Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com i per què preveure el comportament del mar?

Les estacionis oceà-meteorològiques recullen infinitat de dades que ajuden a predir el comportament del mar
Per Manuel González, AZTI 23 de març de 2016
Img pasaiaestacion
Imagen: AZTI

Els oceans cobreixen dos terços de la superfície de la Terra i projecten la seva influència sobre les persones. Els fenòmens oceànics repercuteixen en el medi ambient i en les activitats lligades a la costa i al mar. I la idea que el benestar humà, actual i futur, depèn en bona mesura de la conservació dels ecosistemes costaners i marins s’obre pas en la societat, encara que amb lentitud. El repte és cuidar la salut dels oceans, recolzant-se en el coneixement i en el desenvolupament de tecnologies i aprofitaments que assegurin la sostenibilitat dels recursos marins. L’oceanografia operacional és l’eina que permet descriure de forma sistemàtica i predir el comportament del mar. En aquest article s’explica en profunditat què és, la seva importància i una estació oceà-meteorològica que la duu a terme al País Basc.

Què és l’oceanografia operacional?

L’oceanografia operacional és tota activitat que comprèn: mesures i mostrejos realitzats en els oceans i mars, la seva difusió i interpretació, la predicció del comportament de l’oceà per preservar la seguretat de les persones i la gestió de les activitats socioeconòmiques a curt i a mitjà termini.

Amb totes aquestes dades es pot donar una descripció més completa de l’estat i el comportament del mar i es recapta la informació necessària per observar tendències i canvis a llarg termini.

Importància de l’oceanografia operacional

Una de les debilitats de l’oceanografia és la dificultat de l’observació. Encara que convivim amb l’oceà i ens influïm mútuament, ocupem una part molt modesta del seu volum. Aprofitem els recursos marins superficials i profunds, però la nostra presència allí és breu, sovint arriscada, o en trànsit entre ports.

Prendre dades del mar, especialment en les profunditats, és dificultoso, car, i la supervivència dels equips que es deixen mesurant és aventurada. Malgrat l’avanç en les tècniques d’observació de la Terra, segueix havent-hi un gran dèficit en observació de l’oceà en comparació del mitjà terrestre o l’atmosfera.

Img
Imatge: AZTI

D’un temps a ara en l’àmbit oceanogràfic s’exigeix una major quantitat de dades, més precisos i en temps real. També les institucions, les empreses i el públic en general han començat a demandar més informació sobre el món marí. Aquesta necessitat de major i millor informació sobre els oceans es deu a un conjunt de causes que no influeixen per igual en totes les societats.

Globalment la pressió humana sobre els oceans augmenta, el percentatge de població assentada prop del litoral s’ha incrementat en les últimes dècades i les previsions per a aquest segle van en la mateixa línia. Els intercanvis comercials i la interrelació econòmica entre països i continents és cada vegada major i el transport marí exerceix un paper molt important al món, sobretot als països en vies de desenvolupament.

Als països desenvolupats, la societat demanda als organismes públics més informació sobre el medi ambient per una certa consciència ambiental en evolució, però encara supeditada a les necessitats econòmiques que perceben en la costa un gran atractiu, especialment les activitats urbanístiques. A més, el canvi climàtic pronostica sobre el litoral un efecte molt notable i ostensible: l’ascens del nivell mitjà del mar. Finalment, els mitjans de comunicació en la nostra societat busquen temàtiques noves, dades cridaneres i fomenten la interacció i participació de les persones aprofitant les capacitats de les noves tecnologies; i les notícies relacionades amb el temps són un bon camp. En el cas del mar, a més de que en molts casos el clima marí en les latituds mitjanes del globus és més rigorós que el terrestre, es conjuguen dos factors que exerceixen un paper cada dia més important en les societats avançades: el duo oci/turisme i la seguretat de les persones.

Els nous sistemes, basats en noves tecnologies i en un millor coneixement del mar, ens permetran previsions de gran abast que seran de gran benefici en la gestió dels mars i oceans i en el pronòstic dels canvis i variabilitat del clima.

La xarxa basca d’oceà-meteorologia

L’any 2001 el Govern Basc va engegar, juntament amb el centre tecnològic de recerca marina i alimentària AZTI, la primera estació oceà-meteorològica del País Basc. Aquesta primera estació pilot es va situar, per motius logístics i d’ubicació, en la bocana del port de Pasaia on AZTI té una de les seves seus.

L’estació de Pasaia va servir per millorar tots els protocols de manteniment verificant la qualitat de les dades que proporcionaven cadascun dels sensors instal·lats. És pionera en el desenvolupament de la qual avui és una de les xarxes oceà-meteorològiques més completes d’Europa i del món: la Xarxa Oceà-Meteorològica del País Basc pertanyent a l’Adreça d’Atenció d’Emergències i Meteorologia del Govern Basc.

Aquesta xarxa basca consta de:

  • Sis plataformes oceà-meteorològiques costaneres, dotades d’instrumentació marina, que proporcionen informació sobre corrents, onatge, marea i temperatures a diferents profunditats del mar. A més, gràcies a la instrumentació meteorològica, es disposa de mesures de: vent, temperatura de l’aire, pressió atmosfèrica, radiació solar i visibilitat.
  • Dues boies en aigües profundes que informen dels paràmetres meteorològics, dels corrents, l’onatge, i la temperatura i salinitat de la columna d’aigua fins a 200 metres de profunditat.
  • Radars d’alta freqüència que des de la costa fins a uns 150 quilòmetres de distància, mesuren els corrents superficials en cel·les de 5 quilòmetres de costat.
Img
Imatge: AZTI

A més, durant els últims 15 anys s’han implementat altres sistemes de mesura en el litoral del País Basc, en col·laboració amb diferents organismes i institucions (autoritats portuàries, diputacions forals, etc.), com el sistema de monitoratge del litoral mitjançant càmeres de vídeo que funciona en Donostia-Sant Sebastià, Muskiz, Urdaibai i Zarautz.

Bona part d’aquesta informació s’envia en temps real a les instal·lacions l’Adreça d’Atenció d’Emergències i Meteorologia del Govern Basc, on es fa un exhaustiu seguiment, contribueix a la millora de models meteorològics i oceanogràfics amb els quals s’elaboren els pronòstics, al desenvolupament de sistemes d’informació en temps real dels processos marins i a la millora dels sistemes d’alerta i predicció adequant-los a les necessitats de les persones.