Centres d’Educació Ambiental

Rutes per la naturalesa, escoles d’estiu, tallers per a reciclar bé els residus, préstec de bicis, cursos per a conrear plantes, verdures o cuidar animals, camps de treball per a recuperar i conservar espais naturals, exposicions, conferències, etc. són alguns dels serveis que ofereixen els CEA.

Els projectes educatius fonamentalment estan dirigits a escolars, nens i joves, com a complement a la formació escolar, encara que en alguns casos poden dirigir-se a adults, expliquen des de l’Àrea d’Informació del Centre Nacional d’Educació Ambiental (CENEAM). En qualsevol cas, com destaca Federico Velázquez de Castro des de l’Associació Espanyola d’Educació Ambiental (AEEA), un CEA sempre és una bona manera d’entrar en contacte amb la naturalesa i d’aprendre d’ella.

Ara bé, el ciutadà pot no tenir clar a quina mena de centre està acudint, donada la diversitat de classes de centres i que cada comunitat autònoma les pot denominar de formes diferents. Per exemple, a Castella i Lleó els Centres d’Interpretació o centres de visitants han passat a dir-se “Casas del Parc”.

En aquest sentit, els experts del seminari permanent d’equipaments per a l’educació ambiental, promogut pel CENEAM, defineixen cinc classes principals de CEA:

• Granja-Escola: utilitza el medi rural perquè els ciutadans interioritzin les interrelacions entre les persones i el seu entorn, així com el seu aprofitament, a través del treball en l’horta, amb animals domèstics i en tallers de transformació dels aliments, sempre amb pràctiques agropecuàries sostenibles.
• Aula/Centre Ambiental: el seu interès principal és l’entorn (natural, rural, urbà), els seus recursos o les conseqüències del seu ús. A través d’activitats d’interpretació, tallers, itineraris, etc., s’afavoreix el desenvolupament de comportaments sostenibles. En aquest cas, els noms són també molt diversos: Aula de la Naturalesa, Aula de la mar, Aules urbanes, Aules d’energia, Centres de reciclatge, Alberg de la Naturalesa, Campos d’aprenentatge, CEA, Escola d’Educació Ambiental, Aules Actives, etc.
• Centre d’Interpretació: els seus equipaments s’associen a espais o recursos patrimonials o protegits, i ofereixen exposicions, maquetes, audiovisuals, recursos interactius, publicacions, encara que només uns pocs tenen veritables programes d’educació ambiental. També es poden dir Centres de Visitants, Centres d’Interpretació del Patrimoni, Casas del Parc, Centres d’Informació, Museus-Casas de Ciències, etc.
• Centre de referència: genera i coordina accions d’Educació Ambiental a través de la formació de formadors i persones que es troben en òrgans de decisió, la divulgació d’experiències i bones pràctiques, l’assessorament pedagògic de projectes, el suport de grups de treball, documentació ambiental, etc. Com a centres de referència estan els següents: CENEAM, Ingurugela (Euskadi), CEIDA (Galícia), CEA valencià, Centre de Recursos (Barcelona), CRAN (Navarra), PRAE-CRA (Castella i Lleó), CDRA (Extremadura) CEMACAM (Múrcia), etc.
• Museus “per a l’Educació Ambiental”: tota una sèrie d’ecomuseos, museus etnogràfics, parcs temàtics, zoològics, jardins botànics, aquaris, aviaris… afegeixen projectes d’educació ambiental a la funció habitual de conservació de col·leccions, recerca i divulgació.

Un CEA sempre és una bona manera d’entrar en contacte amb la naturalesa i d’aprendre d’ella

No obstant això, la proliferació d’aquesta mena de centres ha suposat que en alguns casos no s’hagin garantit els criteris de qualitat d’un autèntic CEA. Els experts en equipaments d’educació ambiental expliquen que han de comptar amb unes instal·lacions estables amb finalitat educativa, i la seva activitat principal ha de ser la de desenvolupar programes amb projectes específics d’educació ambiental i un equip qualificat d’educadors ambientals per a tal efecte.

Velázquez de Castro assegura que a vegades han jugat el paper d’oficines “de turisme”, o s’han quedat “en el folklore de munyir cabres o plantar enciams i no han aprofundit en les qüestions ambientals”, encara que reconeix que avui dia la mentalitat és diferent.