Productes “naturals”, “biològics”, “ecològics”, “orgànics”, “lliures d’emissions de CO2”, “biodegradables”, “reciclables”, “respectuosos amb el medi ambient”. L’ecologisme està de moda, com ho demostren els nombrosos anuncis i campanyes de màrqueting que utilitzen aquests i altres termes similars. Ara bé, no tot el que rellueix és “verd”. Encara que en ocasions és complicat encertar, els consumidors poden guiar-se per uns consells que li ajudaran a fer una compra més ecològica, intel·ligent i responsable.
En primer lloc, no convé deixar-se portar tot d’una per aquest tipus de denominacions tan genèriques i ambigües, que normalment no solen estar regulades, excepte excepcions. Per exemple, els termes “bio” i “biològic” es podien utilitzar fins a mitjan 2006 en tot tipus d’aliments, fins que la llei va restringir el seu ús a productes elaborats exclusivament amb mètodes ecològics.
Un consumidor crític hauria de també desconfiar de promeses massa boniques per ser certes o d’eslògans molt cridaners i fins i tot contradictoris. Per exemple, un cotxe podrà reduir les seves emissions de CO2 o utilitzar el combustible de manera més eficient, però mai podrà ser “ecològic” perquè seguirà tenint un impacte mediambiental considerable.
Així mateix, la falta de transparència és un altre dels elements a tenir en compte: No es pot esperar res bé d’un producte que no ofereixi informació detallada sobre la seva condició “verda”, o si no resulta fàcil contactar amb el seu servei d’atenció al consumidor.
Encara que no és un sistema perfecte, hi ha diverses certificacions que poden emprar-se com a guiaEn aquest sentit, l’etiquetatge pot ser útil per triar un producte ecològic. Encara que no és un sistema perfecte, hi ha diverses certificacions que poden emprar-se com a guia. Per exemple, un producte amb l’etiqueta ecològica europea ha passat per rigorosos controls de la Comissió Europea. Així mateix, els productes madereros que porten el certificat del Consell d’Administració Forestal (FSC en les seves sigles angleses) han estat extrets i elaborats amb criteris ecològics, sostenibles i socialment justs i solidaris.
En altres ocasions, es juga també amb la similitud terminològica. Per exemple, “reciclable” significa que el consumidor pot portar aquest producte a reciclar al lloc destinat a això, mentre que “reciclat” vol dir que el producte incorpora materials que provenen del reciclatge.
A més de les paraules, l’embolcall, amb dissenys que mostren elements naturals o colors verds, també s’utilitza per convèncer de les suposades bondats ecològiques del producte. No obstant això, una atenta lectura de la seva etiqueta ens hauria de treure de dubtes, i així per exemple, es podria saber si un cosmètic és realment d’origen vegetal, o si en la seva gran part està realitzat amb components artificials encara que incorpora un petit percentatge d’ingredients naturals.
Per això, i especialment en productes de preu elevat o destinats a servir per a molt temps, resulta molt recomanable informar-se prèviament de les seves característiques i dels detalls concrets.
Hàbits de consum ecològics
A més de saber triar correctament un producte, interioritzar uns hàbits de consum ecològics també és fonamental. En aquest sentit, les famoses tres erres (reduir, reutilitzar i reciclar en aquest ordre d’importància) són una de les claus.
Per exemple, a l’hora d’anar a comprar, triar només l’indispensable i aprofitar al màxim els productes, donant-los altres utilitats per allargar la seva vida; intentar evitar els productes amb embolcalls molt aparatosos o envasos de plàstic; prioritzar els productes de llarga vida sobre els de usar i tirar, així com els que es puguin reciclar més fàcilment; prescindir en tant que sigui possible del cotxe privat; seleccionar aparells elèctrics de baix consum o amb etiqueta d’alta eficiència energètica; tenir com a primera opció els aliments naturals de temporada enfront dels precuinats o amb additius artificials; etc.
En qualsevol cas, els graus d’ecologisme als quals es poden arribar són varis, i en definitiva, depenen de l’opció personal de cada consumidor. Per exemple, el consumidor ecologista més radical evitarà menjar peix, carn, ous i productes làctics d’origen industrial, per l’impacte ambiental que suposa la seva producció; anirà caminant o amb bicicleta; seleccionarà productes d’origen natural i/o amb etiquetes ecològiques, etc.
En l’altre costat es troben el que a Estats Units denominen “ressò-narcisistes” o “ecologistes-light”. Es tracta de consumidors que compren roba de gamma alta fabricada amb cotó orgànic, instal·len en els seus xalets panells solars fotovoltaics, condueixen cotxes híbrids, viatgen amb avió a destinacions ecoturísticos de luxe després d’haver compensat les seves emissions de diòxid de carboni (CO2) o consumeixen aliments ecològics “delicatesen”.
Segons Steve Bishop, responsable de disseny sostenible en la consultora IDEO, el màrqueting destinat a un consumidor “verd” és molt difícil i perillós per a les empreses. En la seva opinió, la majoria dels consumidors busquen primer satisfer les seves necessitats personals abans que considerar les del planeta. Així mateix, afirma, els productes amb ecoetiquetas es troben en un “gueto verd” que no arriben al consumidor general.
Per això, segons Bishop, les empreses que realment vulguin ser “verdes” han de centrar-se en els comportaments ecològics als quals tothom aspira. “Els consumidors no volen simplement ressò-productes, demanden solucions als seus problemes quotidians que a més siguin respectuoses amb el medi ambient”, sosté.
I per descomptat, tampoc funcionen els “rentats de cara verd”, com recorda Daniel Esty. Segons aquest expert en estratègies empresarials ecològiques a la Universitat de Yale “els organismes de control, tant oficials com no, poden veure fàcilment si les empreses estan complint realment amb el medi ambient. Sobre els quals no compleixen pesa a cada moment un risc molt real que siguin desemmascarats i criticats, quan no perseguits.”
Així mateix, aquest especialista no recomana aprofitar-se de la bona voluntat dels consumidors fent recaure en ells les despeses per les millores mediambientals. “En moltes circumstàncies, els consumidors volen productes més ecològics, però no volen pagar per a això un gran preu”, assegura.
