La contaminació lumínica a Espanya ha crescut de forma constant i en tot el país durant els últims 20 anys. A l’entorn de la Unió Europea (UE), Espanya és, juntament amb Itàlia i Portugal, el país més derrochador en il·luminació. En general, les grans ciutats i províncies són les més contaminants, però algunes com València, Alacant o Murcia tenen el rècord. Així ho assenyala un estudi realitzat a la Universitat Complutense de Madrid (UCM) sobre aquest problema. A més de deixar sense visibilitat els cels, la contaminació lumínica provoca un malbaratament innecessari en electricitat i diversos efectes sobre el medi ambient. Unes senzilles i econòmiques mesures podrien ajudar a combatre-ho.
Qui contaminen més amb la seva llum
Alejandro Sánchez, investigador de la UCM i autor de l’estudi, explica que es basen en dades preses per satèl·lit en 2007, ja que les administracions no disposen d’informació exacta sobre la despesa en il·luminació pública a Espanya.
En general, les ciutats/províncies més poblades són les més contaminants: la seva llum arriba a centenars de quilòmetres i pot excedir les seves fronteres. No obstant això, algunes destaquen sobre la resta. Si es pren com a referència l’emissió lumínica de Barcelona, l’àrea metropolitana de València, amb una població dues vegades menor, emet una mica més de llum, mentre que Alacant, amb una població gairebé tres vegades menor, emet una contaminació lumínica similar.
Alacant, amb una població gairebé tres vegades menor que la de Barcelona, emet una contaminació lumínica similar
Murcia és la província amb un creixement major, ja que contamina més que Sevilla, que té un terç més de població. En tres de les províncies més fosques -Huesca, Soria i Teruel-, s’han registrat els increments majors, superiors al 100%.
L’anàlisi dels investigadors de la UCM també recorda que el descens en el consum no sempre és parell a una menor emissió. Barcelona i Madrid han reduït entorn del 7%-10% la seva despesa en enllumenat públic en els últims cinc anys. No obstant això, les imatges per satèl·lit no reflecteixen una disminució en la seva contaminació lumínica. A més de les ciutats, han sorgit noves amenaces en els últims anys, com les balises dels parcs eòlics.
Efectes negatius de la contaminació lumínica
Els astrònoms professionals i afeccionats subratllen la dificultat creixent d’observar els cels nocturns. Però la contaminació lumínica no solament afecta a aquest grup, el més bel·ligerant en relació a aquest problema, sinó a tots els consumidors i al medi ambient.
Una excessiva i/o incorrecta il·luminació suposa una enorme despesa innecessària en electricitat. La província de Madrid va consumir en 2007 en enllumenat uns 45 milions d’euros anuals, Barcelona uns 41 milions, València uns 20 milions, Alacant uns 17 milions… En total, Espanya es va gastar uns 450 milions d’euros a l’any.
Aquesta despesa contrasta amb les xifres de la resta de països europeus. A Espanya s’utilitzen 116 quilowatts/hora (Kwh) per habitant, mentre que a Alemanya, amb gairebé el doble de població, es consumeixen 48 Kwh per habitant. En 2007, els consumidors van gastar en l’enllumenat de les seves llars 13.987.319 megavats/hora (Mwh), mentre que la despesa en enllumenat públic va ascendir a 5.254.867 Mwh. Les llars espanyoles són els segons que menys bombetes de baix consum utilitzen de la Unió Europea segons un estudi de la Comissió, tan sol un 15% (per a l’any 2007). Aquestes xifres són similars als carrers. Les bombetes de baix consum són un 80% més eficients que les tradicionals. Com assenyala Sánchez, resulta paradoxal que les institucions tractin de conscienciar sobre estalvi energètic “quan ja no hi hagi bombetes tradicionals, es gastarà més il·luminat als carrers que les cases”.
Espanya va gastar uns 450 milions d’euros en il·luminació en 2007
A més de la butxaca dels consumidors, el medi ambient també es ressent amb el malbaratament en il·luminació. La producció d’electricitat es basa en gran part en la crema de combustibles fòssils, que entre altres efectes negatius suposa l’emissió de diòxid de carboni (CO2) i el seu conseqüent efecte en el canvi climàtic.
Per si no fos poc, una llum excessiva provoca la desaparició de determinades espècies, com les cuques de llum, atreu plagues urbanes com a mosquits, altera del somni en les persones que sofreixen una il·luminació pública excessiva en la seva llar, etc.
Com combatre el problema
El primer pas per lluitar contra la contaminació és conèixer les seves causes. L’investigador de la UCM assenyala diversos culpables. El principal són els fanals espanyols, les més potents de la UE. En l’última dècada s’ha realitzat un gran esforç per substituir les lluminàries, especialment les més contaminants, les de tipus globus, amb eficiències del 6%-12%. No obstant això, les actuals no passen del 50% d’eficiència, lluny dels models que aconsegueixen el 100%. L’altre gran problema és la il·luminació ornamental, que creix sense control. En definitiva, el consum segueix la seva escalada i amb ell, les emissions.
Segons Sánchez, Espanya podria estalviar-se el 50% de l’electricitat i dels diners gastats amb una mesura tan senzilla com reduir a la meitat la potència dels llums. La sensació visual solament es reduiria en un 25% i la llum seria adequada. Cada vegada es canvien més fanals, però es mantenen lluminàries poc eficients. Per no gastar molt, es podrien deixar els fanals, que suposen el 90% de despesa total, i canviar les bombetes. La inversió inicial s’amortitzaria en pocs anys gràcies a l’estalvi.
Les lleis sobre aquesta qüestió tampoc ajuden. El seu caràcter local o autonòmic, enfront d’un problema que sobrepassa fronteres, la seva ambigüitat i la seva falta d’efectivitat provoquen que en la pràctica no facin efecte, assegura l’investigador de la UCM. Per això, recomana aprovar normes estrictes i seguir l’exemple d’altres països europeus, com Regne Unit, que ha aprovat una llei estatal i entre altres mesures ha decidit apagar les autopistes.
Per ajudar a les institucions al fet que prenguin decisions objectives, fan mancada estudis científics que permetin instal·lar fanals de la forma més eficaç possible. Situar els fanals per sobre del carrer, apagar durant la nit llocs públics tancats o utilitzar sistemes horaris per ajustar l’encès a la posada real del sol són algunes possibles mesures. Quant a l’ús de llums LED, és el futur i milloren a gran velocitat, però en l’actualitat l’ús de models de llum blanca no és l’opció menys contaminant i tampoc la més eficient. L’idoni seria que funcionessin solament quan detectessin la presència de persones.
La falta de dades sobre el consum real de l’enllumenat públic és també motiu de preocupació. L’estudi dels investigadors de la UCM va posar en evidència errors en les estadístiques del Ministeri d’Indústria.
Què poden fer els consumidors
Els consumidors són fonamentals per combatre aquest problema. La seva conscienciació és essencial, així com assumir que no és necessària tanta llum. En nits de lluna plena, l’ull s’adapta i veu bé sense problemes. La llum de la lluna té una intensitat de 0,5 lux. El mínim d’un fanal a Espanya són 5 lux.
Els consumidors també poden reclamar a les institucions que ofereixin tota la informació i que no es balafiï l’energia que es paga entre tots. Les comunitats de veïns són un altre dels llocs on es pot estalviar molt. Un estudi d’il·luminació eficient és una inversió que s’amortitza ràpid amb el descens de la despesa elèctrica.
