Com és la qualitat de l’aire que respirem?

Així és la qualitat de l’aire a Espanya

La Direcció general de Qualitat i Avaluació Ambiental i Mitjà Natural del MAGRAMA, encapçalada per Guillermina Yanguas, presentava en dates recents el Pla Nacional de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmosfera 2013-2016 (Pla Aire). Entre els seus objectius es troba analitzar la situació de la contaminació atmosfèrica a Espanya i engegar diverses iniciatives de millora.

El 94% dels espanyols respira un aire de qualitat inferior al recomanat per l’OMS, segons Ecologistes en Acció

El Pla Aire ofereix un diagnòstic de la qualitat de l’aire al nostre país, després d’analitzar les dades dels mesuraments facilitats per les comunitats autònomes i determinades entitats locals, i utilitzar els mètodes d’avaluació de la legislació europea. Segons els seus autors, la qualitat de l’aire a Espanya ha millorat en els últims anys, encara que encara alguns contaminants atmosfèrics superen els límits permesos. En concret, els següents emissions ja no es registren per sobre dels valoris límit almenys des de 2005: partícules PM2,5, plom, benzè, monòxid de carboni (CO), arsènic, cadmi, niquel i venço(a)pireno.

No obstant això, l’informe del MAGRAMA assenyala quatre contaminants en els quals el Pla Aire “ha de focalitzar la seva atenció per millorar la qualitat de l’aire”, ja que superen l’establert per llei. Les dades més recents disponibles corresponen a 2011:

• Diòxid de sofre (SOTA2): la Zona Industrial de Badia d’Algesires i Santa Cruz de Tenerife – Sant Cristóbal de la Llacuna són les regions amb pitjors dades d’aquest contaminant. Segons l’informe, 580.289 persones es troben censades a les àrees que incompleixen els límits. Els autors del Pla recorden que aquesta dada no té per què significar que tota aquesta població estigui afectada. Si una estació de control supera el valor legal, es considera que tota la zona incompleix, encara que altres estacions d’aquest sector no ho facin. La producció d’energia i les fonts de combustió de la indústria són els majors focus emissors d’aquest contaminant.

• Diòxid de nitrogen (NO2): Granada i la seva àrea metropolitana, Nova Zona Sevilla i Àrea Metropolitana, Palma, Àrea de Barcelona, Vallès – Baix Llobregat, Madrid, Corredor de l’Henares i Urbana Sud van ser les regions més afectades. 12.007.477 persones censades habiten aquestes zones. Entre les principals fonts d’emissió d’aquest contaminant destaca de manera clara el tràfic intens.

• Partícules PM10: l’informe reconeix que Espanya “sempre ha presentat nivells alts” d’aquestes partícules, encara que la seva concentració s’incrementa de forma natural per les intrusions de pols africana. Com la llei no comptabilitza les emissions d’origen natural, onze àrees quedarien descartades dels valoris límit. Per contra, deu zones sí els superarien a causa d’activitats humanes. En concret, la Zona Industrial de Bailén, Granada i la seva àrea metropolitana, Astúries Central, Gijón, àrea de Barcelona, Vallès – Baix Llobregat, Plana de Vic, Terres de Ponent, Sota Nervión i La Rioja. Un total de 7.218.639 persones censades viuen en aquests territoris. El tràfic rodat, els processos industrials i la combustió no industrial (sectors residencials i comercials) són els motius principals de superació d’aquest contaminant.

• Ozó (O3): de les 135 zones avaluades per a aquest contaminant, 51 van registrar valors per sobre del límit. Se situen en la meitat sud peninsular i en àmplies regions de la costa oest. Un total de 22.601.892 de persones es troben censades en aquestes àrees. A diferència d’altres contaminants, els nivells d’O3 són en general més alts en zones rurals.

Europa: la qualitat de l’aire ha de millorar

L’Agència Europea del Medi ambient (AEMA) publica de forma periòdica informes sobre la qualitat de l’aire en la Unió Europea (UE). En el més recent, ‘Signals 2013‘, els seus autors afirmen que “en les últimes dècades, Europa ha millorat la qualitat de la seva atmosfera. S’han reduït amb èxit les emissions de molts contaminants, però la contaminació -sobretot per partícules en suspensió (PM) i ozó- segueix sent un risc greu per a la salut dels europeus”.

L’informe destaca que quan es prenen les mesures oportunes, la contaminació descendeix. És el cas del plom, utilitzat de forma comuna en la gasolina fins a la dècada de 1970. A partir d’aquesta data, la normativa europea i internacional per eliminar-ho de forma gradual ha suposat registrar en l’actualitat anivellis “molt inferiors” als límits fixats per la UE.

Les emissions d’altres agents contaminants, com les PM, també han descendit. No obstant això, l’informe adverteix que la quota de població urbana europea exposada a nivells de PM10 per sobre dels fixats per la UE segueix sent alta (23-41% en els 32 països comunitaris i no comunitaris membres de l’AEMA). Entre les raons s’addueix que alguns contaminants poden romandre en l’atmosfera el temps suficient per viatjar d’un país a un altre o fins i tot al voltant del planeta.

Límits d’emissions més estrictes

L’AEMA recorda que els límits de la legislació europea no són tan estrictes com les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Per exemple, en seguir aquestes últimes, més del 80% de la població urbana de la UE està exposada a concentracions excessives de PM10, reconeixen els autors de l’informe.

Juan Bárcena, biòleg i expert en qualitat de l’aire d’Ecologistes en Acció, destaca que el 22% dels espanyols respira un aire de qualitat inferior a l’assenyalat pels límits legals, un 94% amb els valors de l’OMS: “Per exemple, per les PM2,5, unes de les més nocives, la legislació marca un límit mitjà anual de 25, menys estricte que Estats Units (15), i que l’OMS (10). En 2013 toca revisar els límits. L’AEMA pressiona per baixar-ho. El problema és cada vegada més greu a mesura que es coneixen més dades i es revisen”.