Contaminació de l’aire urbà: com combatre-la

Conèixer el problema de la contaminació i exigir mesures als causants

La indústria, desplaçada a altres entorns, ja no és en l’actualitat el principal emissor dels mals fums de les ciutats, sinó el tràfic rodat, causant fins a en un 80% de la contaminació urbana.

El transport, especialment els vehicles diésel, generen una contaminació invisible però amb importants efectes nocius per als ciutadans. Les partícules fines, molt més primes que un cabell humà, poden inhalar-se i provocar problemes respiratoris, cardiovasculars i, fins i tot, càncer.

La contaminació de l’aire urbà provoca unes 16.000 morts prematures cada any a Espanya

La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) assegura que aquesta contaminació provoca unes 16.000 morts prematures cada any a Espanya, set vegades més que els morts en accident de trànsit. Per la seva banda, la Unió Europea estima que aquestes partícules, juntament amb l’ozó troposfèric, són responsables de la mort prematura cada any d’unes 370.000 persones en els Estats membres.

Els fabricants d’automòbils poden desenvolupar sistemes menys contaminants. Els motors diésel, més nocius en les seves emissions, poden reduir la seva pol·lució mitjançant filtres específics. Les refineries poden afegir additius en els carburants per limitar el seu impacte ambiental.

Per la seva banda, les centrals tèrmiques, un altre dels principals emissors, també poden incloure tecnologies de filtrat. És el cas dels sistemes de reducció catalítica selectiva, que generen menys quantitat d’òxid de nitrogen durant la combustió.

Recolzar mesures preventives

Segons un informe de l’OCDE, les mesures previstes en l’Estratègia Europea per reduir la contaminació atmosfèrica suposen estalvis sis vegades superiors a les inversions necessàries per al seu control. A més, una vegada que es contamina, és molt difícil i costós neutralitzar aquests efectes. Les possibilitats de reduir a curt termini l’ozó troposfèric amb mesures correctores són mínimes. Per fer front a una pluja àcida, es poden agregar determinades substàncies correctores, però són tècniques cares que no sempre garanteixen resultats. Per això, la prevenció és essencial.

Les institucions podrien impulsar diverses iniciatives que els consumidors poden recolzar i exigir. L’ús del transport col·lectiu seria una d’elles. Bons més econòmics, especialment en els dies que pot haver-hi més contaminació, o augmentar la xarxa de transport públic i la seva periodicitat fomentaria el seu ús entre els consumidors i portaria a més d’un a deixar el cotxe privat.

Londres restringeix l’entrada als cotxes més contaminants

Una altra possible mesura seria la generalització de vehicles més ecològics, com els híbrids o els elèctrics. Es podria fomentar la construcció de pals de recarrega elèctrica, la concessió d’ajudes i subvencions per a la compra o el lloguer d’aquests vehicles, o la inversió en projectes de R+D per millorar aquestes tecnologies. I per descomptat, s’hauria d’impulsar l’ús de la bicicleta. L’augment dels carrils bici, les zones 30 o els sistemes de préstec públics són algunes iniciatives per potenciar aquest mitjà de transport.

Alguns països han engegat diverses idees, com les zones de baixa emissió, on es prohibeixen els vehicles més contaminants, els semàfors que es posen en vermell quan es detecta un nivell alt de partícules fines o el límit de la velocitat a 30 km/h pels cascos urbans. L’ajuntament de Londres restringeix l’entrada als cotxes més contaminants, mentre que a Alemanya s’obliga als vehicles diésel a utilitzar catalitzadors per circular per les seves ciutats.

El suport als sistemes d’eficiència energètica també ajudaria, ja que es podrien aconseguir reduccions imporantes en el consum d’energia sense afectar al confort.

Les recerques per detectar i conèixer més sobre aquest tipus de contaminació són també molt importants. El major estudi fins avui sobre partícules contaminants fines porta en marxa a París des de fa dos anys. Els seus responsables formen part del projecte Megapoli, que pretén avaluar l’impacte de la contaminació atmosfèrica en els grans nuclis urbans i en el canvi climàtic.

Aprovar lleis per millorar la qualitat de l’aire i vetllar pel seu compliment

En 2007 es va aprovar la Llei de Qualitat de l’Aire i Protecció de l’Atmosfera, que trasllada la normativa europea sobre aquesta qüestió. Si s’aplica de forma correcta, els seus responsables estimen que a Europa es podrien evitar 140.000 morts a l’any i estalviar 42.000 milions d’euros en atenció sanitària.

Entre altres qüestions, la Llei de Qualitat de l’Aire assenyala que si se superen els nivells de contaminació, les comunitats autònomes i ajuntaments han d’elaborar plans de reducció i de mobilitat. Malgrat això, Ecologistes en Acció assegura que en molts casos les institucions no tenen plans d’acció i que la informació al ciutadà no és adequada.

En definitiva, les directives comunitàries sobre qualitat de l’aire són cada vegada més estrictes, però els responsables comunitaris assenyalen que gairebé cap dels Estats membres, inclòs Espanya, compleix els límits.

Dades veraces i actualitzats

Ocultar la realitat o aportar informació esbiaixada o basada en mesuraments poc fiables no elimina la contaminació, sinó més aviat el contrari. Els ciutadans poden pensar que no hi ha problema o no és greu i seguir amb els seus hàbits contaminants. A més, saber on i quan hi ha més contaminació pot ser útil per evitar realitzar en aquest moment activitats a l’aire lliure. A Londres s’informa cada dia en els mitjans de comunicació sobre la previsió de la qualitat de l’aire per zones i grau de contaminació.