Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dades obtingudes per satèl·lit confirmen la disminució del gel àrtic

La reducció del grossor de la capa gelada en alguns llocs va aconseguir fins a 49 centímetres

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 29deOctubrede2008

La massa total de gel en l’Àrtic ha disminuït, segons dades concloents obtingudes per satèl·lit. Aquesta reducció, que en alguns llocs ha estat de fins a 49 centímetres, es va produir el passat hivern, després de diversos anys d’observació que indicaven un espessor constant, indica la recerca realitzada per un equip de l’University College de Londres.

El treball suggereix que aquesta pèrdua d’aigua gelada que cobreix l’Àrtic podria significar que s’ha aconseguit un “punt de no tornada”. Així, el complet desglaç, situat per algunes projeccions cap a 2080, podria fins i tot anticipar-se a 2030-2040. Si bé es dona per fet que l’escalfament global està darrere d’aquest efecte, l’estudi no s’ha pronunciat sobre les causes que mentre en el període 2002-2006 el grossor del gel va romandre bastant constant durant els hiverns, en 2007 es va constatar un “desplomi”.

Els investigadors van detectar que el volum de gel en l’Àrtic va aconseguir la seva grandària més petita al setembre de l’any passat, quan es va estendre sobre un àrea de només 4,1 milions de quilòmetres quadrats, batent el rècord anterior de 5,3 milions mesurat en 2005. D’aquesta forma, el passat hivern el gel havia reduït el seu espessor una mitjana de 26 centímetres respecte a les mesures dels últims anys. La major pèrdua es va produir a la zona occidental de l’Àrtic, on el grossor va arribar a disminuir 49 centímetres.

Major exactitud del satèl·lit

Els mesuraments presos per submarins o avions estan limitades en el temps i l’espai, segons va destacar Katherine Giles, responsable de la recerca. No obstant això, les proporcionades per l’altímetro-radar a bord del satèl·lit de l’Agència Europea de l’Espai aporten dades més fidedignes i generals, va afegir la científica. Això es deu al fet que el gel es pot redistribuir, amb un increment de la quantitat d’aigua entre els blocs i l’acumulació de gel contra la costa. “Amb les dades del satèl·lit aconseguim cobrir tot l’oceà Àrtic, no només el centre, i de manera contínua”, va afirmar Giles.

Els mesuraments s’obtenen mitjançant ones electromagnètiques que llança l’altímetro del satèl·lit contra el gel, que després són reflectides i captades de nou. El temps que aquestes ones triguen a cobrir el trajecte és el que permet mesurar l’altura de la massa gelada que emergeix de l’aigua en els diferents punts escollits. En ser aquesta la desena part del volum total, llavors es pot calcular el grossor en aquest lloc concret.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions