El tub d’escapament és la part més letal d’un vehicle: els seus gasos i partícules contaminants causen cinc vegades més morts que els accidents de trànsit. Per a reduir aquest problema, diverses ciutats europees han posat en marxa les “Zones de Baixes Emissions”, àrees del seu nucli urbà en les quals impedeixen entrar als vehicles més contaminants. Per exemple, circular per la capital londinenca amb un vehicle que sobrepassi l’estàndard d’emissions Euro III pot costar una multa de 1.269 euros.
Greenpeace estima que a Espanya la mala qualitat de l’aire urbà genera més de 16.000 morts prematures anuals. La indústria, desplaçada a altres entorns, ja no és avui dia el principal emissor dels mals fums de les ciutats, sinó el trànsit rodat, causant fins a un 80% de la contaminació urbana. En aquest sentit, els accidents no són l’única ni la més important causa de mortalitat generada per l’ús de vehicles: les seves emissions contaminants són fins i tot cinc vegades més letals, segons l’Observatori del Risc de l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES).
Ara bé, no tots els vehicles tenen la mateixa culpa. A Espanya, el 20% del parc mòbil, dos milions del total dels automòbils que circulen, estaria causant les dues terceres parts de tota la contaminació urbana. Per això, diverses ciutats europees s’estan prenent de debò aquest problema, i han posat en marxa les denominades “Zones de Baixes Emissions” (LEZ en les seves sigles angleses) per a evitar l’entrada dels vehicles més contaminants.
Els vehicles més contaminants es queden fora, tret que paguin una elevada tarifa diària (uns 254 euros) per circular en la “city”En aquest sentit, el sistema londinenc és un bon exemple que poden seguir la resta de grans urbs mundials. La capital britànica, una de les ciutats més contaminada d’Europa, compte des de febrer amb la LEZ més gran del món, segons els seus responsables. Els vehicles més contaminants es queden fora, tret que paguin una elevada tarifa diària (200 lliures, uns 254 euros) per circular en la “city”, aplicable en qualsevol dia de l’any.
En concret, la mesura afecta a vehicles que no compleixen l’estàndard europeu d’emissions Euro III, en principi camions dièsel vells, autobusos, autocars, furgonetes grans, minibusos i altres vehicles especialitzats derivats de camions i furgonetes, com les autocaravanes i camions de transport de cavalls. Per tant, els cotxes, les motocicletes i les furgonetes petites no estan inclosos.
Per part seva, els vehicles estrangers dins d’aquest grup, encara que compleixin l’estàndard, hauran de registrar-se dues setmanes abans en l’organisme Transport for London (TfL) (pot fer-se per Internet) per a poder circular sense haver de pagar la tarifa.
Multes de més de 1.000 euros
Imatge: Gonzalo AlzamoraLa idea dels seus responsables és incrementar gradualment les exigències, de manera que en 2012 s’aconsegueixi reduir les emissions en un 16%. Per a controlar el trànsit de vehicles, es disposa d’un sistema de cambres fixes i mòbils que llegeixen la matrícula dels vehicles mentre circulen per aquesta zona, i acaren la informació amb la seva base de dades. Si detecten un vehicle no permès, al seu responsable li caurà una sanció de 1.000 lliures (uns 1.269 euros), encara que es redueix a la meitat si es paga en menys de dues setmanes.
No obstant això, la mesura no ha satisfet a tothom. Per a començar, la seva implantació ha generat molts dubtes entre els londinencs, al no tenir molt clar fins a quin punt els afecta. D’altra banda, els seus detractors també han afirmat que en realitat es tracta d’un impost més disfressat de mesura ecològica, o que serà molt car d’aplicar i que els seus beneficis seran mínims.
Més de 70 ciutats en vuit països europeus disposen ja d’una d’aquestes LEZ o està treballant per a instaurar-les. Els sistemes solen ser bastant similars: prohibeixen el pas o exigeixen unes tarifes als vehicles més contaminants dins de les normes europees. No obstant això, depenent de les peculiaritats de cada ciutat, els vehicles que es controlen poden diferir. Per exemple, a Itàlia també s’inclou a motos i tricicles.
Igualment, el nom d’aquestes zones també pot variar segons el país. Així, a Alemanya, se les coneix amb el nom de “Umweltzone”, a Holanda “Milieuzone”, a Noruega “Lavutslippssone”, a Dinamarca “Miljozone” i a Suècia “Miljözon”. De qualsevol forma, els responsables d’aquestes zones europees han creat una fundació per a oferir més informació i promoure l’ús d’aquest sistema.
Quant a Espanya, cap ciutat compta amb una Zona de Baixes Emissions, si bé aquest tipus d’accions comencen a calar en alguns responsables institucionals. Per exemple, l’Ajuntament de Madrid ha anunciat que en 2010 implantarà una d’aquestes zones, de manera que no podran circular pel centre de la ciutat els vehicles amb una antiguitat d’onze anys o més.
Per part seva, el Govern basc ha plantejat en el Programa Marc Ambiental 2007-2010 mesures que limitin la utilització del vehicle privat, especialment en els nuclis urbans més congestionats, mitjançant la posada en marxa de peatges o limitacions de circulació.
