Ja han arribat de nou la pluja, el vent i el fred. La tardor sembla haver-se instal·lat de manera definitiva, i a això contribuirà encara més el canvi d’hora que tindrà lloc aquest diumenge, que allargarà les hores nocturnes i escurçarà les diürnes. El diumenge, 27 d’octubre, donarà començament l’horari d’hivern, quan a les 3:00 hores es retardi el rellotge 60 minuts per col·locar les manetes en les 2:00 hores. La raó esgrimida per canviar l’horari dues vegades a l’any és l’estalvi d’energia, encara que el tema sempre suscita controvèrsia. Els dies seran més curts i per a molts est és un dels seus majors inconvenients, però retardar una hora també té avantatges. Uns i unes altres s’exposen en el següent article.
Avantatges del canvi d’hora
Mediambientals:
Els responsables del canvi d’hora asseguren que estalvia energia i que té nombrosos avantatges per al medi ambient:
Contribueix a lluitar contra el canvi climàtic:
La producció energètica es basa en la seva majoria en l’ús del carbó o el petroli. Aquests combustibles fòssils emeten diòxid de carboni (CO2), un gas involucrat en el canvi climàtic. Quanta menys energia s’utilitzi, menys CO2 s’emet.
Redueix la contaminació:
A més de les emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle (GEI), l’ocupació de combustibles fòssils suposa també l’emissió de substàncies i gasos nocius per al medi ambient i la salut. Alguns dels seus efectes, com les marees negres o la destrucció de zones verges per a la cerca i extracció de nous jaciments, són els més coneguts. I no cal oblidar que una part de l’electricitat consumida prové de les centrals nuclears, els residus radioactius de les quals o la possibilitat d’un accident poden provocar un impacte ambiental greu.
Disminueix la necessitat de matèries primeres:
Quanta menys energia es produeix, la quantitat de matèries primeres necessàries per a això és menor. Per tant, l’impacte de les activitats (com la mineria o les plataformes petrolieres) d’extracció, transport i transformació d’aquestes matèries primeres és menor.
Per a la salut:
En general, els experts assenyalen que és més suportable el moment del canvi horari de tardor que el de primavera, perquè disminueixen les hores de llum. Això afavoreix la secreció de melatonina, que, al seu torn, ajuda a agafar el son.
I és que la llum no produeix el mateix efecte durant el matí que durant la tarda: al matí activa el ritme, però la llum durant la tarda ho demora.
Econòmiques:
Per a l’economia familiar, tan danyada amb la durada d’aquesta crisi, el canvi horari pot suposar un estalvi de sis euros en un any. Tenir una hora més de llum solar redueix l’ús d’il·luminació artificial, d’electrodomèstics i aparells energètics, en general.
Encara que l’estalvi, en general, es nota menys en l’hivern, l’objectiu principal que es persegueix en retardar el rellotge una hora a l’hivern i avançar-la a l’estiu és aprofitar més la llum natural diürna. No obstant això, aquest canvi no és perjudicial per als ciutadans i fa possible que la despesa energètica sigui menor.
Inconvenients del canvi d’hora
Alguns experts assenyalen els inconvenients del canvi horari:
Mediambientals:
Realment estalvia energia?
És la pregunta de tots els anys. Però, no hi ha un consens científic sobre com influeix en realitat en el nostre dia a dia. Alguns experts i estudis asseguren que pot afavorir l’aparició de becs de demanda d’electricitat, o que la reducció que s’aconsegueix a certes hores s’augmenti a altres hores, i el balanç final no compensa.
Seria interessant veure l’efecte de la mesura proposada en dates recents de canviar el fus horari d’Espanya i moure-ho al que de forma natural li correspondria, en el meridià de Greenwich.
Impacte en la producció d’energia solar:
Si les hores possibles de sol es desajusten amb l’activitat humana, es podria reduir aquesta forma d’energia renovable no contaminant. L’energia del sol es consumeix segons es produeix, tret que s’emprin acumuladors o bateries per guardar-la i utilitzar-la en altres moments quan no hi ha sol, però en la pràctica no solen usar-se per ser sistemes molt cars.
Contaminació lumínica:
L’enllumenat públic genera una sèrie d’inconvenients econòmics i ambientals que podrien augmentar amb una major ocupació del mateix.
Impacte en les activitats agrícoles:
Qualsevol activitat en un entorn natural que depèn del sol pot veure’s afectat per un canvi en les hores de llum.
Per a la salut:
Els detractors del canvi horari consideren aquesta mesura antinatural, i assenyalen que pot alterar el sistema nerviós central i provocar estats d’irritabilitat o depressió.
Els canvis estacionals d’hora no tenen per què afectar a tothom, i solen acusar-los més les persones majors i els nens. Són molt molests, encara que sovint siguin trastorns més psicològics que orgànics.
Inconvenients econòmics:
Un dels majors retrets al canvi d’horari és que potser no s’estalvia tant com es pot pensar en principi.
Algunes empreses no deixen de gastar; sobretot, si treballen després de les sis de la tarda. I molts comerços obren a les 10:00 hores, per la qual cosa no hauran estalviat i requeriran una hora més de despesa a la tarda. A ells, el canvi d’hora els perjudica i els resultarà més costós.
El canvi d’hora es va començar a popularitzar en 1916, durant la Primera Guerra Mundial, a fi d’estalviar carbó. A Espanya, aquesta mesura no es va aplicar fins a 1974, arran de la primera crisi del petroli.
El canvi d’horari es va popularitzar en 1916, durant la Primera Guerra Mundial, a fi d’estalviar carbó
Anys més tard, al gener de 2001, el Parlament Europeu i Consell de la Unió van aprovar la Novena Directiva, atorgant a aquest canvi horari un caràcter indefinit. Dos anys abans, en 1999, un estudi realitzat per la Comissió Europea havia conclòs que la mesura té impactes positius.
