Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Clara Casanova, Fons per a la protecció dels animals salvatges (FAPAS)

Els problemes que van portar als ossos/ossos a la vora de l'extinció segueixen presents

El Fondo per a la protecció dels animals salvatges (FAPAS) és un clar exemple que la conservació del medi ambient implica a cada vegada més ciutadans. Sorgida d’un grup d’amics en 1982 per protegir als voltors dels Becs d’Europa, s’ha convertit en una ONG amb 17 treballadors que es recolza bàsicament en l’ajuda de les seves 21.000 col·laboradors de tota Espanya, i en diverses empreses i entitats privades. En l’actualitat, el FAPAS desenvolupa nombroses activitats vinculades a la conservació de les espècies de la fauna ibèrica en perill d’extinció i els ecosistemes naturals on viuen, pel que col·labora amb altres associacions conservacionistes. Clara Casanova (Madrid, 1975) s’encarrega de les tasques de recolzo en els diferents projectes de l’organització. Llicenciada en Ciències Ambientals, Casanova ha treballat com a tècnic de medi ambient en la gestió de projectes europeus LIFE i desenvolupat labors de consultoria relacionades amb la planificació i gestió en diversos espais naturals protegits de tota Espanya.

Vostès tracten d’ajudar al fet que no s’extingeixin animals com el llop, l’os/os o les aus carronyeres. Quins haurien de ser les mesures per evitar-ho?

En el cas de l’os/os i el llop és fonamental seguir lluitant contra el furtivisme i desenvolupant accions de millora del seu hàbitatPer a aquestes tres espècies, així com per a qualsevol altra amenaçada, és indispensable incidir sobre les causes que estan posant en risc les seves poblacions. En el cas de l’os/os i el llop és fonamental seguir lluitant contra el furtivisme i desenvolupant accions de millora del seu hàbitat, evitant la seva fragmentació i promovent suficients recursos alimentosos. En el cas de l’ós bru, la plantació d’arbres fruiters que serveixin com a recurs alimentós a l’ós bru també ha estat durant anys una de les nostres principals línies de treball. En definitiva, davant les amenaces d’aquestes espècies el FAPAS ha utilitzat la ‘Acció directa’, actuant a peu de camp i donant una solució pràctica a problemes reals mitjançant l’aportació d’alimentació suplementària als voltors, buscant llaços il·legals, denunciant obertura de pistes, instal·lant ruscs, plantant fruiters, etc. Així mateix, realitzem un esforç constant per vincular a diferents col·lectius en les nostres campanyes de conservació: caçadors, propietaris de finques, apicultors, ajuntaments, voluntaris, escolars, etc.

Podria donar-me xifres de quants d’aquests animals queden en la Península Ibèrica?

Hi haurà unes 30.000 parelles d’aus carronyeres a Espanya, el 85% voltors leonados i la resta, voltor negre, alimoche i quebrantahuesos. Respecte a la població de llops, en 2003 oscil·lava entre 1.700 i 2.500. La població al nord del Duero no corre perill i està en expansió; de fet, és espècie cinegética a Castella León. Al sud del Duero, el tema està més complicat, sobretot la població de Serra Bruna, en clar perill. Quant a l’ós bru, en la Serralada Cantàbrica compta amb 130 exemplars en el nucli occidental cantàbric i 30 en l’oriental. A Pirineus no hi ha xifres concretes, encara que es calculen 18 al Pirineu Central i 5, incloent els tres mascles autòctons que queden, en l’occidental.

Qui són els responsables que s’hagi arribat a aquesta situació?

En part tota la societat, ja que el fet que es destrueixi un bosc per construir una autovia que demanda la pròpia població o perquè es plantin arbres de ràpid creixement que proporcionin fusta a la nostra societat de consum és responsabilitat de tots.

Per què han triat treballar a favor d’aquests animals i no uns altres?

Els ramaders, caçadors i altres col·lectius segueixen considerant a l’os/os una amenaçaLes actuacions de conservació que afavoreixen a aquestes espècies estan tenint així mateix un impacte positiu sobre una altra fauna que comparteix hàbitat amb elles; petits mamífers, aus, amfibis, rèptils, etc.

Està tenint resultat la introducció d’ossos/ossos procedents d’altres països?

La introducció d’ossos/ossos, almenys la primera en els anys 96-97, sí es pot considerar un èxit. Els animals s’han adaptat al mitjà i han aconseguit reproduir-se i expandir-se. La qüestió és que els problemes que van portar a la població autòctona a la vora de l’extinció segueixen presents.

Quins són aquests problemes?

D’una banda, els interessos de ramaders, caçadors i altres col·lectius, que segueixen considerant a l’os/os una amenaça. I per un altre, la gradual deterioració de l’hàbitat, a causa d’infraestructures turístiques, explotacions madereras, etc.

De tots els projectes que desenvolupen, quins els estan donant més satisfaccions?

La lluita contra el furtivisme és l’activitat que indubtablement més ‘disgustos’ ens donaEl” Seguiment i Control Fotogràfic de la Població d’Ós bru Cantàbric” que realitzem ininterrompudament des de 1997, aporta indicis de com any rere any va augmentant de forma lenta però continuada la població d’ós bru, lògicament, gràcies a altres campanyes desenvolupades paral·lelament pel FAPAS i altres organitzacions, com la plantació de fruiteres, que contribueixen a millorar la qualitat del seu hàbitat. Aquestes accions són les que veritablement estan contribuint a l’increment del nombre d’exemplars.

El” Projecte de Conservació d’Aus Carronyeres“, el primer treball de conservació en els inicis del FAPAS, també està donant-nos alegries en els últims temps. Un exemple d’això és la recuperació de la població de voltor leonado a la Vall de Trubia (Astúries), que entre 2004 i 2005 ha augmentat el seu èxit reproductor en un 37% gràcies a les aportacions d’alimentació suplementària, uns 2.500 quilos de restes d’animals, que realitza el FAPAS en les èpoques més crítiques de reproducció, just un mes abans de l’eclosió dels ous i dos mesos després del naixement dels pollastres.

I el que els dona més disgustos?

La lluita contra el furtivisme és l’activitat que indubtablement més ‘disgustos’ ens dona, però que al mateix temps ens fa ser implacables. Precisament fa un mes localitzem 5 paranys il·legals al Parc Natural de Somiedo especialment dissenyades i col·locades estratègicament per capturar ossos/ossos. Així mateix, un tema que ens preocupa especialment és l’impacte que està tenint sobre la fauna salvatge la retirada de cadàvers de bestiar domèstic arran de la normativa europea per al control i l’erradicació del la encefalopatia espongiforme bobina (també conegut com ‘malament de les vaques boges’).

Què està succeint?

No podem obviar el paper sanitari de les aus carronyeres, netejant la muntanya i les carreteres d’animals en descomposicióEn l’actualitat, els cadàvers d’animals domèstics deuen ser incinerats, la qual cosa suposa que milers de quilos de carn que abans eren utilitzats per aus carronyeres, ós bru i llop, ja no estiguin disponibles en el seu mitjà natural. De fet, una de les nostres actuals línies de treball té com a objectiu introduir una modificació en l’actual reglament europeu sobre encefalopaties per aconseguir que les zones amb presència osera quedin exemptes de l’obligatorietat de retirar cadàvers.

Hi ha gent que afirma que no val la pena lluitar per aquests animals, i en alguns casos, com les aus carronyeres, no tenen bona premsa precisament…

En els nostres dies, la conservació de la biodiversitat d’un territori és alguna cosa que reclama la societat moderna. Per descomptat que hi haurà gent que consideri una ximpleria protegir als ossos/ossos, però hi ha molta més gent que així ho exigeix. Per a mostra està l’exemple de les Valls del Trubia o Somiedo. L’os/os i la seva estirada turística han aconseguit aixecar una economia local que estava pels sòls. Respecte a les carronyeres i la seva mala premsa, no podem obviar el paper sanitari que compleixen netejant la muntanya i les carreteres d’animals en descomposició que d’una altra manera podrien posar en risc la salut humana.

Es diu que les cigonyes ja no emigren, o que almenys ho fan en dates rares. A què es deu?

Moltes cigonyes blanques ja no emigren a Àfrica perquè troben noves fonts d’alimentació com a abocadors i escombriaires a cel obertMoltes cigonyes blanques ja no emigren a Àfrica perquè troben noves fonts d’alimentació com a abocadors i escombriaires a cel obert que els permeten aconseguir el suficient aliment per sobreviure durant l’hivern.

Podria indicar-me algun pla de futur per als propers mesos?

En aquests moments, el FAPA està començant a treballar en el municipi de la Pernía (Palència), enclavat al Parc Natural de Fuentes Carrionas i Font Cobri, en una de les millors zones d’alimentació per a la població oriental d’ós bru que en l’actualitat compta amb uns 30-40 exemplars. Per a això s’ha signat un Acord de Custòdia del Territori amb l’Ajuntament de la Pernia i amb diversos propietaris de finques privades. Entre les actuacions que engegarem en aquesta àrea es troba la revegetación amb arbustos i arbres silvestres, els esbrossis de matoll, la regeneració de pasturatges o l’afavoriment de la pol·linització. Part d’aquestes actuacions seran finançades per la Fundació Territori i Paisatge.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions