Preservar la tonyina del Mediterrani, que es troba a la vora del col·lapse, és especialment difícil en tractar-se d’una espècie migratòria i amb un gran valor de mercat, la qual cosa ha impulsat el creixement de les seves captures, legals i il·legals. La lluita per la seva preservació xoca amb esculls biològics i econòmics. Dades preliminars de la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT) mostren que la campanya de recuperació de la tonyina iniciada per la UE no està donant els resultats esperats.
Situació crítica de la tonyina vermella
Aquest mes de juliol s’ha reunit el grup d’avaluació de tonyina vermella del comitè científic de la ICCAT per a analitzar la situació actual d’aquest túnid en el Mediterrani i establir una sèrie de recomanacions als governs per a evitar el seu col·lapse. No serà fins a setembre quan es donarà a conèixer el resum executiu de la trobada, segons informen des d’ICCAT. L’any seguirà amb noves reunions d’aquest organisme, més importants si cap. Una d’elles se celebrarà aquest estiu, la de la comissió de Govern de la ICCAT, la següent és la reunió plenària del Comitè Científic entre setembre i octubre, i al novembre, de nou es desenvoluparà una altra reunió de la comissió.
La situació és crítica. Enguany, la Comissió Europea ha avançat diverses setmanes la veda de la pesca de la tonyina vermella al Mediterrani perquè ja s’havia arribat, abans del que es preveu, al límit del total admissible de captures (TAC), establert enguany en 28.500 tones. Cada vegada es pesca més en menys temps i s’augmenta la pressió sobre la població de tonyines fins a límits insostenibles.
Algunes característiques fan que aquesta lluita sigui molt difícil. D’una banda, la tonyina és una espècie migratòria, la qual cosa dificulta la seva gestió i control, ja que afecta desenes de països que han de negociar la seva política pesquera i distribuir-se unes quotes de captura. A més, es tracta d’una espècie amb un valor de mercat molt alt, especialment a Àsia. Això ha impulsat el creixement de la pesca de cèrcol i de les granges d’engreixament, la producció del qual es destina gairebé íntegrament al Japó. La pesca de cèrcol té capacitat per a capturar més tones de tonyina i de forma més ràpida que les arts de pesca tradicionals.
S’ha avançat diverses setmanes la veda de la pesca de la tonyina vermella al Mediterrani perquè ja s’havia arribat, abans del que es preveu, al límit de captures
Ara, les xifres són fins i tot pitjors. Enrique Rodríguez-Marín, investigador del Centre Oceanogràfic de Santander de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i membre del comitè científic d’ICCAT, explica que en 2007 “s’han pogut capturar entorn de les 60.000 tones de tonyina al Mediterrani”, de les quals més de la meitat són captures il·legals, ja que el TAC de 2007 era de 29.500 tones. Un any abans, en 2006, les captures totals van ser aproximadament de 50.000 tones, de les quals 20.000 eren il·legals i unes 30.000 corresponien al TAC autoritzat. Aquestes xifres són alguns dels resultats preliminars de l’última reunió de l’ICCAT, que no fan més que posar en relleu que no hi ha un control eficaç sobre aquesta pesquera.
Els excessos criden l’atenció en tant que l’any passat la UE va iniciar el pla de recuperació de la tonyina, que troba entre les seves principals mesures una disminució de les captures totals, un augment de les talles mínimes dels peixos i mantenir un major control sobre la pesca. Però el control continua sent insuficient.
Conservar el que queda
En quina situació es troba la població de tonyina vermella al Mediterrani? Un dels objectius de l’última reunió de l’ICCAT, aquest mes de juliol, era precisament fer una anàlisi de la biomassa i algunes projeccions de futur. Mancant dades del 2007, els resultats preliminars indiquen que el nombre de reproductors ha descendit al 40% respecte a la població que existia en els anys setanta. A més, la mortalitat dels peixos de més de 8 anys, adults en plena etapa reproductiva, és molt alta, ja que són els exemplars més preuats per a les granges d’engreixament. La població actual està “fregant els límits en què es pot donar una situació de col·lapse”, diu Rodríguez-Marín. Evitar-ho és fonamental perquè es tractaria d’una situació sense retorn. Pesqueres de la tonyina que han col·lapsat abans, com les del Brasil, Mar del Nord i costes de Noruega, no s’han pogut recuperar.
Se sap que els adults reproductors poden augmentar la seva reproducció en algunes situacions i compensar la sobrepesca. Però si la sobrepesca és tal que no deixa suficients reproductors, llavors la recuperació és impossible.
Aquesta és la lliçó que ha deixat casos previs com el de la Mar del Nord, on es va iniciar l’explotació industrial de la tonyina en els anys 50 per a desaparèixer en la dècada dels 80. Els experts han apuntat com a causes de la desaparició a la coincidència de diversos factors: el col·lapse de les preses de la tonyina, especialment l’areng (la seva principal font d’aliment), algun canvi en el comportament migratori i, sobretot, la sobrepesca.
El nombre de reproductors ha descendit al 40% respecte a la població dels anys setanta
Així, per a evitar arribar al col·lapse, els experts de la ICCAT aconsellen que les captures no excedeixin de 15.000 tones i establir tancaments espaciotemporals com la prohibició de la pesca de la tonyina durant els mesos de maig i juny, quan és època de reproducció i els adults són molt més vulnerables, així com evitar la captura de juvenils que no tinguin una talla mínima. No obstant això, hi ha poques esperances que els governs acceptin aplicar aquesta estratègia.
D’altra banda, s’han tancat altres pesqueres, com la de l’anxova, fa quatre anys, o la de l’areng en el nord, que ara s’ha recuperat. Però no sembla que vagi a passar alguna cosa semblança amb la pesquera de la tonyina. “És una situació absurda”, afirma aquest expert, “perquè a més es continuen construint vaixells d’encerclament i s’estan donant autoritzacions per a noves granges d’engreixament”.
Estratègies i pal·liatius
Així les coses, molts experts ja ni tan sols parlen de recuperació sinó de conservar el que queda. Entre les estratègies pal·liatives, està l’aqüicultura. Investigadors japonesos van aconseguir tancar el cicle després de 32 anys de recerca i ara poden criar la tonyina en captivitat. És veritat que aquesta producció no cobreix les demandes del mercat japonès, que de fet es proveeix de les captures del Mediterrani, però cal reconèixer, diu José Luis Cort, “que almenys han intentat posar un remei”.
A Europa, científics d’Espanya, França, Itàlia, Malta, Grècia, Alemanya, Noruega i Israel que van iniciar la recerca de la reproducció de la tonyina vermella en captivitat fa deu anys, continuen en l’actualitat amb el projecte SELFDOTT, finançat principalment pel Programa Marc de la UE.
Una altra estratègia possible, apunta Rodríguez-Marín, podria ser la denominació d’origen per a la tonyina de pesca tradicional, com les almadraves. Això permetria optar per un consum més responsable. També hi ha restaurants que estan retirant de la seva carta la tonyina vermella. I cuiners com Tadashi Yamagata, de la Unió Nacional de Cuiners de Sushi del Japó, que experimenten alternant la tonyina del sushi amb ànec fumat.
Els japonesos consumeixen aproximadament les tres quartes parts de la captura mundial de tonyina
No és només una tradició culinària sinó que és gairebé una qüestió d’estat. És tan important mantenir el subministrament de tonyina al Japó que les empreses que ho comercialitzen han creat un “banc de tonyina”, unes instal·lacions que mantenen congelat a 80 graus sota zero, com si fossin lingots d’or, reserves de carn del túnid per si hi hagués algun problema en el subministrament. Una instal·lació d’aquest tipus suposa una inversió molt elevada i dóna idea de l’important que és aquesta matèria primera per a la cultura japonesa. Per això, aquest país, que també ha reduït les seves quotes de captura en els últims anys, també és, o hauria de ser -segons els experts- un dels primers interessats a mantenir la biomassa de tonyina vermella.
El problema és com es conjuga aquest objectiu amb els actuals interessos comercials del mercat i amb la poca capacitat de controlar a la indústria de la tonyina. Segons denunciava l’any passat la WWF (World Wildlife Fund), els governs no estan fent prou per a imposar polítiques pesqueres de recuperació ni per a imposar sancions a qui no les compleix, i aquesta espècie afronta un alt risc d’extinció comercial a causa d’aquest “feble control” de la indústria.
