El tràfic il·legal d’arbres posa en perill el futur dels boscos i, especialment, de les espècies en perill d’extinció utilitzades com a fustes exòtiques. Aquest article explica com és el tràfic il·legal de fusta a Espanya i ofereix consells per combatre-ho, i en concret s’apunten diverses recomanacions per als consumidors, la implicació dels quals és essencial.
Tràfic il·legal de fusta a Espanya
El contraban de fusta és un problema mundial i Espanya no és aliena al mateix. Raúl del Carrer, secretari general del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Forestals (COITF), assegura que “Espanya, igual que la resta de països europeus, ha estat involucrada en el tràfic il·legal d’arbres, sobretot en l’època del ‘boom’ de la construcció, quan l’ús de matèries primeres era superior a l’actual”.
“Espanya ha estat involucrada en el tràfic il·legal d’arbres, sobretot en l’època del ‘boom’ de la construcció”, destaca un expert forestalCom en qualsevol altra activitat il·legal, no hi ha dades per quantificar el seu abast real, però sí es tenen estimacions. Elena Domínguez, tècnica de Sensibilització de Mercats de WWF Espanya, considera que un 10% de la fusta que importa Espanya prové de països on la tala il·legal és un problema reconegut. Ara bé, matisa que tot no té per què ser d’origen il·legal, encara que hi ha un risc elevat.
Les unitats especials en delictes ambientals de la Guàrdia Civil, el Seprona i la Unitat Central Operativa (UCO) detecten alguns dels casos. No obstant això, Miguel Ángel Soto, responsable de la campanya de Boscos en Greenpeace Espanya, sosté que aquest treball no és suficient, com deixava en evidència un informe del seu ONG, que analitzava diversos casos d’importació o possessió irregular de fustes de varietats incloses en la Convenció sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestres (CITIS). Greenpeace es va presentar com a acusació popular en els procediments oberts, però no van aconseguir que se sancionés cap cas: “Es van posar de manifest les greus manques del sistema d’aplicació i control, la descoordinació, responsabilitat i inacció de les diferents autoritats implicades i en definitiva, l’incompliment dels compromisos d’Espanya en aquesta matèria”.
Elena Domínguez recorda, a més, que el 3 de març s’aprovava el Reglament de la Fusta de la UE (EUTR), amb l’objectiu de frenar el comerç de fusta il·legal. Malgrat això, l’experta de WWF destaca que no s’ha desenvolupat una legislació nacional sobre aquest tema ni s’ha establert com s’assegurarà la seva correcta aplicació.
Com lluitar a Espanya contra el contraban de fusta
Donar a conèixer i aprofitar el Sistema de Diligència Deguda
Una de les conseqüències de l’EUTR és l’aplicació obligatòria d’aquest sistema. El seu objectiu és garantir la legalitat en origen de la matèria primera comercialitzada en la UE. Per a això, les empreses importadores han d’informar sobre les característiques de la fusta, país d’aprofitament, dades del proveïdor, etc. Amb les dades obtingudes, s’avalua el risc que hi hagi fusta il·legal en la cadena de subministrament. Quan es detecti aquesta possibilitat, se sol·licita al proveïdor comprovacions i informacions addicionals.
El secretari general del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Forestals afirma que el tràfic il·legal de fusta és un dels més complicats de rastrejar, a causa de la variabilitat dels seus mercats i, per això, considera fonamental el Sistema de Diligència Deguda. Del Carrer assenyala que les regulacions realitzades per la UE en el sector haurien d’aconseguir a més de 20 milions de metres cúbics de fusta a Espanya: prop de 30.000 empreses hauran d’aplicar-ho o acollir-se a un establert per una Entitat de Supervisió.
Fer complir la llei i tancar les portes del mercat a la fusta il·legal
Elena Domínguez subratlla que les institucions han d’incorporar tota la legislació, com el recent EUTR, i assumir les mesures necessàries per al seu compliment. Del Carrer afegeix que la UE ha iniciat diverses mesures legals, de col·laboració amb els productors de fusta i la indústria forestal, per impedir el pas d’arbres de contraban.
Reforçar el compromís del sector forestal
L’aposta voluntària per la gestió forestal sostenible i la implantació de cadenes de custòdia augmenta cada any, segons el secretari general del COITF.
Perseguir el delicte de manera efectiva
Soto subratlla que, sense la implicació de l’Autoritat Administrativa CITIS, el tràfic il·lícit de fusta d’arbres en perill seguirà impune. Aquest expert de Greenpeace assegura que el compliment del Conveni CITIS a Espanya “deixa molt a desitjar”, tant per la falta d’implicació de la pròpia institució de CITIS, dependent del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, com per la complicitat del Servei de Duanes amb els infractors i la falta d’interès del Ministeri per solucionar els expedients administratius i sancionar les infraccions. Per això reconeix que “els nombrosos casos comprovats de contraban de caoba, afrormosia, palosanto, etc. han acabat perduts en els jutjats, absolts els seus culpables o sense sanció”.
L’important paper dels consumidors
Els consumidors poden realitzar diverses accions importants per lluitar contra el tràfic il·legal de fusta. En primer lloc, segons l’experta de WWF, conscienciar-se que els productes forestals s’obtenen amb baix cost energètic, són naturals, renovables, reciclables, reutilitzables, revalorizables energèticament al final del seu cicle de vida i actuen com a magatzem de CO2. Si s’han extret de forma racional, són els materials més ecològics que es poden utilitzar.
Per triar un producte forestal sostenible, és recomanable no consumir fustes recollides en el Conveni CITIS i utilitzar fusta local, segons Soto. Els productes amb algun certificat ambiental són també una clau per evitar la fusta il·legal. Raúl del Carrer recomana la fusta amb la llicència europea FLEGT (Forest Law Enforcement, Governance and Trade), i Elena Domínguez el segell FSC.
