Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Canviar les tècniques agrícoles enfront del canvi climàtic

Diverses mesures poden permetre a l'agricultura protegir-se dels efectes de l'escalfament global i fins i tot mitigar-lo
Per Mercè Fernández 8 de juliol de 2009
Img tractor

Els reptes als quals s’enfronta l’agricultura enfront de l’incert futur que ofereix el canvi climàtic són dobles. D’una banda, ha d’adaptar-se per a poder continuar produint aliments encara que baixi la productivitat i hi hagi escassetat d’aigua. Però també pot convertir-se en una eina de mitigació del canvi climàtic.

Com afectarà el canvi climàtic a l’agricultura

/imgs/2008/04/surcos01.jpg

L’impacte que es preveu tindrà el canvi climàtic en l’agricultura és variable. En general, el règim de pluges canviarà i s’espera que la productivitat d’alguns cereals pugui disminuir en algunes zones, especialment en regions pobres en latituds baixes. Les pèrdues agrícoles dependran de la mena de cultiu, de la zona i de l’augment de temperatura.

El carboni i altres emissions derivades de l’agricultura i la gestió del sòl suposen fins al 31% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle

Es creu que per a l’any 2020, a Mèxic es perdran 300.000 hectàrees per a la producció de blat de moro, mentre que als Estats Units o a Europa, molts dels cultius simplement es desplaçaran cap al nord. En algunes zones més fredes del Canadà i Rússia és possible que l’augment de la temperatura allargui la temporada de cultiu. Podria ser una millora si no fos perquè l’augment de la temperatura pot tenir altres conseqüències inesperades, com l’augment de les plagues. Tal com recollia un informe del Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC), una plaga que podria empitjorar és la del cuc de les gemmes de l’avet, molt nociva per als boscos. I el canvi climàtic està modificant la distribució de les currucas, els ocells depredadors d’aquests cucs, la qual cosa pot empitjorar molt més la plaga.

El futur és un escenari vague i incert. Els experts apunten al fet que l’agricultura no sols hauria de preparar-se per a eventualitats de diversos tipus (sequeres o inundacions, descens de la productivitat, possible augment de plagues, allargament o escurçament de la temporada de collites…) sinó que, a més, l’ús del sòl hauria de convertir-se també en una forma de mitigació del canvi climàtic. Al cap i a la fi, l’agricultura també suposa una part important d’emissions de carboni i el sòl pot convertir-se (és el tercer dipòsit de carboni del planeta) en un gran dipòsit que retingui aquest carboni. Es tractaria d’evitar que el carboni del sòl i de la matèria orgànica es perdi (el que succeeix cada vegada que es romp la terra, es desforesta per a conrear o es descompon les restes vegetals en la superfície del sòl) i, en canvi, retenir-lo i usar-lo per a enriquir el sòl.

El carboni i altres emissions derivades de l’agricultura i la gestió del sòl, com l’oxido nitrós i el metà, suposen fins al 31% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, que podrien evitar-se amb altres pràctiques agrícoles i de gestió del sòl, tal com defensa un treball de l’Informe de l’Estat del Món 2009 del Worldwatch Institute.

Idees per a combatre els efectes del canvi climàtic en l’agricultura

Una peça fonamental d’aquest canvi és evitar els fertilitzants químics que s’apliquen en els camps agrícoles. Els fertilitzants alliberen oxido nitrós, un gas amb una capacitat d’escalfament 300 vegades major que el diòxid de carboni (CO₂). S’ha calculat que a causa dels fertilitzants s’alliberen cada any una quantitat d’oxido nitrós equivalent a 2.000 tones de CO₂. Una manera d’evitar l’ús d’aquests fertilitzants és recórrer a mètodes ecològics (compostos, abonaments verds, rotacions…).

/imgs/2008/04/trigal001.jpgUna altra de les estratègies que es proposa en l’informe del Worldwatch Institute és minimitzar el conreu del sòl, és a dir, evitar la rompuda que tradicionalment es fa per a preparar la sembra i evitar les males herbes, i que té com a efecte secundari la pèrdua de nutrients del sòl, l’alteració dels microorganismes i el consegüent alliberament de CO₂. A petita escala no sembla que es tracti d’una gran quantitat de CO₂, però cal tenir en compte que la superfície agrària mundial és d’uns 15.000 milions d’hectàrees. Alguns experts han calculat que si s’apliquessin tècniques com aquestes en només el 10% de la superfície agrària mundial (150 milions d’hectàrees) es podrien emmagatzemar 29.000 milions de tones de CO₂.

Cereals perennes

Una peça fonamental és evitar els fertilitzants químics que s’apliquen en els camps agrícoles

Més cridaners són els esforços que estan fent per a aconseguir cultius amb plantes vivaces, que no calgui replantar cada any. Les plantes vivaces es mantenen vives any rere any, podent-se recollir la collita cada any sense necessitat d’haver d’arrencar els matolls del sòl, ni tornar a sembrar. Es mantenen les seves arrels en el sòl, la qual cosa suposa una millor retenció de l’aigua i nutrients, amb el que es podria evitar l’ús dels fertilitzants. Les arrels, a més, en ser més profundes que les plantes anuals, capten millor els nutrients de les capes inferiors del sòl i competeixen amb les males herbes (pel que aquestes no creixerien tan fàcilment), amb el consegüent estalvi en herbicides.

Grups de recerca en la Universitat de Manitoba (els EUA), en la Universitat Western Austràlia, en el Land Institute (els EUA) o en l’Institut de Recerca per a Cultius Alimentaris en Kunmimg (la Xina), per posar alguns exemples, estan treballant en programes per a obtenir varietats de cereals perennes, que no calgui replantar any rere any. Es treballa amb varietats d’arròs, mill, blat de moro, soia i unes altres. El que intenten és recuperar i adaptar, mitjançant programes d’encreuament tradicional, varietats silvestres de cereals, de les quals deriven els nostres cultius actuals.

Els cereals suposen el 80% dels cultius i són la peça bàsica de l’alimentació mundial de les persones i el bestiar. Encara falten uns anys per a poder obtenir varietats comercials però, d’aconseguir-ho, les millores podrien ser notables per a l’agricultura i, també, per a la biodiversitat. Les plantes perennes es convertirien en un ecosistema estable i també retindria considerables quantitats de carboni.

Què poden fer els consumidors

Altres estratègies que s’apunten és substituir les grans extensions agrícoles de cultiu pla i sense arbres per explotacions que combinin els cultius vivaços amb zones arbrades intercalades (de fruiteres o boscos). Els arbres retenen carboni i nutrients en el sòl, i ofereixen un hàbitat a les espècies locals. És alguna cosa que estava en la base dels cultius tradicionals, però que s’ha perdut amb l’agricultura intensiva. Per a aquesta mena d’explotacions en les quals es combinen camps i boscos s’intenta obtenir varietats que no necessitin molta llum per a ser productives i que permetin conrear a l’ombra. Ben implantades, permeten evitar la desforestació i recuperar la vegetació en zones degradades.

/imgs/2008/04/cosechadora001.jpgPerò totes aquestes estratègies no poden realitzar-se sense un suport dels consumidors i de les administracions. Als agricultors els ha de resultar rendible aquest tipus de cultius i els consumidors han de tenir opcions per a poder triar entre productes obtinguts de l’un o l’altre mena d’explotació. Per exemple, ja hi ha productes certificats com a “respectuosos amb els ocells” o “conreats sota ombra” recolzades per signatures com Organic o el Rainforest Alliance. Però encara són productes anecdòtics i queda molt per fer.

Fa a penes uns dies, el Pacific Northwest National Laboratory (els EUA) presentava un treball que demostrava la necessitat d’imposar càrregues fiscals a les emissions de carboni terrestre produïdes per l’ús del sòl, i que es produeixen quan es desforesta per a conrear.

Els consumidors han de tenir opcions per a poder triar entre productes obtinguts de l’un o l’altre mena d’explotació

Per a això, els investigadors han aplicat un model informàtic que permet simular els efectes de l’economia en dos mercats virtuals: un en el qual es penalitzava només les emissions de carboni industrials i de combustible fòssils, i un altre en el qual es penalitzaven, a més d’aquelles, les emissions d’origen agroforestal. I el resultat era que ignorar aquestes emissions agroforestals portava, en un termini de cent anys i a causa d’unes pressions econòmiques molt fortes, a la pèrdua total dels boscos que no estaven sent gestionats, desforestats per a aconseguir grans extensions de cultius bioenergètics, més rendibles econòmicament.

En canvi, en posar un valor al carboni del sòl s’obtenia un increment de la coberta forestal, sense veure’s afectats els altres cultius, que també van créixer. Per a controlar les emissions de carboni, conclou aquest estudi, és tan important parar esment a les millores en les tecnologies energètiques com a les millores en les tecnologies agrícoles.