Com evitar errors en el reciclatge

Les xifres de reciclatge a Espanya augmenten cada any, en la mateixa línia que la conscienciació dels consumidors. Per exemple, un estudi d’Ecoembes, la societat sense ànim de lucre que gestiona la recollida i reciclatge dels envasos lleugers i de paper i cartró, assenyala que el 86% dels espanyols afirma separar en la seva llar algun tipus de residu de la resta de les escombraries orgàniques.

Ara bé, no sempre s’encerta amb el contenidor, especialment quan es tracta del groc: segons Ecoembes, es recull una mitjana del 25% de residus impropis. Per la seva banda, els consumidors semblen tenir-ho més clar amb els altres contenidors. En el cas de l’iglú verd, només es troba un 2% d’impropis, informa Ecovidrio, la societat sense ànim de lucre que gestiona la recollida i reciclatge del vidre. Quant al contenidor blau, la xifra s’eleva fins al 5%, segons Ecoembes.

En el contenidor groc es recull una mitjana del 25% de residus impropis

La separació correcta dels envasos és molt important, ja que els diferents materials requereixen també processos de reciclatge diferents. Per això, si acaben barrejats es dificulta la seva classificació i el seu reciclatge. A més, si els envasos que haurien d’anar a algun dels contenidors blau, verd o groc es dipositen en el de residus orgànics, els espera l’abocador, amb el consegüent impacte mediambiental i econòmic.

Normalment se sol encertar tenint clars els colors dels contenidors i el seu objectiu principal: contenidor verd, envasos de vidre; contenidor groc, envasos lleugers de plàstic, llaunes i briks; i contenidor blau, paper, cartró i periòdics. Ara bé, alguns envasos poden crear confusió, de manera que convé conèixer amb detall els envasos que cada contenidor permet i els errors més comuns:

Contenidor groc

Aquí es dipositen els envasos lleugers, que poden dividir-se en tres grans grups:

• Envasos de plàstic: ampolles buides de líquids (refrescs, aigua, oli, batuts, etc.), de productes d’higiene personal (gel de bany, colònia, xampú, suavitzant, etc.) i de neteja (lleixiu, limpiasuelos, netejavidres, detergent, suavitzant, rentavaixella, etc.); terrines de yogurt, natilles, quallada, mantega, formatge fresc, etc.; safates de poliespán (suro blanc); pots d’aliments (ketchup, mostassa, etc.); oueres de plàstic; gots de plàstic; tubs de plàstic de productes d’higiene personal (pasta de dents, etc.); bosses de plàstic per a aliments (congelats, fruites, verdures, pa de motlle, brioixeria, pasta, llegums, patates fregides, etc.) i d’un sol ús de comerços; agrupadores de plàstic que uneixen les llaunes; embolcalls de plàstic transparent que acompanya a les safates de carn, fruites, verdures, peix, paper film per embolicar i conservar aliments, o el que embolica revistes, fascicles, premsa, etc.
• Envasos de metall: llaunes de begudes (refrescs, cervesa, etc.), de conserves (anxoves, tonyina, escopinyes, sardines, etc.) o de sopes; tubs de menjar i higiene personal (llet condensada, crema d’afaitar, etc.); sprays de cosmètica personal (laca, desodorante, escuma d’afaitar, etc.), ambientadores, etc.; safates d’alumini de menjars precuinats; paper d’alumini; tapes metàl·liques dels flascons; borses i recipients d’alumini per a aliments (aliments infantils, sopes, purés, pasta precuinada, cafè, etc.).
• Briks: tant de begudes (llet, suc, aigua, va venir, etc.) com de productes d’alimentació (de tomàquet, beixamel, sopes, brous, natilles, gaspatxo, etc.).

Per la seva banda, els impropis més freqüents en el contenidor groc solen ser, segons Ecoembes, CD, roba i calçat, paelles, coberts i olles i objectes de plàstic que no són envasos. Per a aquest tipus de residus es troba també el contenidor de genèrics, encara que l’ideal seria portar-los a un punt net, unes instal·lacions públiques on els consumidors poden dipositar residus domèstics perillosos o voluminosos (aparells elèctrics i electrònics, joguines amb components electrònics, piles, termòmetres, enderrocs, matalassos, sofàs, llums, etc.). En el mateix cas es troben productes com a tubs de cola, penjadors, auriculars, grapadores, biberons, bolígrafs, raspalls de dents i del pèl, cintes de video i disquets, mitjons, fregalls, carmanyoles de plàstic, fregonas, escombres, bolquers, comprimides, bastoncillos de les oïdes, preservatius, fulles d’afaitar, pintes, plomalls, aerosols, pilotes, etc.

Un altre tipus d’envasos que pel seu contingut especialment nociu per al medi ambient no poden anar al contenidor groc són els de plàstic de productes corrosius, perillosos o de pintura (s’han de portar a un punt net). Si són d’oli de cotxe i es canvia en un taller, els seus responsables han de fer-se càrrec de la seva correcta gestió ambiental, igual que els pneumàtics o les bateries.

El brik, encara que és de cartró, té també plàstic i alumini, per la qual cosa ha de dipositar-se en el contenidor groc

Els envasos de medicaments, com a tubs de pomades, s’han de dipositar en els contenidors Sigre de les farmàcies, així com en els punts nets.

Quant a les bombetes, els consumidors poden dipositar-les en punts nets, de recollida específica o canviar-les per noves en els comerços, els responsables dels quals han de responsabilitzar-se de la seva gestió ambiental. Així mateix, les tendes que venen aparells elèctrics i electrònics estan obligades a fer-se càrrec dels aparells antics per al seu reciclatge al moment de compra d’un nou.

Contenidor blau

Aquest contenidor està concebut per als residus dels següents productes: folis, publicitat de les bústies, caixes de cartró (de sabates, cereals, galetes, de menjar congelat, etc.), oueres de cartró, periòdics, revistes, còmics, quaderns (sense espirals, les quals van a l’orgànic), paquets de tabac, sobres (sense finestretes, que van al groc), llibretes, paper de regal, caixes de llapis, paquets d’embolicar sucre, farina, etc., i bosses de paper.

Segons Ecoembes, l’impropi més significatiu és el brik, que encara que és de cartró té també plàstic i alumini, per la qual cosa ha de dipositar-se en el contenidor groc. Així mateix, altres residus que també poden donar motiu a dubtes són les burilles o els cartrons plastificats, que no han d’anar al blau, sinó al de genèrics. I tampoc es dipositen tovallons, paper o cartró brut o tacat de greix, ja que dificulta o fins i tot impedeix el reciclat i contamina la resta del paper i cartró. Per això, han d’anar al contenidor d’orgànics.

Contenidor verd

En l’iglú verd es dipositen ampolles de vidre (cerveses, vins, mosts, sidras, licors, sucs, refrescs, etc.) i tarros i flascons de vidre tant de begudes i aliments com de perfums o cosmètica. Això sí, aquests envasos han d’anar sense tapes o taps. Si són de plàstic aniran al contenidor groc, i si són de suro, al contenidor de residus orgànics.

Imagen: Fernando TomásEn canvi, no s’han d’abocar tarros i ampolles de medicaments, que van al contenidor especial de Sigre o als punts nets. Quant a les cristalleries, les vaixelles, els gerros, el vidre pla, vidre armat, vidre laminat, les finestres, etc., és a dir, qualsevol element de vidre o cristall (gots, finestres, etc.) que no sigui un envàs, tenen també que dipositar-se en els punts nets. Així mateix, tampoc s’han de tirar en els iglúes verds ceràmiques, porcellanes, maons i pedres, ja que si arriben als forns vidrieros els envasos resultants són tan fràgils que han de ser rebutjats. Aquest tipus de residus, també als punts nets.

D’altra banda, els envasos han d’estar buits de líquids i restes de menjar (tampoc fa mancada netejar-los amb aigua) abans de dipositar-los. També es recomana aixafar, aplanar o plegar els envasos per reduir el seu volum i aprofitar millor l’espai. I si, malgrat tot, persisteix el dubte, és preferible dipositar el residu en el contenidor de genèrics per no entorpir el sistema de reciclatge.