A poc a poc, el món es va mentalizando de fins a quin punt és necessari cuidar del medi ambient. Els ciutadans demanden productes i serveis que siguin sostenibles, i apliquen aquesta elecció a múltiples aspectes de la seva vida: el consum de plàstics d’un sol ús és cada vegada menor, es prefereixen els aliments de proximitat i creixen les veus que demanen una moda sostenible, però també preocupen els incendis en l’Amazonía, el desaprofitament alimentari i la contaminació i es potencia l’economia circular. No fa molt, la jove activista sueca Greta Thunberg creuava en veler l’oceà Atlàntic, i fa encara menys, l’opinió pública britànica es mostrava molt crítica amb les luxoses -i contaminants- vacances amb avió privat dels ducs de Sussex, que els ha portat a contractar a una agència de relacions públiques per rentar la seva imatge. Però i quan arriben les nostres vacances… com ser un viatger sostenible?
A l’aeroport? No, si pots evitar-ho. Viatjar amb avió contamina 20 vegades més del que contamina el tren: si les emissions del primer aconsegueixen els 285 g de CO2 per persona i quilòmetre volat, les del tren es queden en tan sol 14, la qual cosa no obstant això no evita que un avió desenganxi d’algun lloc del món cada 0,86 segons.
Dades com a est són els que expliquen un nou fenomen d’activisme ecològic que creix a Europa: el flygskam, que en suec significa “la vergonya de volar amb avió”. Aquest moviment pretén conscienciar del contaminants que són els desplaçaments aeris enfront d’altres mitjans de transport com el tren, i que considera “especialment criticables aquells de curta durada (al voltant o inferior a una hora), entre capitals que estiguin ben connectades per tren”, afirma Pablo Díaz, professor d’Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Per descomptat, la repercussió del flygskam varia molt depenent d’on, i està més accentuat als països nòrdics, més conscienciats que la resta sobre el canvi climàtic. De fet, en 2018, un 23 % dels suecs va renunciar a volar per reduir el seu impacte climàtic, segons dades del Fons mundial per a la Naturalesa (WWF), la qual cosa suposa un augment del 6 % pel que fa a l’any anterior. I paral·lelament, va sorgir el moviment del tagskryt, o “orgull de viatjar amb tren”, una alternativa a l’alça que van seguir un 18 % dels suecs l’any passat. I és que, en molts casos, l’estalvi en temps en viatjar amb avió entre destinacions properes és molt escàs, la qual cosa afavoreix el creixement d’altres opcions (i més encara quan és bo per al medi ambient).
I si em quedo a casa?
Renunciar a viatjar una vegada arribades les vacances sembla una opció una miqueta extrema. No obstant això, un 17 % dels espanyols ha decidit no viatjar o ha cancel·lat els seus plans de viatge almenys una vegada en els últims sis mesos per minimitzar la seva petjada de carboni i contribuir al benestar del planeta, d’acord amb una enquesta que Criteo, plataforma de publicitat per a l’Internet obert, ha efectuat a 13.000 viatgers. I és que la indústria del turisme és responsable del 8 % de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, segons un estudi publicat en la revista Nature.
El turisme sostenible somriu cada vegada més a Espanya, que se situa com el quart país del món amb un major nombre de viatgers sostenibles, tan sol per darrere d’Alemanya, Estats Units i França i per davant de nacions com Regne Unit, Brasil o Austràlia. El turista sostenible és més jove que la mitjana de viatgers (un 62 % és millennial o pertany a l’anomenada generació Z) i, sempre que és possible, escull mitjans de transport més respectuosos amb la naturalesa: vuit de cada deu viatgers sostenibles, segons Criteo, van adquirir bitllets de tren en els últims sis mesos, enfront d’un 56 % dels viatgers tradicionals.
Quan viatges, sigues responsable
Si en la llar som cada vegada més conscients de les nostres eleccions i consumim de manera responsable, per què canviar quan es viatja? En veritat, no hi ha raó alguna: “Cal aplicar aquests mateixos valors que practiquem a casa, preguntar a les agències per turisme responsable, indagar i assegurar-nos que es tradueix en accions concretes”, compte Jesús Martín, president de l’associació de turisme sostenible Aethnic, de Barcelona. I una vegada arribats a la destinació, consumir productes i artesania local, de manera que fem l’esforç de deixar un benefici en la comunitat que visitem.
El turista responsable va més enllà, perquè viatja predisposat a conèixer i experimentar una altra cultura; interactua sense jutjar, coneixent els costums locals i, sobretot, sent respectuós; contracta els serveis d’un guia local; compra articles de comerç just; i gaudeix de l’entorn sense danyar-ho.
Conxita Tarruell (mestra, viatgera i autora, entre uns altres, del llibre ‘Viatjar com a transformació personal. Una experiència a Amèrica Llatina’), ja és veterana en això del turisme sostenible: “Durant quatre anys, visitem Equador, Brasil, Perú i Costa Rica. Ens allotgem en cases particulars i visitem molts projectes comunitaris, sobretot de dones (menjadors, horts, guarderies, etc.)”. A Àfrica, amb Aethnic, va viatjar fent rutes, “col·laborant amb el projecte que tingués el lloc on menjàvem i dormíem. No anàvem a grans hotels, sinó a cabanyes locals. Així ajudàvem econòmicament i col·laboràvem amb ells (…) He après molt en aquests viatges”.
