El “carboni blau”, el diòxid de carboni (CO2) atrapat en els oceans, és vital contra el canvi climàtic. Els ecosistemes aquàtics capturen més CO2 que els terrestres, però no solen tenir-se en compte i estan amenaçats de forma greu. La seva destrucció no solament resta capacitat enfront del canvi climàtic, sinó que ho empitjora. Aquest article explica per què el carboni blau resulta essencial, està amenaçat i és amenaçador i enumera diverses iniciatives per protegir-ho.
Carboni blau, essencial contra el canvi climàtic
Per “carboni blau” es coneix al CO2 capturat pels oceans i els ecosistemes costaners de tot el planeta, especialment les prades oceàniques, com la posidònia mediterrània, les marismas o els manglars. Institucions com el Programa de Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA) o la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ho consideren essencial per lluitar contra el canvi climàtic.
El 60% dels principals ecosistemes marins ha estat degradat o s’utilitza de manera insostenibleLes dades són eloqüents, com assenyala un informe de diverses institucions de Nacions Unides (PNUMA, FAO o UNESCO): del total de CO2 capturat cada any al món per l’activitat fotosintètica (la d’arbres i plantes és la més coneguda), el 55% correspon als organismes marins. La seva eficiència com a embornals de carboni és molt elevada: la biomassa dels oceans és solament el 0,05% de la total del planeta, però segresten el CO2 cent vegades més ràpid i durant milers d’anys, molt més temps que els boscos terrestres.
Els responsables de l’informe de Nacions Unides subratllen que les mesures per combatre el canvi climàtic assumeixen la protecció dels boscos, però els ecosistemes marins són en gran mesura ignorats, malgrat la seva importància. Per això, insten a les institucions de tot el món al fet que ho tinguin en compte.
A més del seu paper en la lluita del canvi climàtic, els experts del grup Factor CO2 destaquen el valor d’aquests ecosistemes com a font de riquesa: “Generen ocupació, ingressos, turisme, etc. S’estima que el valor global dels serveis que proveeixen és de 20 milions d’euros a l’any al món”.
El carboni blau, amenaçat i amenaçador
Els ecosistemes que alberguen el carboni blau estan amenaçats greument. La contaminació, l’acidificació dels oceans, la pesca destructiva, l’excessiu ús de fertilitzants o la construcció insostenible d’infraestructures i assentaments humans en la costa són alguns dels seus enemics.
María Jesús Muñoz, responsable de l’àrea d’embornals de Factor CO2 i coautora de l’informe ‘Blue Carbon: propostes per preservar el carboni blau’, explica que fins a cinc agències de Nacions Unides han alertat que el 60% dels principals ecosistemes marins ha estat degradat o s’utilitza de manera insostenible. “Des de 1980, gairebé el 20% de l’àrea coberta per manglars ha desaparegut, igual que el 29% de l’àrea total coberta per zosteras marines (un gènere de plantes aquàtiques) i una taxa similar ha estat estimada per les marismas de marea”, segons les dades recopilades per Muñoz.
La degradació i desaparició dels organismes marins que segresten el CO2 resulta així mateix amenaçadora. D’una banda, es redueix la capacitat del planeta de mantenir aquest gas d’efecte hivernacle (GEI). D’altra banda, el CO2 retingut s’allibera i contribueix a l’acceleració del canvi climàtic i el seu impacte.
Els experts estimen que més de mil milions de tones de CO2 s’alliberen a l’any dels ecosistemes costaners degradats, l’equivalent al 19% de les emissions derivades de la desforestació tropical a nivell mundial, segons l’organització The Blue Carbon Initiative, els responsables de la qual treballen per conservar i recuperar els ecosistemes costaners enfront del canvi climàtic.
Iniciatives per protegir el carboni blau
La Iniciativa Carboni Blau és el primer programa centrat a mitigar el canvi climàtic mitjançant la conservació i la restauració global dels ecosistemes marins i costaners. Liderada per la UICN, Conservació Internacional (CI) i la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental de la UNESCO, compta amb la col·laboració de diversos governs, institucions de recerca, organitzacions intergovernamentals i altres organismes internacionals.
A Estats Units s’han creat diverses organitzacions específiques. A més de la citada The Blue Carbon Iniciative, l’associació The Blue Carbon Project pretén conservar i recuperar la vegetació costanera, facilitar el desenvolupament de solucions de mercat basades en la compensació d’emissions de carboni blau, i impulsar programes d’educació ambiental per conscienciar a la societat.
A Espanya, el grup Factor CO2 impulsa diverses d’elles. La més recent, el citat informe en el qual explica les claus per finançar la conservació dels ecosistemes marins mitjançant els mercats de carboni. Segons els seus responsables, “la protecció, la millor gestió i el restabliment dels embornals de carboni blau evitarien la pèrdua de fins a 450 milions de tones de carboni a l’any, la qual cosa suposa una reducció del 10% de les emissions globals de CO2 estimades per 2050, segons el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC)”.
Sergio Camacho, autor del blog Emprenent en Verd, assenyala quatre accions que haurien de realitzar-se per cuidar el carboni blau: conscienciar a la població, recerca, conservació i restauració i inclusió als mercats de carboni per compensar les emissions de les organitzacions.
