Cotxes d’hidrogen

En l’actualitat, uns 500 prototips de cotxe d’hidrogen circulen pel planeta. Es tracta d’una aposta cada vegada més ferma dels principals fabricadors: BMW i el seu Hydrogen7, Profunda i la seva FCX, Mazda i la seva RX8 Hydrogen RE, Mercedes i el seu NeeCar, Opel i el seu Hydrogen3, Ford, Toyota, etc. Fins al gegantesc tot terreny nord-americà Hammer té la seva pròpia versió.

Podrien evitar fins a 6.400 morts cada any només a Estats Units, en reduir la contaminació i el canvi climàtic

El funcionament d’aquests automòbils es basa en les piles de combustible, que transformen l’energia química de l’hidrogen en energia mecànica, elèctrica o tèrmica, aprofitant-la de manera més eficient que els motors convencionals i produint vapor d’aigua com a residu innocu. Segons estudi de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres, si substituïssin als actuals cotxes, podrien evitar fins a 6.400 morts cada any només a Estats Units, gràcies a la reducció de la contaminació i del canvi climàtic.

Els experts del sector asseguren que la seva producció en sèrie començarà en 2010, i el seu preu es reduirà ostensiblement en arribar a les cadenes de muntatge, de manera que en 2020 podrien ser l’opció majoritària al mercat. Per la seva banda, altres fonts són més cautes i retarden aquesta data fins a 2050, conscients de les dificultats.

Per començar, es tracta d’un gas molt inestable i explosiu que ha de conservar-se a uns 253 graus sota zero o a una pressió molt alta. No obstant això, els fabricants d’aquests sistemes han fet passar als seus desenvolupaments per proves molt severes, trets de bala inclosos, i asseguren que no són més perillosos que els actuals motors de gasolina. De fet, a més dels cotxes prototip esmentats, hi ha diversos autobusos, submarins i coets en funcionament, i fins als trasbordadores espacials de la NASA utilitzen aquest sistema. Així mateix, moltes companyies aeronàutiques com Boeing o Smartfish estan provant avions amb hidrogen.

Un altre problema a superar és el de la capacitat de magatzematge: Un dipòsit de la grandària dels actuals proporciona una autonomia molt inferior al d’un cotxe convencional. Per això, alguns experts consideren als vehicles híbrids, amb un motor de combustió tradicional i un altre elèctric d’hidrogen, com una opció de transició.

A més dels desafiaments tecnològics, el principal repte dels seus fabricants és tornar-los assequibles per al gran públic, i desenvolupar una infraestructura de repostaje i manteniment dels vehicles. En aquest apartat, el suport institucional és bàsic, com ha reconegut la responsable europea de Medi ambient, Margot Wallström.

Alguns països com Estats Units, Japó o Canadà estan prenent la davantera a la Unió Europea (UE). El cas més exemplar és el de Califòrnia: El seu governador, l’ex actor Arnold Schwarzenegger, ha presentat el projecte “autopistes d’hidrogen”, per construir en aquest estat nord-americà 200 “hidrogeneras”, o estació de sortidors, per 2010.

En 2002, es va obrir a Las Vegas la primera “hidrogenera” i a poc a poc altres ciutats del món van seguir el seu exemple. Madrid va invertir 1,8 milions d’euros a instal·lar la seva en 2003, encara que només per als autobusos urbans prototip. Es tracta per tant d’una inversió molt costosa, encara que menys de l’esperat: Segons un estudi la consultora energètica i4tech i el Col·legi Imperial de Londres, la UE podria permetre’s la construcció, en els propers 15 anys, d’una xarxa de 2.800 estacions d’hidrogen per 3.500 milions d’euros, donant accés a una tercera part de la població.

També pot ser contaminant

En qualsevol cas, convé precisar que l’hidrogen no és una font d’energia, sinó un vector que permet acumular energia d’una font. Per això, és el company ideal de les renovables, el principal inconvenient de les quals és precisament la seva dificultat d’emmagatzematge energètic. Per exemple, Califòrnia obtindrà el gas a partir d’energies ecològiques com la solar o la biomassa.

No obstant això, per aquest mateix motiu, l’hidrogen també pot ser contaminant. Mitjançant diversos sistemes, pot ser obtingut a partir de l’energia nuclear i dels combustibles fòssils, com el petroli, el carbó o el gas natural, sent aquesta última l’opció més barata avui dia. Així, no és estrany que el president d’Estats Units, George Bush, ferri defensor del lobby petrolier, aposti per l’hidrogen. En aquest sentit, a Brussel·les ja es plantegen etiquetar-ho per saber la seva procedència i saber així si és o no ecològic.

Els seus detractors també recorden que moltes de les piles de combustible actuals precisen platí, la producció del qual, normalment en mines a cel obert, és molt cara i contaminant.

Malgrat els seus inconvenients, els experts consideren a l’hidrogen un seriós candidat a entrar en les vides dels consumidors en els propers anys. Els més optimistes creuen que pot ser la base per al triomf definitiu de les energies renovables, i amb això, l’accés mundial a l’energia, eliminant els problemes econòmics i polítics causats pels combustibles fòssils.