Les principals organitzacions ecologistes i diversos experts antinuclears argumenten el tancament definitiu d’aquestes instal·lacions, mentre que els seus responsables i els experts favorables a l’ús de l’energia nuclear amb finalitats pacífiques ofereixen explicacions contraposades per defensar la seva continuïtat i fins i tot la construcció de noves centrals. Qüestions clau com la seguretat de les instal·lacions, l’emmagatzematge dels residus i la radioactivitat, la seva substitució per energies renovables, el seu efecte en la factura elèctrica dels consumidors, les reserves d’urani, o l’impacte laboral d’un hipotètic tancament enfronten amb arguments i contra-arguments als uns i els altres.
Són les centrals nuclears a Espanya segures?
Els ecologistes afirmen que aquestes instal·lacions registren a Espanya diverses fallades de seguretat, alguns d’ells molt importants, per la qual cosa posen en risc el medi ambient i la salut pública. Per exemple, recorden el tancament de Vandellós I (Tarragona) en 1989, a causa de l’incendi que va sofrir aquesta central. Per això, els ecologistes insisteixen a continuar amb la moratòria que impedeix substituir-les per altres centrals noves i advoquen pel seu desmantellament progressiu.
Per la seva banda, els defensors de les centrals nuclears reconeixen l’existència de fallades, però neguen que s’hagi posat en perill la seguretat dels ciutadans. En aquest sentit, asseguren que les centrals nuclears espanyoles, igual que les de la resta del món, són les instal·lacions industrials més segures. Des de la seva entrada en funcionament, subratllen, cap de les vuit centrals espanyoles ha produït morts ni ferits. Els experts en aquesta tecnologia també destaquen que no hi ha riscos d’explosions: el major accident nuclear de la història, Chernobil, va ser provocat per un incendi i una cadena d’errors humans i fallades de seguretat impensables en les actuals centrals.
Què va a ocórrer amb els residus?
Els detractors de les centrals nuclears recorden que els residus radioactius segueixen sent la seva gran assignatura pendent. Espanya sofreix a més el problema afegit de la falta d’un cementiri nuclear del que ja disposen altres països. Totes les centrals espanyoles guarden les seves pròpies deixalles d’alta activitat atòmica, però la seva capacitat està arribant al seu límit. Encara que ja hi ha diverses localitats que s’han proposat com a candidates per a aquest magatzem de residus, de moment no s’ha pres cap decisió. S’estima que aquestes deixalles emeten radiació durant desenes de milers d’anys i emmagatzemar-los només entre 1985 i 2070 costarà uns 13.000 milions d’euros.
Per la seva banda, els pronucleares recorden que la tecnologia actual permet emmagatzemar-los de forma segura. L’espai tampoc seria problema, ja que un cementiri nuclear de la grandària d’un camp de futbol podria guardar les deixalles de segles de producció de moltes més de les centrals europees actuals. I es parla ja de centrals de quarta generació, que podran destruir i fins i tot reutilitzar aquests residus com a combustible en un futur proper, sense oblidar altres prometedores tecnologies com la fusió nuclear, o els híbrids de fissió i fusió.
La seva producció es pot substituir per renovables?
Els ecologistes sostenen que la producció d’energia nuclear és una de les causes del lent progrés de les renovables. Per exemple, asseveren que, atès que la crisi econòmica ha provocat la caiguda del consum elèctric, la impossibilitat de reduir la producció nuclear ha portat a balafiar una part de l’energia eòlica.
Les deixalles emeten radiació durant desenes de milers d’anys i emmagatzemar-los només entre 1985 i 2070 costarà uns 13.000 milions d’eurosAixí mateix, les ONG ecologistes recorden que Espanya produeix més electricitat de la qual consumeix, i de fet, en 2008 va exportar electricitat, principalment a Portugal i el Marroc. Per això, opinen que les centrals nuclears podrien substituir-se per altres fonts d’energia renovables.
Els defensors de les centrals nuclears a Espanya les consideren indispensables en l’actual mix energètic, més si cap davant l’excessiva dependència espanyola del petroli i del gas estranger i el seu contaminant impacte. En aquest sentit, sostenen que l’energia nuclear és avui dia la tecnologia més segura i neta (no emet gasos d’efecte hivernacle, causants del canvi climàtic) i per això, defensen la seva pròrroga i l’abandó de la moratòria per poder construir més centrals nuclears.
Quant a la seva substitució plena per les renovables, recorden que el seu elevat cost i el seu escàs desenvolupament ho fan impensable, i més si cap quan no es poden produir de forma constant i predictible, sense oblidar que també poden tenir importants impactes mediambientals.
El seu tancament suposarà pujades del preu de l’electricitat?
Els ecologistes asseguren que les úniques beneficiàries de la continuïtat de les centrals són les empreses elèctriques que les han construït. La construcció d’una central és molt costosa, però la seva explotació és molt rendible per als seus gestors, ja que entre altres qüestions cobren l’electricitat en funció de la central que la produeix al preu més car. Així mateix, els ecologistes recorden que en l’actualitat quatre de les vuit centrals espanyoles estan parades sense que això afecti als preus. Per això, sostenen que el seu tancament no hauria de suposar impacte algun en la factura elèctrica que paguen els consumidors.
Per la seva banda, els responsables d’aquestes centrals sí creuen que el tancament d’aquestes instal·lacions podria augmentar el preu de l’electricitat que paguen els consumidors, i recorden les milionàries inversions que requereixen les centrals per al seu correcte funcionament.
Queden reserves d’urani?
Els antinuclears asseguren que falta mig segle perquè l’urani, principal combustible de les actuals centrals, deixi de ser barat i fàcil d’extreure.
Els defensors de la indústria nuclear mantenen que segueix sent un element molt comú i estès per tot el món, al contrari que el petroli o el gas. Les reserves d’urani d’Espanya són les segones d’Europa occidental, només que en l’actualitat és més barat comprar-ho a altres països. Però amb una demanda energètica cada vegada major, auguren, l’extracció d’aquests jaciments acabaria sent competitiva. Mentre, els experts en energia nuclear treballen per aprofitar altres matèries primeres, com el tori, molt més abundant que l’urani. I remarquen que les centrals són també la millor opció per desfer-se del plutoni militar, ja que podria reaprofitar-se com a combustible.
Quin seria l’impacte laboral de l’hipotètic tancament de les centrals?
Les ONG ecologistes assenyalen que, en cas de tancar-se les centrals, els treballadors podrien recol·locar-se en altres activitats industrials, així com en les tasques del seu desmantellament, la qual cosa fins i tot podria generar més ocupacions. Per exemple, el desmantellament de Vandellós I va necessitar a 2.700 persones. De la mateixa manera argumenten que, en parar aquesta activitat, els ecologistes raonen que la zona podria omplir-se amb un altre tipus de sectors que fins ara no han volgut situar-se allí per por de la radioactivitat.
Per la seva banda, els responsables d’aquestes centrals sostenen que es posarien en perill milers de llocs de treball i es produiria un impacte econòmic per a les seves respectives àrees d’influència de diversos milions d’euros.
