Els aliments que triem i la manera de consumir-los afecten la nostra salut i la del planeta. La dieta repercuteix en l’entorn i en la manera de funcionar dels sistemes agroalimentaris. En l’actualitat, més del 40% de la població mundial no pot permetre’s portar una dieta saludable i, segons afirma l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), les nostres eleccions d’avui tenen el poder de canviar aquesta realitat i construir un futur amb suficients aliments nutritius, innocus i assequibles per a tots.
El sistema agroalimentari no és una cosa aliena a la nostra vida quotidiana. Cada vegada que mengem, participem en ell. Els aliments que triem i la forma en què han estat produïts, així com la manera en què els emmagatzemem, conservem i cuinem, influeixen de manera directa en la sostenibilitat.
Què és un sistema agroalimentari sostenible
Un sistema agroalimentari sostenible, segons la FAO, és aquell capaç de proporcionar seguretat alimentària i nutrició per a tots, sense comprometre les bases econòmiques, socials i mediambientals per a les generacions esdevenidores.
Es tracta d’un sistema en el qual totes les persones disposen d’una varietat d’aliments suficients, nutritius i innocus a un preu assequible, i en el qual ningú té gana ni sofreix cap altra forma de malnutrició. Els mercats i les botigues d’alimentació estan proveïts, però es malgasten menys aliments i la cadena de subministrament és més resilient davant crisis brusques (com els fenòmens meteorològics extrems, els repunts de preus o les pandèmies). I tot això mentre es limita, en lloc d’empitjorar, la degradació mediambiental o el canvi climàtic.
La descripció pot semblar utòpica, sobretot si tenim en compte que uns 3.000 milions de persones no poden permetre’s seguir una dieta saludable, que hi ha zones on l’accés al menjar és deficient i que, en paral·lel, les xifres d’obesitat i sobrepès continuen augmentant a tot el món. No obstant això, construir un sistema sostenible és un objectiu primordial que requereix impulsar canvis des d’avui.
El paper de les ciutats en l’alimentació sostenible
Les ciutats exerceixen un paper protagonista en la lluita contra l’emergència climàtica, i això va més enllà de qüestions com el transport o el consum d’energia: concerneix també al sistema alimentari. Així ho plantegen des de Barcelona , que enguany és la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i que ha posat sobre la taula una sèrie de debats i activitats relacionats amb aquesta qüestió.
Aquesta vegada, les polítiques alimentàries es col·loquen en el centre d’aquest gran repte global. “Els entorns urbans concentren més de la meitat de la població del planeta i l’impacte de l’alimentació en la salut de les persones i dels ecosistemes exigeix un compromís ferm per part de les ciutats”, indiquen des del Consistori de la Ciutat Comtal. Això va d’acord amb el sisè informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) de Nacions Unides, que subratlla la necessitat de canviar el nostre model alimentari per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. Les metròpolis són, de fet, les grans consumidores d’un sistema alimentari que provoca entre el 21% i el 37% de les emissions globals.
Objectius per a millorar el sistema alimentari
L’Organització de les Nacions Unides és clara: el canvi climàtic i les condicions meteorològiques extremes estan augmentant les dificultats en la producció d’aliments, però els nostres sistemes alimentaris també són part del problema. En aquest moment, es malgasta el 35% de tots els aliments produïts, mentre que el 29% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle procedeix de la cadena de subministrament que porta els aliments de la granja a la taula.
Renovar la relació entre el camp i la ciutat, afavorir el consum d’aliments de proximitat i promoure una dieta saludable són tres eixos fonamentals per a modificar aquesta situació.
“És necessari combatre l’emergència climàtica, evitar el balafiament dels aliments i crear un sistema alimentari resilient davant les amenaces globals”, exposen des de Barcelona, un dels grans centres europeus de consum i comercialització alimentària. L’any de la capitalitat mundial, aquesta ciutat vol ser una palanca per a impulsar una transició alimentària cap a la sostenibilitat amb la finalitat d’enfortir les economies locals sostenibles i millorar la salut de les persones, així com la del conjunt del planeta. Entre els seus objectius principals, es troben aquests:
- Impulsar dietes més saludables i sostenibles, així com facilitar que tothom pugui accedir a elles.
- Generar més oportunitats econòmiques per als sectors de proximitat, com són els comerços dels barris, els mercats municipals o els petits i mitjans productors i la pagesia local, impulsant la producció agrària ecològica i local.
- Combatre l’emergència climàtica en la metròpolis i facilitar, al seu torn, una transició agroecològica a la ciutat amb la promoció de l’agricultura urbana i la protecció de la periurbana.
- Generar resiliència davant els riscos globals i les desigualtats socials en l’àmbit alimentari.
En opinió de la FAO, els governs han de reconvertir les polítiques antigues i adoptar polítiques noves que fomentin la producció sostenible d’aliments nutritius assequibles i que promoguin la participació dels agricultors. “Aquestes polítiques —detalla la institució— han de promoure la igualtat i l’aprenentatge, impulsar la innovació, estimular els ingressos rurals, oferir xarxes de seguretat als petits agricultors i desenvolupar la resiliència climàtica”.
No sols això. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura també subratlla que cal tenir en compte altres àrees que afecten els sistemes alimentaris, com l’educació, la salut, l’energia, la protecció social, les finances i altres, i fer que les solucions encaixin. En altres paraules, es tracta d’un projecte global, multinivell i que afecta diversos sectors de la societat, inclosa la ciutadania del carrer. El futur de l’alimentació, insisteix, és a les nostres mans.
