Carlos Martínez Orgado, Institut per a la Sostenibilitat dels Recursos

Els consumidors seran més importants en la fase post-Kyoto

Imatge: CONSUMER EROSKI

El canvi climàtic, la gestió dels residus, l’escassetat d’aigua o el desenvolupament sostenible a les ciutats són alguns dels temes que ocupen el treball diari de l’Institut per a la Sostenibilitat dels Recursos (ISR), com ho demostren les seves últimes iniciatives. Per exemple, el “Projecte @02” ha involucrat a dos ministeris, diverses comunitats autònomes, nombrosos ajuntaments i importants empreses per engegar 23 mesures contra el canvi climàtic, algunes d’elles noves. El seu director general, Carlos Martínez Orgado (Madrid, 1957), un enginyer industrial que atresora un extens curriculum en el camp dels residus, creu que els ciutadans tenen molt a dir i fer en les grans qüestions que amenacen al medi ambient.

El 43% dels ciutadans considera el canvi climàtic un problema molt important, encara més greu que la crisi econòmicaEncara que no es poden destacar unes sobre unes altres, algunes són interessants per la seva novetat. Per exemple, les que fan referència al desenvolupament de projectes domèstics, que s’estan desenvolupant amb èxit en països com França i Alemanya, però a Espanya encara no. Altres projectes nous tenen a veure amb l’augment de fons de carboni a Espanya a través de projectes forestals, la valorització energètica de residus i el comerç d’emissions en la indústria no regulada.

Es tracta de les múltiples mesures que els ciutadans poden prendre a petita escala, com l’estalvi energètic, canvis en els hàbits de consum, en el transport, etc. Fins ara no se li ha donat importància i els grans projectes han estat els protagonistes, però quan integres molts petits esforços s’aconsegueix un gran tema d’interès, i sens dubte, hauran de jugar un paper determinant en el futur si volem complir els objectius marcats per la Unió Europea (UE) en l’horitzó de 2020.

Es corre el risc que les urgències econòmiques i financeres deixin en un segon pla les qüestions ambientalsEn aquestes qüestions sempre es pot veure l’ampolla mitjà plena o mitjà buida. Els resultats en molts països industrialitzats no han estat dolents, ni molt menys, encara que això no lleva que calgui anar molt més lluny. A més, les enquestes realitzades fins al moment posen de manifest que el ciutadà segueix pendent d’aquests temes. Segons un recent sondeig a nivell mundial, promogut pel banc HSBC, el 43% dels enquestats considera el canvi climàtic un problema molt important, encara més greu que la crisi econòmica actual.

En qualsevol cas és molt important no perdre la tensió i seguir engegant actuacions per reduir les emissions de CO2. Esperem que la crisi econòmica mundial no es converteixi en un obstacle afegit en la lluita contra el canvi climàtic. En moltes ocasions les urgències tapen el realment important.

L’actual crisi mundial és una combinació perversa d’un gran cúmul de circumstàncies. I per res penso que tingui una anàlisi senzilla. Encara hi ha una gran desorientació a l’hora d’analitzar els diferents orígens de la crisi i les seves conseqüències reals.

L’objectiu a llarg termini de la UE és el “abocament zero”La crisi actual és dolenta per a tot, també per al medi ambient. En aquestes situacions sempre es corre el risc que les urgències peremptòries per mantenir l’estabilitat dels sistemes econòmics i financers deixin en un segon pla les qüestions ambientals. Per descomptat, la situació actual és un inconvenient més que un avantatge, perquè per plantejar un canvi de paradigma, una re-enginyeria de la societat, seria més senzill fer-ho des de l’abundància i no des de l’escassetat.

El paper dels consumidors és important ara, però ho va a ser molt més en la fase post-Kyoto. I és que per aconseguir un èxit definitiu en la lluita contra el canvi climàtic va a ser necessari, gairebé segur, un canvi de mentalitat, una nova forma de consumir i produir. En aquest sentit es podria dir que estem davant una oportunitat històrica per plantejar una re-enginyeria del model de societat actual.

És absurd que en un lloc on es manca d’aigua es fabriquin productes que requereixen gran quantitat d’aquest ben tan escàsLa situació dels residus, tant a Espanya com en la UE, està en procés de canvi després de l’aprovació de la nova Directiva Marco publicada el passat 22 de novembre. Aquesta Directiva advoca per una societat europea del reciclat basada, d’una banda, a reduir al màxim la generació de residus i, per una altra, a aprofitar al màxim els recursos continguts en els mateixos. L’objectiu a llarg termini és el “abocament zero”, és a dir, reciclar i recollir selectivament el màxim possible, i optar per totes les opcions de valorització abans que l’abocador. En aquesta nova cultura de prevenció i minimització de residus s’emmarca el projecte OTERSU (Observatori en Tecnologies de Tractament de Residus Sòlids Urbans amb Màxim Aprofitament i Mínim Abocament), que integra, a més de l’ISR, a un ampli grup d’experts i institucions en la cerca de solucions més eficients per a l’aprofitament dels recursos continguts en la facció resto, és a dir, aquells que queden després de seleccionar, recuperar i reciclar les escombraries domèstiques.

L’estudi no ha finalitzat encara. La intenció és comptabilitzar el volum d’aigua dolça necessària per produir els béns i serveis que es consumeixen al nostre país. Es pretén identificar els consums reals d’una comunitat concreta, amb el propòsit d’aportar noves eines als gestors públics en una societat cada vegada més complexa i globalitzada. En el fons parlem d’una alternativa més per solucionar els greus problemes d’aigua que sofreixen moltes regions del planeta. És absurd que en un lloc on es manca d’aquest ben tan escàs es fabriquin productes que requereixen gran quantitat d’aigua per a la seva elaboració. Sempre resultarà més fàcil i econòmic transportar productes que aigua. Diversos països, com Israel o Jordània, ja han engegat polítiques d’aquest tipus amb resultats realment sorprenents.

El gran repte del futur és aconseguir un model energètic que combini les fonts tradicionals amb les renovablesEl que està en qüestió ara mateix és trobar un equilibri entre les diferents fonts disponibles amb la finalitat d’aconseguir un mix energètic més sostenible. Per afrontar el futur amb garanties, el gran repte és aconseguir un model que combini les fonts tradicionals amb les renovables o un altre tipus de fonts com pot ser les d’origen nuclear.

Els nuclis urbans són l’hàbitat natural de la majoria dels éssers humans que poblen el planeta Terra i és també l’espai on es produeixen majors problemes ambientals i on hi ha una major capacitat per invertir la situació. Així, la batalla de la sostenibilitat es guanyarà o es perdrà a l’entorn de les ciutats; un repte al que estem tots anomenats.

No hi ha cap ciutat que puguem considerar sostenibleNo hi ha cap ciutat que puguem considerar sostenible. Hi ha models a copiar, ciutats que han aconseguit avanços importants en alguns aspectes concrets, però cap és sostenible cent per cent. La ciutat sostenible seria la que aconseguís integrar tots els models que s’han engegat en diferents ciutats europees amb èxit.

Etiquetes:

canvi climàtic instituto-ca recursos residus sostenibilitat