Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com usar les xarxes socials per millorar el medi ambient

Uns senzills consells poden treure-li molt partit a les xarxes socials a favor del medi ambient
Per Alex Fernández Muerza 30 de abril de 2012
Img redes artiuclo
Imagen: B S K

Les xarxes socials poden fer molt pel medi ambient: conscienciar als ciutadans, reclamar accions a institucions i empreses, organitzar grups de participació activa, facilitar contactes entre professionals del sector, publicar i difondre continguts “verds”, apuntar-se a iniciatives per compartir el cotxe o intercanviar productes o opinar en bancs d’idees. A les set erres del consumidor ecològic se li sumeixi una octava, la de Xarxes socials.

Conèixer i esprémer les principals xarxes socials

Imatge: B S K

El primer pas per ajudar al medi ambient a través de les xarxes socials és saber-les treure rendiment: Facebook i Twitter serveixen per molt més que donar-li a l’em “agrada” o fer “un retuiteo”. I encara que són les més conegudes, no són les úniques interessants: Google+, la xarxa social del conegut cercador, Flickr per a imatges, Vimeo per a vídeos, etc. El monogràfic d’EROSKI CONSUMER sobre les xarxes socials ofereix bona informació sobre aquest tema.

Crear hashtags i tendències (i participar)

Les xarxes socials permeten seguir i reclamar a personalitats públiques, empreses o institucions influents
Twitter és una de les xarxes socials més dinàmiques i amb poder d’influència. Perquè el medi ambient estigui més present, es poden crear “hashtags”, paraules precedides del signe # perquè la resta de “tuiteros” els segueixin, i participar en ells. Hashtags com a #medi ambient, #reciclatge i #contaminació o uns altres per promoure iniciatives com l’Hora del Planeta (#horadelplaneta o #earthour) poden servir. Si s’atreu a la suficient gent, pot convertir-se en una de les “Tendències” o “Trending Topics”, els temes que es mostren a la pàgina d’inici de tots els “tuiteros”. El seu efecte de bola de neu pot despertar l’interès de moltes més persones.

Seguir comptes influents i reclamar-los accions pel medi ambient

Les xarxes socials impliquen participació i comunicació bidireccional. Els ciutadans poden seguir de forma més directa a personalitats públiques, empreses o institucions influents i reclamar-los que facin més a favor del medi ambient, informar-los d’una acció que causi impacte ambiental, suggerir-los idees “verdes” per millorar la seva organització, etc. Hi ha fins i tot xarxes concretes que recapten signatures per enviar-les-hi als responsables d’una acció que els seus impulsors consideren negativa, com Change o la seva versió espanyola Actuable.

Unir-se a grups (i crear-los) relacionats amb el medi ambient

Un dels aspectes més valorats de les xarxes socials és la seva capacitat d’organitzar grups d’interessos afins. Cada xarxa ho fa d’una forma concreta, però no és complicat buscar o crear grups relacionats amb el medi ambient, l’ecologia, el reciclatge, la conservació de la naturalesa o d’alguna espècie en perill, les energies renovables, l’aigua, etc. La unió fa la força, i aquests grups en xarxa poden informar-se millor, interactuar entre ells, organitzar activitats o esdeveniments per a aquesta comunitat o la resta de la societat, formar grups de pressió per defensar el medi ambient, emprendre reclamacions, denúncies, etc. Les ONG ambientals tenen a les xarxes socials una oportunitat més d’acció. Així ho ha vist Greenpeace, una de les més actives en el 2.0, amb ciberacciones de protesta concretes.

Contactar amb professionals del sector

Treballar en empreses ecològiques, generar ocupació “verda” o incorporar mesures ecològiques en empreses convencionals és una altra forma de millorar el nostre entorn. Xarxes socials com Linkedin serveixen per fer contactes professionals, també relacionats amb el medi ambient. Alguns dels seus membres, a més de contactar persona a persona, creen grups relacionats amb el medi ambient, l’ocupació, la formació, les empreses de sectors verds com les renovables, la depuració d’aigües, l’arquitectura bioclimàtica, etc.

Publicar i difondre continguts “verds”

Les xarxes socials ajuden a arribar a més persones. Són, per tant, una bona eina per divulgar missatges de conscienciació, informacions mediambientals, etc. Les fórmules per publicar continguts “verds” són variades, des del mur de Facebook als blogs, o fins i tot, per engegar campanyes de conscienciació. En el tema del reciclatge, dues bones iniciatives són “Groc, verd i blau“, d’Ecoembes , o Jo reciclo vidre i tu?, d’Ecovidrio . A l’últim Congrés Nacional de Medi ambient (CONAMA), es va crear un detallat informe per els qui vulguin aprofundir més en aquest tipus d’iniciatives.

Apuntar-se a iniciatives 2.0 mediambientals

Les xarxes socials són també de gran utilitat per reduir, reutilitzar i reciclar. Diverses iniciatives 2.0 així ho demostren, com les promogudes per empreses i associacions d’usuaris per compartir cotxe i garatge o per intercanviar productes usats, com la xarxa Freecycle.

Opinar en bancs d’idees

Als “bancs d’idees” es publiquen i comparteixen idees per millorar productes i serveis. El pioner, Global:idees:bank va donar pas a unes altres molt variades, algunes d’elles relacionades amb el medi ambient i la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), com la nord-americana Socialyell, on els usuaris opinen i puntuen a les empreses en aquesta matèria. A Espanya, la Fundació EROSKI va crear els Focus dels consumidors, on els seus usuaris també van proposar idees mediambientals.

Com crear la teva pròpia xarxa social mediambiental

Una xarxa social pròpia ofereix un major control i s’adapta a les necessitats concretes. Hi ha diverses pàgines web que ho permeten, com Ning o Socialgo, sense oblidar als més veterans sistemes de fòrums de debat i llistes de correu electrònic, com Google Groups o els wikis, amb Wikispaces per intercanviar continguts de manera col·lectiva i senzilla.