Cura a l’estiu amb l’ozó contaminant

Els perills de l’ozó troposfèric a l’estiu

L’ozó contaminant sorgeix en la capa més baixa de l’atmosfera (la troposfera, entre 0 i 17 quilòmetres d’altura) a partir d’altres gasos, principalment òxids de nitrogen (NOx) i compostos orgànics volàtils (COV), i en presència d’abundant llum solar. Per això, a l’estiu es produeixen concentracions més elevades i nocives.

“L’ozó afecta a les zones suburbiales i rurals, on la gent creu que hi ha aire pur”, assenyala un expert

L’ozó troposfèric passa inadvertit perquè és un gas incolor i vàter, però provoca la irritació de les mucoses i els teixits pulmonars, maldecaps i pit, etc. i redueix l’esperança de vida. Els nens, ancians i en general les persones amb problemes respiratoris són les més afectades. El seu poder oxidant danya diversos materials tant naturals, com el cautxú, el cotó i la cel·lulosa, com a pintures o plàstics. És a més un gas d’efecte hivernacle, encara que el seu impacte és molt inferior al del principal gas implicat en el canvi climàtic, el diòxid de carboni (CO2).

Juan Bárcena, expert en contaminació d’Ecologistes en Acció, assenyala que els NOx, al costat de les partícules PM2,5 i PM10, i l’ozó troposfèric són els contaminants de l’aire més problemàtics per als ciutadans. “Aquest últim afecta a les zones suburbiales i rurals, on la gent creu que hi ha aire pur, com en la serra de Madrid”, postil·la.

L’Agència Europea del Medi ambient (AEMA) afirmava l’any passat, en un informe sobre l’evolució de les emissions contaminants en la UE que en 2010 el 17% de la població urbana europea va estar exposada a concentracions superiors al valor objectiu comunitari. Els responsables de l’AEMA reconeixien que si la UE assumís els valoris límits de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el percentatge s’elevaria al 97%. En 2009, segons aquest informe, el 22% de les terres arables d’Europa va quedar exposada a concentracions perjudicials i va provocar pèrdues per als agricultors.

El problema podria agreujar-se en els propers anys. Segons un estudi de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), si no es prenen mesures, l’ozó troposfèric causarà en zona urbana dins de dues dècades gairebé trenta morts prematures per cada milió d’habitants (avui dia provoca nou).

Espanya, un dels països més afectats per ozó troposfèric

Després de conèixer les seves característiques, no és difícil deduir que Espanya és un dels més afectats. Un informe de l’AEMA citat per ‘El País’ va assenyalar que en 2012 Espanya va ser el país de la UE que més dies de l’any va depassar els anivellis límit d’ozó troposfèric: 168, per davant de països assolellats com Itàlia (163) o Grècia (151).

El Perfil Ambiental d’Espanya, un informe anual del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient (MAGRAMA), reconeixia en la seva última edició de 2011 que “la concentració mitjana d’ozó va superar en 2009 els seus valors objectiu”. Aquest estudi oficial es basa en diversos indicadors per oferir un panorama de l’estat del medi ambient al país.

El Laboratori de Climatologia de la Universitat d’Alacant explica que a Espanya el problema fonamental amb l’ozó no és el de l’estratosfera, com en l’Antàrtida, sinó el troposfèric, que en determinades èpoques de l’any registra valors elevats, sobretot a l’estiu.

Mesures contra l’ozó contaminant

• Millorar la informació ciutadana: les administracions han d’informar per llei a la població quan se superen certs límits dels contaminants de l’aire (180 micrograms per metre cúbic per a l’ozó troposfèric). L’expert d’Ecologistes en Acció explica que aquesta competència està transferida a les comunitats autònomes “i publiquen dades brutes, incomprensibles si no ets expert. Els seus responsables asseguren que la qualitat de l’aire és bona, segons uns criteris que cada comunitat inventa. A Alemanya també està transferit als landers, però ofereixen en un lloc dades comprensibles històriques i en temps real de tot el país”. Guillermina Yanguas, directora general de Qualitat i Avaluació Ambiental i Mitjà Natural del MAGRAMA, afirma que a la web del Ministeri “pengem un informe anual amb la informació de les comunitats”, encara que reconeix que “es pot millorar”, un dels objectius del nou “Pla Aire“, aprovat a l’abril.
• Evitar els pitjors moments: panells a peu de carrer en temps real, campanyes de conscienciació o parts meteorològics amb la dada de l’ozó ajudarien als ciutadans a conèixer la superació dels límits nocius. En aquests casos convindria evitar qualsevol tipus d’exercici físic a l’aire lliure.
• Reduir les emissions contaminants que causen l’ozó: els gasos com els NOx o els COV es generen sobretot pel tràfic rodat. Per això, Bárcena suggereix als ciutadans “usar el cotxe el menys possible. Però per a això també ha d’haver-hi mesures que ho facilitin”.
• Fomentar la cooperació internacional: el vent pot arrossegar a l’ozó quilòmetres més lluny d’on es va originar. Un recent estudi demostrava que l’ozó generat en el nord de Portugal viatja fins a Galícia. Els seus autors assenyalaven en un article de l’Agència SINC que “la gestió de la qualitat de l’aire no ha de limitar-se a les fronteres polítiques i han d’unir-se esforços entre tots dos països per disminuir aquest tipus de pol·lució”.