Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

CO2 per netejar piscines

El seu ús ajudaria a combatre el canvi climàtic i a reduir la contaminació de les aigües i els perills del clor per a la salut

Img co2piscinas listado Imatge: UAB

Aprofitar el diòxid de carboni (CO2) emès en la indústria per tenir a punt les piscines i reduir de pas el seu impacte en el canvi climàtic. Aquesta és la proposta d’una recerca pionera de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Però aquí no acabarien els avantatges d’aquest nou sistema: gràcies al CO2 es reduiria la necessitat d’utilitzar clor i, amb això, les seves conseqüències negatives per al medi ambient i la salut.

CO2 en piscines: beneficis per al medi ambient i la salut

La recerca, publicada en la revista Chemosphere, demostra de manera pionera els avantatges de substituir l’àcid clorhídric (salfumant) per CO2 per controlar l’acidesa (pH) en les piscines, en combinació amb el desinfectant (hipoclorit sòdic). Seria bo per al medi ambient i la salut.

Img medicioncontaminantes
Les piscines funcionarien com a sistemes de captura i emmagatzematge de CO2 per combatre el canvi climàtic. Aquest gas és un subproducte de la indústria que si s’embotellés per al seu ús en les piscines no arribaria a l’atmosfera. Segons un dels responsables de l’article, Anton Gomà, del Servei d’Activitat Física de la UAB, la quantitat seria petita, unes quatre tones d’aquest gas en un any (similar a les emissions d’un cotxe), però si totes les piscines, SPA o balnearis ho utilitzessin, la seva contribució seria interessant.

L’aigua tractada amb CO2 seria també menys contaminant. La utilització d’àcid clorhídric canvia la conductivitat elèctrica de l’aigua. Aquest fenomen afecta als organismes vius quan l’aigua de la piscina es rebutja al clavegueram. Amb el CO2 no s’origina aquest fenomen. En augmentar la qualitat de l’aigua, la piscina no ha de substituir tan sovint aquest líquid, cada vegada més benvolgut, i la seva petjada ecològica es redueix.

Les piscines funcionarien com a sistemes de captura i emmagatzematge de CO2 per combatre el canvi climàticLa salut també surt beneficiada. El consum de clor descendeix en un 25% i, per això, els seus impactes negatius, com la formació dels contaminants trihalometanos i cloraminas. Aquestes substàncies nocives es generen en la reacció de l’hipoclorit sòdic amb les restes orgàniques de l’aigua i causen la característica “olor a clor” en les piscines o irritació de les mucoses.

En eliminar l’àcid clorhídric s’evita la possibilitat de barrejar-ho de manera accidental amb l’hipoclorit sòdic. Aquesta combinació allibera una gran quantitat de gas tòxic que pot causar edema pulmonar i fins i tot la mort. És un accident típic en piscines on es repeteix com un degoteig amb majors o menors conseqüències (desallotjament, hospitalització preventiva, etc.).

Piscines, un risc per a la salut?

Img bombonasImagen: UAB
En dates recents s’han destacat els possibles efectes negatius del clor de les piscines. Segons Gomà, no està determinat que influeixi a més llarg termini, com genotoxicidad, càncer, alteració del sistema immunològic, etc., o almenys no s’ha confirmat que aquesta causa tingui més importància que altres activitats habituals. No obstant això, aquest expert recorda els efectes immediats demostrats i experimentats per moltes persones: la bronco constricció. El sistema respiratori, especialment de persones exposades de manera habitual a oxidants en l’ambient, detecta aquest tipus d’agressió i tanca els alvèols per protegir-se. L’efecte és una sensació d’ofec, falta d’aire o episodis d’asma.

La posició oficial de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és que el balanç final entre fer esport en una piscina i les possibles contaminacions químiques o bacteriològiques es decanten en favor del primer. Ara bé, l’investigador de la UAB explica que, a excepció de les piscines cobertes de les quals té constància del seu bon manteniment, procura evitar-les i, encara més, els SPA que recorren al aigua de l’aixeta.

Costos i funcionament del sistema

L’ús del CO2 suposa un cost unes deu vegades superior al del convencional àcid clorhídricLa qüestió econòmica és un dels principals inconvenients d’aquest sistema: el seu ús suposa un cost unes deu vegades superior al del convencional àcid clorhídric (4.000 euros enfront de 350 euros anuals per a unes piscines d’1.000 m3). En total, el cost d’implantació del sistema és d’uns 6.000 euros per got de piscina, uns 5.500 euros més car que utilitzar salfumant. No obstant això, els seus defensors asseguren que suposa un percentatge molt baix del pressupost d’explotació d’una instal·lació esportiva amb zona d’aigua.

El desconeixement del sistema, a pesar que fa dècades que es comercialitza per a piscines, juga també en contra seva. En qualsevol cas, la seva instal·lació no revesteix una excessiva complexitat: es necessita un espai exterior on emmagatzemar el CO2 i un mètode de difusió del gas a l’interior de l’aigua de recirculació dels filtres. Per al control, val el mateix sistema que governa la bomba de dosatge d’àcid clorhídric.

Els experts de la UAB van dur a terme la recerca experimental durant quatre anys en dues piscines d’aquesta universitat i en una altra del Consell Català de’l Esport, a Barcelona. L’aigua de les piscines es tractava amb CO2 i amb àcid clorhídric en períodes alternatius, i els científics examinaven la composició de l’aigua i de l’aire més proper a la superfície (el mateix que respiren els banyistes). Segons Gomà, ningú s’havia fixat abans en els efectes comprovats en aquest estudi: el fet d’implantar el sistema en una universitat, al principi per motius de seguretat, va permetre les sinergies necessàries per arrencar la recerca.

A més d’Anton Gomà, en el treball han pres part Albert Guisasola, Carlota Tayà, Juan A. Baeza, Albert Bartrolí i Javier Lafuente, del Departament d’Enginyeria Química de la UAB, així com Mireia Baeza i Jordi Bartrolí, del Departament de Química de la UAB.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions