En la societat actual, hem assumit com a normals accions que tenen un gran impacte negatiu al planeta. Utilitzem pajitas per beure refrescs sense ser necessari, comprem menjar o beguda per portar en envasos que tirem als pocs minuts i fins a les verdures les adquirim embolicades en plàstic. Encara que aquest material és molt útil, i fins i tot imprescindible en alguns àmbits de la nostra vida —com succeeix amb el material mèdic—, en molts casos podem triar alternatives més sostenibles. Ho expliquem en el següent article.
Cada any es produeixen 300 milions de tones de residus plàstics al món. D’elles, el 9 % es recicla, el 12 % s’incinera i el 79 % restant va als abocadors o acaba en la naturalesa, segons estima l’Organització de Nacions Unides (ONU). Això succeeix, en part, a causa d’una gran paradoxa: s’abusa d’un material pràcticament indestructible per fabricar objectes d’usar i tirar. El 50 % de tot el plàstic que es produeix està dissenyat perquè ho usem una sola vegada i ho tirem a les escombraries, adverteix l’organització. I les xifres d’aquesta producció són aclaparants: cada hora es compren globalment 60 milions d’ampolles de plàstic i, cada any, 500.000 milions de borses.
Però no solament utilitzem aquest material de forma insostenible; a més, li atorguem una vida molt curta. Quant es triga a beure i tirar una ampolla d’aigua? I a rebutjar els coberts i plats de plàstic que adquirim per a un menjar en el camp? Què hi ha dels globus d’aniversaris? Quant temps juguen amb ells els nens abans de tirar-los? L’ús mitjà del plàstic oscil·la entre uns pocs minuts i algunes hores. Gens en comparació dels centenars d’anys que aquest material triga a desaparèixer del nostre planeta. La seva resistència i durabilitat, les característiques que ho fan tan útil, són també les responsables que la seva descomposició en la naturalesa resulti gairebé missió impossible.
Espanya és el país que més plàstic aboca al mar de tota la UE
Així, el plàstic ha inundat metafòricament la nostra vida i literalment el nostre planeta: cada any acaben en la naturalesa 100 milions de tones com a conseqüència de la seva mala gestió. No està de més recordar que els mars i oceans són els més perjudicats, doncs a ells arriba una desena part d’aquestes escombraries (uns 10 milions de tones), que atrapa i mata a prop de 100.000 animals marins cada any. Encara que les illes de plàstic que han sorgit en el Pacífic constitueixen potser la imatge més coneguda i alarmant d’aquest problema, el Mediterrani tampoc es lliura. Espanya té una gran responsabilitat en això, doncs constitueix el segon país que més plàstic aboca a aquest mar (126 tones diàries), solament per darrere de Turquia (144 tones), i de la cambra que més plàstic consumeix de tota la Unió Europea, segons l’informe ‘Un parany de plàstic‘, de l’organització WWF.
Cerca d’alternatives
Per sort, la societat no ha estat mai tan conscienciada com en els últims anys, i tant ciutadans com a empreses estan apropant-se a una forma de consumir i produir més respectuosa amb el medi ambient.
La conscienciació és el primer pas, però no serveix de gens sense accions concretes i pràctiques. Per 2050, l’ONU alerta que la quantitat de plàstics en els oceans podria superar a la de peixos si continuen les tendències actuals.
Tots som responsables de reduir l’impacte que aquest material té en el nostre entorn, des de les empreses productores, les que ho comercialitzen, els usuaris que ho compren i, per descomptat, els governs que regulen sobre el seu ús. Per aconseguir-ho, “no n’hi ha prou amb recollir i retirar els plàstics que arriben al mar, cal evitar que arribin”, assegura Alba García, responsable de la campanya de plàstics de Greenpeace Espanya. L’experta defensa la importància d’anar a l’origen del problema: reduir la quantitat de plàstic que es posa en circulació per, després, apostar per la reutilització.
Imatge: Getty Images
Compromís global per reduir l’ús de plàstics
En els últims anys, governs de tot el món s’han compromès de manera més o menys ambiciosa a lluitar contra els plàstics innecessaris. Al març de 2019, la quarta assemblea mediambiental de les Nacions Unides, celebrada a Kenya, va finalitzar amb un important avanç: el compromís d’uns 200 països de reduir l’ús de plàstics abans de 2030.
Mesos abans, el Parlament i el Consell Europeu anunciaven la prohibició en la Unió Europea d’objectes de plàstic d’un sol ús, com pajitas o plats, a partir de 2021. A l’abril de 2018, la Comissió de Medi ambient del Congrés dels Diputats d’Espanya havia aprovat eliminar la comercialització d’utensilis de plàstic no reutilitzables a partir de 2020. La decisió inclou que, a partir d’aquest any, plats, gots i coberts es fabriquin amb almenys un 50 % de substàncies biodegradables, i un 60 % a partir de 2025.
El paper dels establiments
A dia d’avui, a Espanya “és impensable fer la compra i no tirar cap envàs, però es pot aconseguir”, afirma García. Alguns supermercats, per exemple, deixen portar una borsa de malla o de ràfia per a les verdures i fruites a orri, que el consumidor pot triar utilitzar. A més, molts supermercats són pioners a assumir compromisos mediambientals i solucions per a la reducció i prevenció del consum de plàstics.
Javier Millán-Astray, director general de l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED), nomena alguna d’aquestes mesures: “L’impuls de l’ecodiseño dels envasos i embalatges per prevenir l’ús de matèries primeres, l’optimització de la grandària dels envasos, l’estalvi d’espai en la logística i el foment de l’ús de materials amb menys impacte ambiental”. A més, des de la distribució “s’està donant un impuls de la venda a orri dels productes frescos i s’estan buscant fórmules com la reutilització d’envasos o la cerca de materials d’envasament amb una major reciclabilidad o menor impacte que el plàstic convencional d’un sol ús”, afegeix Millán-Astray.
“Tant en el plàstic com en la resta d’alternatives, les empreses tenim el repte de seguir treballant a la recerca de solucions. Per això és tan important el treball coordinat que es duu a terme des dels sectors implicats, les Administracions i els consumidors per aconseguir una cadena de valor més eficient i sostenible”, explica el responsable d’ANGED.
Per guiar als supermercats en la seva lluita contra el plàstic, Greenpeace ha publicat recentment l’informe ‘El supermercat ideal‘, que descriu com seria un establiment idíl·lic amb una petjada plàstica mínima. “L’establiment perfecte és el que ens permet comprar sense generar residus”, resumeix García. Per això, tot en ell està pensat perquè sigui reutilitzable o retornable: s’han d’eliminar els envasos d’un sol ús i oferir alternatives reutilitzables, rellenables i sostenibles, com la venda a orri, els productes d’higiene sòlids i sense envasos o els sistemes de tornada i dipòsit per poder reutilitzar el mateix recipient”, explica la biòloga.
El poder dels consumidors
Un món lliure de plàstics d’un sol ús és possible si tots els agents implicats treballen en la mateixa adreça. Els ciutadans podem exercir nostre poder com a consumidors rebutjant les alternatives menys sostenibles i manar així un missatge als productors perquè busquin opcions més respectuoses amb el nostre planeta. Com a compradors, podem optar per productes no empaquetats o amb menys embalatge, buscar envasos reutilitzables o rebutjar utensilis de plàstic en el menjar i beguda per portar.
