Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Custòdia del territori: com està ajudant a cuidar la naturalesa

La custòdia del territori, essencial per cuidar espais naturals, guanya terreny a Espanya

La custòdia del territori està possibilitant l’augment de les accions de conservació i recuperació d’espais naturals. Aquest acord voluntari entre el propietari d’una finca amb valor natural i cultural i una organització, com una associació o un ajuntament, té com a fi conservar i restaurar aquest patrimoni. Aquest article assenyala per a què serveix la custòdia del territori, exemples més destacats al món i Espanya i com poden ajudar els ciutadans a generalitzar aquesta figura de protecció ambiental.

Per a què serveix la custòdia del territori

Imatge: Andrew Coyle

La custòdia del territori és “una fórmula en la qual tots guanyen: els propietaris, la naturalesa, les administracions i la ciutadania, que, per fi, és el receptor principal de tenir un entorn natural saludable i conservat. L’única limitació és la imaginació i la voluntat de les dues parts”, assegura Miquel Rafa, director de Territori i Medi ambient de la Fundació Catalunya-La Pedrera.

Espanya té en l’actualitat més de mig milió d’hectàrees sota algun acord de custòdiaGràcies a aquesta eina, recollida en la Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, es pot arribar a espais naturals als quals no pot l’Administració, reconeix Alberto Navarro, responsable de polítiques de conservació i agrària del Fòrum de Xarxes i Entitats de Custòdia del Territori (FRECT).

Les accions poden ser de voluntariat, planificació i estudi, gestió, vigilància, etc., com restaurar camins, fonts, basses, murs i cabanyes de pedra seca, realitzar inventaris i estudis de flora i fauna, ajudar en la gestió forestal, la prevenció d’incendis, la restauració d’hàbitats de flora i fauna, el seguiment i reintroducció d’espècies, etc. En general, aquestes actuacions no suposen una aportació econòmica directa al propietari, que reté la propietat i es beneficia de la millora, encara que també pot haver-hi fórmules d’arrendament i compensació econòmica.

Imatge: Billandkent

Exemples de custòdia del territori més destacats al món i Espanya

La custòdia del territori està bastant estesa pel món, explica Navarro, especialment als països anglosaxons, on s’utilitza des de finals del segle XIX. Miquel Rafa destaca l’exemple de Canadà i Estats Units (EUA), on s’ha desenvolupat “de forma exponencial a partir d’una legislació fiscalment favorable”. A principis de desembre de 2016, solament a EUA hi havia més de 22,6 milions d’hectàrees protegides amb acords voluntaris, “més que el doble de l’extensió dels seus parcs nacionals, i sense dependre d’ajudes públiques”.

Fora de l’exemple anglosaxó, l’expert del Fòrum de Xarxes i Entitats de Custòdia del Territori nomena el cas de Kenya, on va estar l’any passat. “S’estan desenvolupant actuacions de gran interès, en particular amb espècies de difícil conservació com els grans i mitjos carnívors o l’elefant africà”. A Llatinoamèrica, apunta l’expert de la Fundació Catalunya-La Pedrera, també hi ha nombrosos exemples positius, “tant d’organitzacions comunitàries com de grans terratinents que volen conservar la naturalesa”.

Espanya té en l’actualitat més de mig milió d’hectàrees sota algun acord de custòdia, segons dades de l’últim Inventari de la Plataforma Custodia del Territori de la Fundació Biodiversitat. “Creiem que poden ser més -afirma Navarro-, ja que hi ha entitats que no estan aportant dades, hi ha acords nous en marxa des de la realització de l’inventari i uns altres que s’estan gestant. En total, existeixen més de 200 entitats de custòdia actuant al nostre país”.

Miquel Rafa assenyala que hi ha 14 xarxes autonòmiques o territorials, “en continu creixement”, i destaca la de Catalunya com “la pionera i més desenvolupada, amb uns 844 acords i 77 organitzacions de custòdia, que protegeixen prop de 43.000 hectàrees”. Segons aquest expert, “el cas espanyol és ja un exemple a nivell europeu de com conservar la naturalesa amb uns recursos escassos, però amb moltes persones compromeses”.

Alberto Navarro recalca la labor de la Fundació Lurgaia amb la recuperació i restauració del bosc atlàntic, la de l’organització ecologista GOB Menorca en l’àmbit agrícola i la de l’Associació Galega de Custòdia del Territori (ACGT) des de la “Terra Cha” fins als Ancares.

Imatge: Jordi Prieto-SEOBirdLife

Com poden ajudar els ciutadans

La custòdia del territori s’enfronta a diversos desafiaments per aconseguir una major generalització a Espanya. Segons els experts consultats, s’haurien de desenvolupar els incentius fiscals i mecanismes financers per fer-la més atractiva. Segons Rafa, a Amèrica del Nord han suposat un abans i un després en el manteniment i conservació de la naturalesa. Navarro considera que s’han de revertir les principals crítiques sobre la “mercantilización” de la naturalesa o l’ocupació de fons públics per a la conservació privada.

Els ciutadans podem contribuir de diverses maneres al fet que hi hagi més custòdia del territori, com apunten Miquel Rafa i Alberto Navarro:


  • Participar en les cada vegada més nombroses activitats de les entitats de custòdia més properes, com a plantacions, retirada de residus, obtenció de dades, etc.

  • Recolzar com a socis a les organitzacions de conservació.

  • Posar en contacte als propietaris amb aquestes organitzacions i convèncer-los que és una fórmula guanyadora per a tots. Per a això es poden posar metes senzilles per anar aconseguint petits assoliments.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions