvi climàtic encara no ha aconseguit el punt de no tornada, però “ens apropem a passos de gegant”, subratlla Viñas. Segons aquest metereólogo, “vam seguir fent oïdes sordes als científics, i la contribució del CO2 a l’escalfament global no para de créixer”.

Per Labandeira, el nombre “indica que ens endinsem en terrenys ignotos. Cal remuntar-se a milions d’anys per trobar concentracions com aquestes. No estem en un punt de no tornada, però cada dia que passa sense accions rellevants es fa més difícil i costós controlar aquest problema”.

Brunet explica que “amb l’increment de CO2 s’ha observat un ascens global de la temperatura de l’aire entorn de 0,6 ºC des de 1850, amb una tendència accelerada en els últims 30 anys. Tot això ens condueix a un clima més pertorbat, de majors impactes ambientals i soci-econòmics. Com els governs mundials no han aconseguit un acord vinculant per reduir les emissions, la societat s’enfrontarà en un futur proper a nivells de desestabilització climàtica molt més perillosos que els actuals”.

Quan podria arribar el punt de no tornada?

Els científics consideren que quan es doblegui el valor preindustrial de concentració del CO2 (entorn dels 550 ppmv), el sistema climàtic es desestabilitzarà fins a punts de no tornada, explica la responsable del C3. Amb les dades actuals, afegeix Manola Brunet, aquesta situació podria succeir abans del previst: “En l’actualitat ens enfrontem a un risc del 50% que la temperatura mitjana global augmenti 2 ºC abans de finals d’aquest segle. Molts científics creuen que si no s’executen ja polítiques decidides de reducció de les emissions, és més probable que sigui d’entre 3 a 5 ºC”.

El catedràtic de la Universitat de Vigo assenyala que, d’acord als models climàtics actuals, “podrem mantenir l’augment de temperatura per sota dels 2 ºC amb concentracions menors a 450 ppm. Al ritme actual, aconseguiríem aquest punt en menys de 30 anys. Per mantenir-nos en les 450 ppm hauríem de reduir les emissions ja i de forma important en les properes dècades, el contrari del que succeeix. Fins i tot mantenint l’augment en 2 ºC de mitjana, l’impacte del canvi climàtic serà probablement molt elevat, en ser mitjanes que no tenen en compte la variabilitat geogràfica i els efectes extrems”.

Segons el responsable de Divulgameteo, “en algunes zones del nostre planeta, a escala regional, ja hi ha canvis irreversibles. Comença a ser evident a les regions polars, sobretot en l’Àrtic, amb un procés de desaparició del gel que segur veurem gairebé per complet a l’estiu en poques dècades”.

L’experta de WWF Espanya destaca que els impactes s’han fet “cada vegada més visibles: augment de la freqüència i intensitat dels fenòmens climàtics extrems com a ones de calor, sequeres pronunciades, desglaç de glaceres, precipitacions més abruptes i concentrades amb inundacions, huracans més destructius, etc.” Manola Brunet afegeix l’increment del nivell del mar o la pèrdua de biodiversitat, “que empobreix la biosfera i els serveis que els ecosistemes proveeixen”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions