Les cases solars giratòries rotan com si fossin girasols per aprofitar al màxim l’energia i la llum del sol. Gràcies a aquest sistema, els habitatges estalvien energia i emeten menys diòxid de carboni (CO2), implicat en el canvi climàtic. Aquest article assenyala els principals models de cases solars giratòries al món, diverses d’elles a Espanya i quins són els seus desafiaments.
Cases solars giratòries a Espanya i al món
Les cases solars giratòries aconsegueixen avantatges addicionals sobre els” seguidors solars“, que mouen els panells fotovoltaics en funció de la posició del sol. “L’habitatge necessita menys energia a l’interior, perquè aconsegueix una part amb la radiació solar. D’una forma ‘passiva’, és a dir gratuïta, s’escalfa el seu interior”, explica José Carlos Moya, un dels impulsors de Sun House 360º, una empresa espanyola que ha creat un model de casa solar giratòria (en el vídeo).
Les cases solars giratòries redueixen el consum d’energia i d’emissions de CO2L’estalvi d’energia afavoreix als seus inquilins, que paguen menys en la seva factura elèctrica o de calefacció, i al medi ambient, en forma de menys contaminació i menys CO2. Utilitzant com a exemple l’habitatge de Moya, “obté estalvis energètics del 70% i reducció de les emissions de CO2 de fins al 68%. En un estudi realitzat a París durant un mes tipus d’abril, amb unes temperatures mitjanes de 14-15º, la casa podria prescindir de la calefacció i mantenir una temperatura interior de confort gràcies a la seva orientació”.
Els avantatges de fer girar-les, concepte conegut també com a “arquitectura dinàmica”, han animat a la creació de diversos models a tot el món. Començant per Espanya, els responsables de Sun House 360º han dissenyat un habitatge amb un gran tancament acristalado i un sistema “intel·ligent” de rotació amb un moviment “imperceptible” per buscar les millors condicions de confort i estalvi. Segons el seu responsable, pretenen construir una al llarg d’aquest any a Marbella, on està situada la companyia, i han mostrat interès en ciutats com Granada, Nantes (França) o Hèlsinki (Finlàndia).
A Saragossa, l’empresa Ades proposa Ecodomus, una casa solar giratòria (en el vídeo) que pot orientar-se de forma manual o programada i autoabastecerse d’energia, segons els seus responsables. La columna central que fa d’eix fix conté els sistemes d’aigua, energia, comunicacions i residus.
En els anys 80 del segle passat, l’arquitecte francès Patrick Marsilli va idear un habitatge esfèric giratori, Domespace (en la imatge), que també es comercialitza a Espanya. Utilitza materials reciclables i naturals de qualitat per aconseguir una major durabilitat i confort.
De manera més artesanal, un veí de la Ribera de Navarra ha construït una petita casa giratòria per buscar els millors moments de llum, protegir-se del vent o buscar l’ombra, com pot veure’s en aquest vídeo:
Fora d’Espanya, diversos països han vist la realització de diferents habitatges solars giratòries. La considerada precursora és Vila Girasole, construïda en 1935 en Marcellise, Verona (Itàlia) per l’arquitecte Angelo Invernizzi. En 1951, l’emprenedor sirià Abdón Sahade creava a Còrdova (Argentina) un model que es va traslladar en 2004 al Museu de la Indústria d’aquesta localitat per salvar-ho de la seva demolició.
En dates més recents, Rolf Disch, un dels precursors de l’arquitectura sostenible a Europa, aixecava en 1994 Heliotrope. Situada a la seva ciutat natal, Friburg (Alemanya), coneguda per la seva consciència ecològica, aquesta casa giratòria té tres plantes circulars amb àmplies vidrieres i una membrana exterior per a una millor climatització. L’edifici va ser pioner a l’ésser d’energia positiva (genera més energia de la qual consumeix) procedent diverses fonts renovables (fotovoltaica, tèrmica solar i geotèrmica).
En 2001, es construïa en Suite Vollard (Curitiba, Brasil) una edificació circular d’onze plantes que cadascuna d’elles trencada a voluntat dels seus inquilins. En 2006, l’australià Luke Everingham acabava una casa giratòria (en la imatge) en un bell entorn natural, a uns 400 quilòmetres al nord-oest de Sídney, que també se servia del moviment i els seus materials de construcció i rotació automàtica per aprofitar el sol.
Desafiaments de les cases solars giratòries
L’elevat preu enfront dels edificis convencionals és un dels principals desafiaments dels habitatges solars giratoris. Per exemple, una Sun House 360º de dues plantes i 251 m2 construïts més 237 m2 de porxos costa 750.000 euros, encara que també ofereixen models més econòmics, d’una planta i 92 m2 més 12 m2 de terrassa per 170.000. En el cas de Domespace tenen una de 50 m2 per 70.000 euros.
A Espanya, la normativa que dificulta en la pràctica l’autoconsumo d’energia solar en cases particulars és un altre escull afegit. No obstant això, com puntualitzaJosé Carlos Moya, “si bé estem bolcats al mercat centro-noreuropeo, estem segurs que té els dies explicats, perquè no es pot legislar contra la immensa majoria dels espanyols i dels europeus”.
