Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cinc països es disputen els recursos naturals que amaga l’Àrtic

Rússia calcula que a la regió hi ha 10.000 milions de tones d'hidrocarburs

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 27deAgostde2007

La febre per l’or “negre” s’ha deslligat en l’Oceà Glacial Àrtic per a malson de les organitzacions ecologistes. Cinc països -Rússia, EUA, Noruega, Dinamarca i Canadà- tenen interessos a la regió, que amaga, segons els russos, 10.000 milions de tones d’hidrocarburs.

En total, s’estima que un 25% de les reserves mundials sense descobrir de petroli i gas es troben allí. “Hem obtingut proves suficients per demostrar-ho”, assegura el científic rus Víctor Poselov. Poselov basa el seu optimisme en el material geofísico recaptat pels batiscafos “Mir-1” i “Mir-2”.

Aquests enginys, amb tres ocupants a bord cadascun, es van posar a principis d’agost en el fons marí de l’Àrtic, on van dipositar una bandera russa. Les autoritats del país ja preparen una nova expedició que partirà al novembre.

Per la seva banda, Canadà té previst construir un nou port d’aigües profundes i una base d’ensinistrament militar per a climes freds en Resolute Bay, un remot assentament esquimal en l’extrem nord-est del país, segons ha anunciat Stephen Harper, primer ministre canadenc.

El problema de la propietat

Harper ha defensat a més recentment les reivindicacions canadenques sobre el Passatge del Nord-oest, un tram d’oceà gelat en l’Àrtic que connecta l’Atlàntic i el Pacífic. Estats Units, la Unió Europea (UE) i Rússia ho consideren aigües internacionals. Dinamarca, mentrestant, acaba d’enviar una missió a la zona per demostrar que l’espinada “” de Lomonosov és, en realitat, continuació de Groenlàndia, sota sobirania danesa.

“La dificultat per establir la propietat estreba que, a diferència de l’Antàrtida, que és un continent, l’Àrtic és un oceà gelat, subjecte al règim de les aigües”, apunta Antonio Remiro, catedràtic de Dret Internacional de la Universitat Autònoma de Madrid. “No obstant això, el desglaç i els avanços tecnològics estan provocant un canvi en la geopolítica de la regió. En aquest nou decorat, els països ribereños podran reclamar els seus drets sobre la plataforma continental residual que està més enllà de la seva jurisdicció”, afegeix Remiro.

Des de Greenpeace Espanya, el seu responsable contra el canvi climàtic, Raquel Munt, denúncia que s’aprofiti el desglaç de la regió -que s’està produint tres vegades més ràpid del previst- per aconseguir més combustibles fòssils i seguir destruint el planeta. “L’Àrtic, un ecosistema fràgil i vital per a la salut de la Terra, hauria de ser inexpugnable. Però la legislació és molt laxa en tractar-se d’un oceà gelat”, es lamenta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions