Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com protegir-nos del canvi climàtic? Els experts responen

Dos científics expliquen per què Espanya ha de prendre's de debò l'escalfament global, les conseqüències del qual ja està patint

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 02deNovembrede2018
Img cambio climatico verde ciudades

Espanya ja sofreix els efectes del canvi climàtic, diuen els experts. Una àmplia recerca recent adverteix que l’increment de la temperatura del planeta aquests quatre propers anys serà major del previst. Ho apunta un estudi sobre els efectes de l’escalfament global publicat en la revista Nature. I això té conseqüències per a tots, però de forma especial per al nostre país i la resta dels països mediterranis. Això significa, segons els científics especialistes en clima consultats, que les temperatures a Espanya no solament seran més elevades del que pensàvem, sinó que “no hi haurà respir tèrmic fins a 2020” i que els dies de meteorologia extrema seran més freqüents. Què fer per frentar aquesta situació? A continuació donem tres idees.

Img cambio climatico verde ciudades

“Les ciutats espanyoles han d’incrementar les zones verdes i l’arbrat”, diu Elisa Sainz de Murieta, geòloga experta en clima
“L’estudi de Nature suposa un avanç metodològic important per a la modelització de la variabilitat natural del clima”, explica Sergio Faria, científic del Centre Basc per al Canvi Climàtic. Els físics del Centre d’Oceanografia de Southampton (Regne Unit), que ha liderat aquesta recerca, han construït una gegantesca xarxa de mesurament del clima que permet creuar dades i predir el temps que farà en els propers anys amb una major exactitud del conegut fins al moment.

Encara que, adverteix Faria, aquest treball no canvia les conclusions ja sabudes d’estudis i informes anteriors, incloent les del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). “Espanya i la resta de països del Mediterrani sofriran un augment de les temperatures major que la resta i, a més, patirà els efectes de la sequera abans que la mitjana global”, apunta.

I pot ser encara pitjor. Aquesta recerca se centra en l’estudi de la tendència climàtica, però solament té en compte l’escalfament natural del planeta. I “exclou l’escalfament antropogénico (a causa de l’acció de l’home)“, assenyala l’expert en clima. El problema és que precisament és aquest escalfament el que més preocupa als científics. “Aquest últim és la principal causa de l’escalfament i és la part de l’escalfament davant la qual ens toca fer alguna cosa”, apunta.

Encara que vuit de cada deu espanyols creuen que el canvi climàtic és un problema “molt seriós” (dades de l’Eurobarómetro), les emissions contaminants no deixen de créixer. El nostre país llança 340 milions de tones de CO2 cada any a l’atmosfera. I és, juntament amb Portugal, un dels Estats europeus en els quals més van créixer les emissions contaminants de gasos, segons xifres de la Comissió Europea.

Img cambio climatico verde ciudades 2 art

Què pot fer Espanya per frenar l’escalfament global (i les seves conseqüències)?

El requisit indispensable per detenir els pitjors efectes de l’escalfament és el ja llargament apuntat per la comunitat científica internacional i consensuat per (gairebé) tots en el Cim del Clima de París: és urgent reduir les emissions de CO2 pel 2020 a fi d’aconseguir que l’augment de la temperatura mitjana del planeta no excedeixi dels 1,5 ºC, màxim 2 ºC. L’Acord de París és el full de ruta que la comunitat internacional ha aprovat per lluitar contra el canvi climàtic, però estableix que cal mitigar-ho i adaptar-se als seus efectes.

“Ambdues polítiques no són excloents, sinó complementàries i necessàries”, apunta la geòloga experta en clima Elisa Sainz de Murieta. “La mitigació del canvi climàtic consisteix a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, però fins i tot encara que aconseguim objectius ambiciosos amb ella, hi haurà canvis als quals necessitem adaptar-nos a Espanya, a causa de la inèrcia del sistema climàtic”, sosté.

La qüestió requereix fer al nostre país i els seus ciutadans més resilientes: més resistents i preparats per afrontar els efectes negatius. “Per aconseguir-ho, ciutats, regions i comunitats autònomes hauran de fer front a diferents reptes i impactes del canvi climàtic”, afegeix la científica. Per exemple, les zones costaneres hauran de bregar amb l’augment del nivell del mar i, probablement, amb fenòmens meteorològics extrems que poden ser més freqüents i de major magnitud.

Els impactes seran diferents local o regionalment. Per això, apunta, és fonamental que cada comunitat autònoma, cada municipi analitzi els impactes més probables i quines mesures s’adapten millor al seu context ambiental, geogràfic, econòmic i social.

Tres idees per reduir els efectes de l’escalfament a la ciutat
Aquest estiu, l’escalfament global es va fer present a Espanya, a través de diverses ones de calor i temperatures extremes. De fet, les ciutats són especialment susceptibles a aquest fenomen, a causa del que es coneix com a “illa de calor”, un procés d’acumulació de calor per les superfícies asfaltades, la falta d’arbrat o zones verdes, així com per la falta de corrents en la trama urbana.

Però existeixen diferents tipus de mesures d’adaptació que poden impulsar-se per evitar les conseqüències més greus. En primer lloc, cal prevenir l’acumulació de calor amb l’increment d’espais verds a les ciutats i l’augment d’arbrat. Es tracta de potenciar les àrees amb ombres, però també d’usar paviments especials que retinguin menys la calor. Unes mesures molt rellevants en el cas de nous desenvolupaments urbans.

A més, fa falta millorar l’eficiència energètica i l’aïllament dels habitatges. Per aconseguir-ho, poden incloure el suport públic a les inversions individuals o comunitàries en habitatges, però també l’aprovació d’ordenances i codis tècnics que estableixin criteris per a les noves construccions.

I la tercera idea: mesures de prevenció dels efectes sobre la salut, que incorporin plans d’alerta primerenca, formació a professionals sanitaris, especialistes i col·lectius vulnerables (malalts crònics, persones ancianes…) o la implementació de plans d’emergència, entre uns altres.

El missatge fonamental, comenta la geòloga, és que les institucions han de ser conscients que a Espanya ja estem sofrint els impactes del canvi climàtic. “És necessari, per això, en primer lloc, conèixer com poden afectar-nos aquests efectes i, en segon lloc, dissenyar polítiques que ens permetin ser més resilientes davant aquests canvis”, conclou.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions