Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Centres d’Educació Ambiental

Més de 700 centres ofereixen a Espanya l'oportunitat de conèixer millor la naturalesa i ofereixen consells per a protegir-la en la vida diària
Per Alex Fernández Muerza 5 de juny de 2008
Img educacion medioambiental
Imagen: Rob Stinnett

Granges-Escola, Aules de la Naturalesa, Centres d’Interpretació… Espanya compta amb més de 700 Centres d’Educació Ambiental (CEA), i encara que assumeixin diverses denominacions, tots representen una bona oportunitat d’aprendre més sobre la naturalesa, i sobre com es poden combatre els seus problemes mitjançant bones pràctiques en la vida quotidiana.

Rutes per la naturalesa, escoles d’estiu, tallers per a reciclar bé els residus, préstec de bicis, cursos per a conrear plantes, verdures o cuidar animals, camps de treball per a recuperar i conservar espais naturals, exposicions, conferències, etc. són alguns dels serveis que ofereixen els CEA.

Els projectes educatius fonamentalment estan dirigits a escolars, nens i joves, com a complement a la formació escolar, encara que en alguns casos poden dirigir-se a adults, expliquen des de l’Àrea d’Informació del Centre Nacional d’Educació Ambiental (CENEAM). En qualsevol cas, com destaca Federico Velázquez de Castro des de l’Associació Espanyola d’Educació Ambiental (AEEA), un CEA sempre és una bona manera d’entrar en contacte amb la naturalesa i d’aprendre d’ella.

Ara bé, el ciutadà pot no tenir clar a quina mena de centre està acudint, donada la diversitat de classes de centres i que cada comunitat autònoma les pot denominar de formes diferents. Per exemple, a Castella i Lleó els Centres d’Interpretació o centres de visitants han passat a dir-se “Casas del Parc”.

En aquest sentit, els experts del seminari permanent d’equipaments per a l’educació ambiental, promogut pel CENEAM, defineixen cinc classes principals de CEA:

  • Granja-Escola: utilitza el medi rural perquè els ciutadans interioritzin les interrelacions entre les persones i el seu entorn, així com el seu aprofitament, a través del treball en l’horta, amb animals domèstics i en tallers de transformació dels aliments, sempre amb pràctiques agropecuàries sostenibles.
  • Aula/Centre Ambiental: el seu interès principal és l’entorn (natural, rural, urbà), els seus recursos o les conseqüències del seu ús. A través d’activitats d’interpretació, tallers, itineraris, etc., s’afavoreix el desenvolupament de comportaments sostenibles. En aquest cas, els noms són també molt diversos: Aula de la Naturalesa, Aula de la mar, Aules urbanes, Aules d’energia, Centres de reciclatge, Alberg de la Naturalesa, Campos d’aprenentatge, CEA, Escola d’Educació Ambiental, Aules Actives, etc.
  • Centre d’Interpretació: els seus equipaments s’associen a espais o recursos patrimonials o protegits, i ofereixen exposicions, maquetes, audiovisuals, recursos interactius, publicacions, encara que només uns pocs tenen veritables programes d’educació ambiental. També es poden dir Centres de Visitants, Centres d’Interpretació del Patrimoni, Casas del Parc, Centres d’Informació, Museus-Casas de Ciències, etc.
  • Centre de referència: genera i coordina accions d’Educació Ambiental a través de la formació de formadors i persones que es troben en òrgans de decisió, la divulgació d’experiències i bones pràctiques, l’assessorament pedagògic de projectes, el suport de grups de treball, documentació ambiental, etc. Com a centres de referència estan els següents: CENEAM, Ingurugela (Euskadi), CEIDA (Galícia), CEA valencià, Centre de Recursos (Barcelona), CRAN (Navarra), PRAE-CRA (Castella i Lleó), CDRA (Extremadura) CEMACAM (Múrcia), etc.
  • Museus “per a l’Educació Ambiental”: tota una sèrie d’ecomuseos, museus etnogràfics, parcs temàtics, zoològics, jardins botànics, aquaris, aviaris… afegeixen projectes d’educació ambiental a la funció habitual de conservació de col·leccions, recerca i divulgació.

Un CEA sempre és una bona manera d’entrar en contacte amb la naturalesa i d’aprendre d’ella
No obstant això, la proliferació d’aquesta mena de centres ha suposat que en alguns casos no s’hagin garantit els criteris de qualitat d’un autèntic CEA. Els experts en equipaments d’educació ambiental expliquen que han de comptar amb unes instal·lacions estables amb finalitat educativa, i la seva activitat principal ha de ser la de desenvolupar programes amb projectes específics d’educació ambiental i un equip qualificat d’educadors ambientals per a tal efecte.

Velázquez de Castro assegura que a vegades han jugat el paper d’oficines “de turisme”, o s’han quedat “en el folklore de munyir cabres o plantar enciams i no han aprofundit en les qüestions ambientals”, encara que reconeix que avui dia la mentalitat és diferent.

On localitzar aquests centres

Img educacionSegons dades de la responsable del CENEAM, a Espanya hi ha 712 CEA en totes les comunitats autònomes, fins i tot a la ciutats de Ceuta i Melilla (en aquesta última està a punt d’inaugurar-se). Catalunya, amb 113, Andalusia, amb 94, Castella i Lleó, amb 68, i Comunitat Valenciana, amb 59, són les que més CEA tenen.

Un gran nombre d’aquests centres disposa de webs amb més informació sobre elles: Andalusia, Conselleria de Medi Ambient i associació ONDAS; Aragó, Aula El Carrer Indiscret i Guia de Recursos d’Educació Ambiental; Canàries, Alberg de Bolico i Aula de Naturalesa La Rosa; Cantàbria, Centre de Caixa Cantàbria i Guia de Recursos de Cantàbria; Castella-la Manxa, guia d’equipament; Castella i Lleó, cases del parc de la Fundació Patrimoni Natural i granges escoles com la d’Arlanzón o Les Tales de Blas; Catalunya, Consell de CEA; Navarra, Centre de Recursos Ambientals; Comunitat Valenciana, guia de recursos; Extremadura, xarxa d’equipaments de la Junta i CEA La Devesa; Galícia, associació d’educadors ambientals SGEA; Balears, centres d’educació formal; Madrid, Xarxa de Centres d’Educació Ambiental i Conselleria d’Educació, i com a iniciativa privada la Granja Escola L’Esgaravita; País Basc, associació HABEA; Astúries, CEAM; Murcia, guia de recursos.