Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Construcció sostenible

Alguns criteris del sector tenen un gran impacte en l'ambient i en la salut dels ciutadans

img_casa_p

La construcció és una de les activitats econòmiques amb major impacte ambiental. Els edificis i habitatges poden arribar a consumir fins a la meitat dels recursos naturals de l’entorn, i contribueixen en gran manera a l’augment de les emissions contaminants, tant durant la seva construcció com en la seva vida útil. Per això, el criteri de sostenibilitat és també clau en aquest sector, com a manera de garantir la protecció del medi ambient i el desenvolupament econòmic present i futur.

Img casa
Les estadístiques situen al sector de la construcció a Espanya en la segona posició quant a generació de negoci, i les estimacions apunten a un fort creixement a curt i mig termini. Es tracta per tant d’un sector bàsic que, desgraciadament, no s’ha caracteritzat per posseir una consciència ecològica. Els experts parlen de “Desenvolupament Urbà Sostenible” o de “Construcció Sostenible” per referir-se a la necessitat d’un canvi d’actitud, com a fórmula per garantir no només la conservació del medi ambient i la salut dels ciutadans, sinó també la seva viabilitat econòmica futura.

La Construcció Sostenible comporta una gestió eficient de l’energia i de l’aigua i la utilització de recursos i materials no perjudicials per a l’entorn, aconseguint reduir d’aquesta manera l’impacte ambiental causat pels processos de construcció, ús i enderrocament dels edificis i per l’ambient urbanitzat. Per aconseguir aquest objectiu, és necessari analitzar tot el cicle vital de l’edifici, des del seu disseny arquitectònic i l’obtenció de les matèries primeres, fins a la seva posterior destrucció en forma de residus. Així mateix, les edificacions sostenibles han de ser entorns habitables i saludables per als ciutadans. No obstant això, moltes construccions modernes pateixen la “síndrome de l’edifici malalt“, això és, posseeixen atmosferes interiors insalubres per als seus ocupants. Per exemple, els edificis hermètics amb climatització controlada retenen compostos orgànics volàtils (COV) que poden arribar a unes perilloses concentracions centenars de vegades més altes que en l’exterior. Les edificacions sostenibles han de ser entorns habitables i saludables per als ciutadans

Encara que comença a notar-se una evolució positiva, l’experiència dels últims vint anys demostra que no resulta fàcil canviar el sistema de construcció dels edificis i el seu funcionament. En definitiva, es tracta d’un canvi de mentalitat que ha de conduir a la ruptura amb els mals hàbits adquirits durant dècades de malbaratament dels recursos naturals. Per a això, la Construcció Sostenible necessita, segons els experts, la implicació coordinada i d’una forma responsable de tots els agents responsables en el procés, com a administracions públiques, ONGs, proveïdors energètics, promotors immobiliaris i constructors, fabricadors de materials i per descomptat l’usuari final. Per la seva banda, el denominat Codi Tècnic de l’Edificació es presenta com una eina útil cap al camí de la sostenibilitat dels edificis i habitatges. Els plantejaments fonamentals que s’estableixen en el mateix són, entre altres qüestions, la disminució de la demanda energètica dels edificis o la reforma de la llei de sòl i normatives derivades.

Criteris per a una casa sostenible

Els edificis construïts sota el criteri de sostenibilitat haguessin de complir els següents requisits:

  • Disseny bioclimàtic, de manera que es regulin correctament els canvis climàtics i de temperatura, mantenint el confort tèrmic i ambiental sense despeses energètiques addicionals, al mateix temps que s’asseguri una correcta renovació de l’aire. Les plantes, tant en l’exterior com a l’interior de la casa, disminueixen els efectes de la contaminació i ajuden a preservar un equilibri tèrmic i d’humitat ambiental relativa. Així mateix, la correcta ventilació permetrà evitar problemes d’acumulació en l’habitatge d’elements tòxics o radioactius, com el gas radón. L’estalvi energètic hagués de ser una altra de les premisses indispensables per a un habitatge sa, tant per als seus habitants com per a l’entorn.

  • Utilització de materials de construcció naturals i ecològics, evitant materials tòxics, radioactius, que generin gasos o electricitat estàtica (com succeeix amb els plàstics, lacas i fibres sintètiques). L’ús de maons ceràmics, pedra, fusta, fibres vegetals, pintures al silicat, tova de terra i morters amb abundant calç són preferibles al formigó armat amb molt ferro, alumini, PVC, o a l’excés de ciment i additius químics. Quant al mobiliari i decoració interior, haguessin d’evitar-se mobles de fustes aglomerades amb formaldehids i cues tòxiques, així com tractaments de protecció de la fusta que continguin lindano o pentaclorofenos, que resulten altament tòxics.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions