Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Colmatación

Produeix greus efectes sobre els ecosistemes i les activitats humanes en llacs, llacunes o embassaments
Per Alex Fernández Muerza 30 de gener de 2006

La colmatación de llacs, llacunes o embassaments es produeix quan la quantitat de restes sòlides que reben satisfà la capacitat d’aquests aiguamolls, convertint-se en fanguers. D’aquesta manera, les zones afectades per la colmatación sofreixen l’alteració dels seus ecosistemes, quedant a més inservibles per a activitats humanes com la pesca o el turisme.

La colmatación produeix en primer lloc una important pèrdua en la capacitat del llac, la llacuna o l’embassament, en quedar-se amb poca aigua lliure, generalment a més tèrbola i poc oxigenada, a causa de la presència de gran quantitat de matèria orgànica dissolta i als processos de descomposició d’aquesta matèria. A més, perden també la capacitat reguladora de les crescudes, al no ser capaços d’acceptar un gran volum d’aigua, la qual cosa es converteix en un greu risc d’inundació en cas de fortes precipitacions. Així mateix, l’arrossegament erosiu de sòl fèrtil suposa una altra greu pèrdua.

La colmatación és un fenomen natural que s’ha vist accelerat en els últims anys pels processos causats per l’ésser humà, com la desforestació, les pràctiques agrícoles incorrectes, el sobrepastoreo o la sobreexplotació d’aqüífers. L’extensió dels sòls agrícoles en aquelles superfícies que anteriorment eren ocupades per vegetació que impedia la colmatación, o la construcció d’infraestructures viàries, fonamentalment els camins que donen accés a les finques, actuen en aquest sentit de forma desfavorable.

Així mateix, els processos d’urbanització i extracció de recursos que no han tingut en compte les seves conseqüències en els ecosistemes on es desenvolupen, suposen un altre greu factor d’alteració dels aiguamolls a mitjà o llarg termini. Un exemple proper de colmatación s’està produint en l’Albufera de València. Alguns científics han xifrat en uns 140 anys el temps restant per a la seva completa colmatación, provocada pels sediments aportats per les avingudes de diversos barrancs.

Un altre problema important associat a la colmatación és la reducció de la capacitat de recarrega dels aqüífers, formacions geològiques subterrànies que permeten el flux i l’extracció d’aigua del subsol. La recarrega artificial d’aqüífers permet, a través d’una sèrie de tècniques, la introducció de manera directa o indirecta d’aigua en un aqüífer, amb el que s’incrementa la disponibilitat de recursos hídrics i es millora la seva qualitat. No obstant això, si es produeix una acumulació de materials sobre la superfície d’infiltració de l’aigua l’aqüífer perd la seva capacitat de recarrega. Per això, és necessari comptar amb sistemes de neteja i descolmatado de les instal·lacions.

Com evitar la colmatación

L’atenció del problema de la colmatación és complicada, ja que a la seva existència contribueixen elements difícils de solucionar. En aquest sentit, per evitar la colmatación caldria prendre mesures com les següents:

  • Construir paranys que retinguin els dipòsits abans d’arribar a l’embassament, encara que tenen com a inconvenient que han de ser dragatges periòdicament. En qualsevol cas, el millor seria atacar el problema a l’origen, és a dir, protegint el sòl de l’erosió.
  • Combatre la desforestació, especialment en les conques dels rius, lluitant contra els incendis, el sobrepastoreo, les tales abusives i la destrucció de vegetació.
  • Realitzar un consum raonable i ecològic de l’aigua dels aqüífers, la qual cosa permet que el sòl conservi gran part de la seva humitat natural i augmenti la seva cohesió.
  • Introduir pràctiques respectuoses amb el medi ambient en les activitats humanes. Una manera de treballar el camp de manera ecològica, planificar les obres públiques sense que suposin grans trastorns per a la vegetació i sòls, o reduir els abocaments que puguin danyar a la vegetació de les riberes, són mesurades que poden ser determinants a l’hora d’evitar la colmatación.
  • Reduir o eliminar activitats que alterin el clima o el cicle hidrològic, de manera que pugui evitar-se l’augment de les sequeres i les pluges torrencials.
  • Desenvolupar programes de reforestació amb espècies pròpies de les llacunes per frenar la colmatación i possibilitar a més l’assentament de diferents espècies d’aus.