Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Científics lleonesos investiguen un mètode ecològic per a aprofitar tots els elements de les plantes aromàtiques i medicinals

Aconsegueixen en un mateix procés extreure diversos productes, millorar la qualitat i evitar residus contaminants

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 16deMaigde2002

Extreure d’un all la seva essència i la seva sal en un mateix procés químic sense deixar rastre tòxic. Aquest és només un exemple de l’aplicació de la tecnologia supercrítica a les plantes que estudia un equip del Centre d’Automatització, Robòtica i Tecnologies de la Informació i Fabricació (Cartif) de Castella i Lleó. Aquesta tecnologia és usada als Estats Units per a descafeïnar el cafè o el te i en altres països de la Unió Europea per a produir aliments dietètics. En uns altres s’experimenta amb l’ús d’aquesta tecnologia per a reciclar olis industrials.

A Espanya, amb unes 350 espècies de plantes medicinals i aromàtiques (el 70% del consum es concentra en seixanta d’elles) i a Castella i Lleó, amb una orografia especialment dotada per a acollir-les, la seva explotació industrial és una “microalternativa” agrícola que suscita alguns projectes de Recerca i desenvolupament.

Gairebé tan vella com el costum de recol·lectar plantes silvestres, la destil·lació per arrossegament de vapor continua vigent. El vapor travessa un llit de plantes introduïdes a pressió, tira de l’oli, es refreda i per decantació se separa l’oli o l’aroma de l’aigua. Les altes temperatures que requereix el procés degraden alguns compostos, l’aigua sobrant del procés és saturada -no pot ser abocada directament a cap corrent- i és un procés limitat a destil·lacions senzilles. Aquest és el mètode usat amb plantes destinades a la perfumeria. La lavanda és l’exemple més destacat.

Partint d’aquestes premisses, els químics del Cartif s’han centrat en la tecnologia supercrítica per a refinar la destil·lació fins a aconseguir en el mateix procés extreure diversos productes, millorar la qualitat i evitar residus contaminants. Rep el nom d’un estat intermedi entre el gas i el líquid (punt crític) i aprofita aquest moment de la matèria perquè té les propietats més beneficioses per a la destil·lació de tots dos estats. “Es dissol com un líquid i manté la difusivitat -capacitat d’un gas per a entrar en un sòlid- de l’estat gasós”, explica Javier Gutiérrez, investigador del projecte.

“El que fem és comprimir diòxid de carboni líquid fins que arriba a la regió supercrítica -quan no és ni gas ni líquid-. Dissolem la matèria vegetal, per exemple una jara. El control de la pressió i la temperatura és el que fa possible el procés. Ho descomprimim fins a la fase de gas. En fer-ho gas, el dissolvent (CO2), que ha penetrat en la massa vegetal, precipita l’extracte de la jara en estat pur i el diòxid de carboni es refreda per al seu reciclatge com a líquid”, explica Gutiérrez.

Segons la pressió i la temperatura que s’apliqui es destil·laran uns components o altres -descompressió en cascada-. Així, el mateix procés pot servir per a extractar l’aroma i els olis essencials d’una planta. També permet un control molt exacte del grau de puresa que es vol aconseguir en la substància. Valgui l’exemple de la cayena, planta de la qual s’extreu el picant. Del seu grau de puresa dependrà la seva comercialització i d’un mateix producte segons la seva intensitat s’obtindran diferents varietats. “Entre els avantatges està la destil·lació selectiva i, a l’ésser un circuit tancat, la no emissió de substàncies tòxiques”, explica Gutiérrez. Entre els desavantatges, les altes pressions que es manegen -400 atmosferes- imposen una maquinària especialment cara, només rendible quan el producte a extreure té un alt preu en mercat que justifiqui la inversió.

Malgrat la creixent demanda de plantes aromàtiques i medicinals -les herboristeries van facturar 26.000 milions de pessetes en 2001-, el sector segueix sense tenir una regulació específica i Sanitat va retirant els productes que no poden comercialitzar-se com a medicaments.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions