Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Carril de bicicletes

Poques vies i en males condicions

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 20deSetembrede2002

No hi ha localitat espanyola que no compti amb la seva plataforma ciutadana en favor de la promoció de l’ús de la bicicleta. Desplaçar-se per la ciutat en aquest vehicle continua sent perillós, per no esmentar l’arriscat dels trajectes entre ciutats. Potser per això encara són pocs els qui treballaran, a la universitat o, simplement, de compres amb bici. Davant aquest panorama, han proliferat diverses associacions d’usuaris de bicicletes que tenen davant si l’àrdua labor de popularitzar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport, ja que Espanya és un dels països de la UE en els quals menys s’utilitza la bicicleta.

Poca tradició

L’escassa tradició que hi ha al país per a desplaçar-se habitualment en aquest vehicle de dues rodes i les poques vies habilitades per a aquest ús justifiquen la distància respecte a Europa. El manual «Amb bici, cap a ciutats sense mals fums», publicat per la UE per a promoure l’ús urbà de la bicicleta afirma que «fonamentalment, és la falta de les condicions necessàries el que impedeix moure’s amb bici». A més, atribueix al risc de robatori, a la densitat de trànsit automobilístic, a l’excés de velocitat i a la falta de respecte dels automobilistes cap als ciclistes aquest escàs ús del popular vehicle.

Malgrat ser el bressol ciclistes tan il·lustres com Miguel Induráin, Perico Delgado o Marí Lejarreta, Espanya es troba a la cua de la UE en penetració de la bici com a transport habitual del seu ciutadans. Així, segons el manual de la UE, al nostre país només el 4% de la població utilitza una o dues vegades per setmana la bicicleta, mentre que en altres estats del seu entorn les xifres aconsegueixen el 8% a França, el 17% a Itàlia, el 29% a Bèlgica, el 33% a Alemanya, el 50% a Dinamarca i el 66% a Holanda, que és sens dubte el país més avançat del món en el que a l’ús de bicicletes es refereix.

Una altra dada reveladora de l’escassa popularitat d’aquest vehicle entre nosaltres és el que afirma que cada espanyol recorre a l’any un mitjana de 24 quilòmetres amb bici, en tant que els francesos fan 87 quilòmetres, els grecs 91 quilòmetres, els belgues 327 quilòmetres, els alemanys 300 quilòmetres, els danesos 958 quilòmetres i els holandesos 1.019 quilòmetres. I és que a Espanya hi ha 231 bicicletes per cada mil habitants, enfront de les 727 d’Holanda.

Però la situació comença a canviar. Les exigències que en matèria mediambiental imposa la UE, a més de la demandes dels ciutadans, han provocat que els municipis hagin començat a incentivar el transport públic, l’ús compartit de vehicles i la bicicleta. «La utilització desenfrenada del cotxe per a desplaçaments individuals és incompatible amb la mobilitat de la majoria dels ciutadans», assenyala l’informe de la UE.

El compromís de la UE per a reduir emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, juntament amb la promesa de millorar la qualitat de l’aire, porta a les ciutats a replantejar-se la seva política de transports, que haurà d’anar encaminada a recolzar i fomentar projectes i conductes en favor d’un entorn urbà més saludable. I en aquest sentit, la UE creu que la bicicleta jugarà un paper cabdal en els pròxims anys. D’acord amb les demandes dels grups que fomenten l’ús de la bicicleta i amb les exigències comunitàries, les ciutats comencen a veure una nova xarxa de carreteres, alternatives a les seves vies urbanes habituals: els carrils bici.

No obstant això, no totes aquestes vies de color vermell, marcades amb un senyal blau i rodó amb una bicicleta blanca en el centre, són iguals. El Ministeri de Foment distingeix entre via ciclista (que és el terme generalitzat per a totes i que inclou a totes les carreteres específicament condicionades per a les bicicletes); carril-bici (quan discorre adossat a la calçada); carril bici protegit (amb elements laterals -vagis o tanques- que ho separen de la resta de la calçada); vorera-bici (amb traçat independent de la carretera, però que transcorre al llarg d’una vorera) i senda bici (via per a vianants i bicicletes que discorre per espais oberts, parcs o boscos).

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions