La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) és una de les principals organitzacions conservacionistes del món, impulsora entre altres iniciatives de la famosa Llista Vermella d’espècies en perill. Els seus responsables treballen ara en l’elaboració d’una nova llista vermella, en aquesta ocasió de tots els ecosistemes en perill del planeta. Carlos Sánchez, president de la Fundació Naturalesa i Home i del Comitè espanyol de la UICN, participa en aquest nou projecte i apunta les apressants raons: “La Llista Vermella d’Espècies ha donat els senyals que els ecosistemes estan malament, i aquesta deterioració empitjorarà durant la primera meitat d’aquest segle, amb greus conseqüències socials i ambientals”.
“El 80% de caladors europeus amb valor comercial estan gairebé esgotats”Les Llistes Rojas d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) són una eina molt valuosa per a la protecció i conservació d’espècies i s’han convertit, a dia d’avui, en un estàndard reconegut i consolidat a nivell mundial. No obstant això, cal fer un pas més per veure la necessitat de conservació dels processos que sostenen la vida a la Terra. La Llista Vermella dels Ecosistemes ens ajudarà a comprendre la situació que travessa el nostre món, on el canvi global transforma tots els mitjans, boscos, aiguamolls, muntanyes, etc.
Sí. La Llista Vermella d’Espècies ha donat els senyals que els ecosistemes estan malament. Les gairebé 21.000 espècies amenaçades indiquen que els ecosistemes estan molt afectats. Són meres víctimes d’aquesta deterioració, sobretot ocorregut durant els últims 50 anys. A més, s’estima que la deterioració empitjorarà en la primera meitat d’aquest segle. I això portarà conseqüències socials i ambientals, ja que els ecosistemes seran incapaços de subministrar alguns dels serveis que aporten a la societat. És molt senzill, necessitem els mars per a la nostra alimentació, però el 80% de caladors europeus amb valor comercial estan gairebé esgotats.
Li dono dos exemples. D’una banda, els boscos tropicals de plana sofreixen una terrible degradació per la seva trasformación a camps de cultiu per a soia, jatropha i palmell, o cultius per a la producció de biodièsel. Això actua en tots els continents, entre el tròpic de càncer i el de capricorn: Sud-amèrica, Àfrica i Àsia. D’altra banda, els fons coralinos estan amenaçats per l’escalfament global, la pesca il·legal, la contaminació i la sedimentació, la qual cosa afecta a un ecosistema d’altíssima biodiversitat i d’enorme interès pesquer.
Citaré els exemples més apressants:
- La Muntanya Alpina: està escassament representada a Espanya (3% de la seva superfície) i les espècies que en ella viuen estan concentrades en un petit territori. Amb l’augment de les temperatures, espècies com el pardal alpí tindran serioses dificultats per sobreviure.
- Els rius i els seus boscos de ribera: un altre ecosistema molt alterat. Gairebé no queden rius lliures, han estat embassats i les riberes reduïdes a una filera d’arbres en la major part dels casos.
- Les costes: han estat edificades de manera intensa, especialment en el Mediterrani. Però també en el nord. És un altre ecosistema afectat en les últimes dècades.
- Les deveses: ocupen diversos milions d’hectàrees, però sofreixen una profunda degradació pel canvi d’ús, la sobrecàrrega ramadera i, en general, una intensificació que origina processos de decaïment i seca que afecten a grans extensions, provoquen una menor densitat de l’arbrat i desaparició de considerables extensions.
“S’han fet grans esforços a Espanya, però el medi ambient segueix deteriorant-se”S’ha constituït una xarxa d’espais protegits paradigmàtica a nivell internacional. Espanya és el país europeu amb més superfície inclosa a la Xarxa Natura 2000. A més, s’està creant una Xarxa d’àrees protegides marines d’una gran dimensió, un assoliment de gran importància. S’ha desenvolupat una àmplia legislació nacional i autonòmica que ajuda a la conservació de les costes, les espècies, les deveses i, en general, al patrimoni natural. S’han fet grans esforços, però no ha estat suficient. El medi ambient i la naturalesa segueixen deteriorant-se.
La Llista d’Ecosistemes Amenaçats es troba en la fase de desenvolupament d’estudis de cas en diferents països i ecosistemes. En aquests estudis s’aplica la metodologia definida i proposta per l’equip de recerca responsable. Jon Paul Rodríguez, director del Grup de Treball sobre la Llista Vermella d’Ecosistemes de la Comissió de Gestió d’Ecosistemes d’UICN, lidera l’elaboració de l’estàndard. Un aspecte enriquidor d’aquesta nova llista és la possibilitat de participar de forma activa en el seu procés de creació. Qualsevol que ho desitgi podrà presentar un nou cas d’estudi. Aquesta característica li confereix, si cap, més valor a aquest nou estàndard.
Es tracta d’un procés obert en el qual cap la participació de comitès, investigadors i altres col·lectius d’interès. Òbviament, els estudis que desitgin prendre part seran revisats per un grup d’experts de la UICN, però est serà l’únic filtre. Ajudar a la UICN a implementar aquesta nova eina és un repte però, al mateix temps, una oportunitat increïble.
