Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Descobreix si ets un consumidor ‘ressò resignat’ (i per què hauries de canviar d’hàbits)

Gairebé la meitat de la població mundial és indiferent als reptes mediambientals del planeta i no pren mesures per ser més responsable amb l'entorn, però hi ha molt que podem fer

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 30 de Gener de 2020
botellas plastico macetero plantas pared reciclaje diy

Encara que la sostenibilitat i la consciència ecològica tenen cada vegada major importància en els nostres hàbits de consum, el 49 % de la població mundial segueix sense demostrar un especial interès per reduir l’impacte mediambiental de la seva activitat diària, segons un informe de Kantar Mitjana de 2019. El percentatge a Europa Occidental se situa en el 37 % dels consumidors. Són els ressò resignats, persones que recorren a factors com a falta de temps, pressupost o energia per no prendre aquest tipus d’accions ecològiques, que en moltes ocasions poden resultar incòmodes o requereixen temps addicional per part del consumidor. Però és en realitat tan difícil marcar la diferència? En aquestes línies t’expliquem algunes de les coses que pots fer perquè el teu consum sigui més conscient i, per descomptat, sostenible amb el planeta.

L’actitud del consumidor depèn, en no poca mesura, de la societat en la qual resideixi. “En aquelles amb un benestar social i econòmic més gran, com als països nòrdics i anglosaxons, per exemple, la gent està molt més oberta a considerar les alternatives globals ecològiques, més predisposada a adoptar-les i a col·laborar altruistamente”, afirma Neus Soler, professora d’Economia i Empresa en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Però fins i tot dins d’un mateix país, com pot ser Espanya, es tracta moltes vegades d’una equació complexa que depèn d’on vius, el temps del que disposis o l’àmbit al que ens referim.

En qüestió d’alimentació, la proximitat a comerços amb aliments directes del camp o a orri, i poder adquirir-los a un menor preu, influeix de manera contundent en les nostres decisions de compra. “Si, per contra, has de desplaçar-te o aconseguir-los online, segurament et resulti més car, hauràs d’invertir més temps i també li estaràs sumant un sobreembalaje i una petjada de carboni extra pel transport”, esgrimeix Marta Barberà, comunicadora i creadora de la web de bricolatge 2nd Funniest Thing. Però també podem prioritzar els aliments no processats o els envasos de gran format com a maneres de minimitzar el nostre impacte.

Si es tracta de roba, decoració o mobiliari, canviar a una forma de consum més sostenible resulta, per a Barberà, molt més fàcil, des d’adquirir-ho tot de segona mà fins a participar en festes d’intercanvi, heretar-ho de persones que tens a la teva al voltant o autofabricártelo (i, de pas, descobrir noves aficions com el bricolatge, la reparació o la costura). “Recordem que els objectes solament són efímers si els usem com a tal… El que a mi no em serveix pot ser útil per a una altra persona i el que anava a rebutjar, perquè ja no compleix amb la seva funció, amb una mica d’imaginació pot ser aprofitat com a material per fabricar un altre objecte que ara necessiti”, assenyala.

Quatre tipus de consumidor ecològic

bombilla planta reciclaje medio ambiente
Imatge: StockSnap

Segons l’estudi de Kantar citat, el dels ressò resignats és precisament el grup més habitual a Espanya, ja que els consumidors, més que prendre la iniciativa, en realitat s’adapten a les normatives existents, com la de pagar per les bosses de plàstic en els supermercats. Però també contribueix el fet que les diferents administracions no demostrin un interès especial per prendre mesures en aquest sentit, assegura Juan Carlos Gázquez-Abad, professor d’Economia de la UOC. “Alguna cosa que s’uneix a la falta de propostes del sector privat, a la situació econòmica i a la racionalitat del consumidor, sumat a aspectes educatius i culturals” que fan que predomini aquest tipus de consumidors. “Necessitem un pacte d’Estat que blindi el medi ambient, governi qui governi. Espanya acaba de declarar l’estat d’emergència climàtica, així que esperem que la transformació comenci ja”, afegeix Barberà.

En l’altre extrem, trobem a els ressò actius, el 16 % dels consumidors a nivell global. Són persones que busquen contínuament estratègies per reduir el seu consum de plàstics i el seu impacte sobre l’entorn. Tenen el doble de probabilitats d’evitar la carn, les ampolles i els envasos de plàstic i, a més, fan una labor d’activisme ecològic, promovent el seu comportament amb el planeta en el seu entorn i a les xarxes socials.

I al mig, tenim els dos grups restants: els ressò creients (14 % en tot el planeta) i els ressò considerats (22 %). Els primers tenen el plàstic com la seva gran preocupació i busquen reduir el seu impacte mediambiental, encara que no al mateix nivell que els ressò actius; mentre que els segons, si bé mostren una major consciencia que la dels resignats, no consideren que el plàstic sigui tan rellevant i és rar que prenguin mesurades per disminuir el seu consum.

Què puc fer a casa?

El primer que deu un plantejar-se, abans de prendre qualsevol decisió de compra, és si de debò ho necessitem, ja que existeixen altres alternatives com prendre-ho prestat, llogar-ho o, en tot cas, adquirir-ho de segona mà, amb el que estenem la vida útil d’aquest producte. “Sobra molt de tot en aquest planeta, i no podem permetre’ns convertir-ho tot en residus a la primera oportunitat, per seguir fabricant objectes nous”, reflexiona Barberà.

I si realment no queda més remei que comprar-ho nou, sempre serà preferible que sigui de bona qualitat i produït per algú que segueixi principis de sostenibilitat. Cada vegada són més les marques de moda i complements que llancen productes que utilitzen matèria primera sostenible o reciclada, per exemple. “El que és clar és que els nostres patrons de producció i compra han de canviar, perquè ens va l’espècie en això”, adverteix.

tejer agujas lana
Imatge: Foundry

Per a Barberà, pràcticament tot, menys les piles o bateries, admet una segona vida. I en això el suprarreciclaje o upcycling tenen molt a dir. Un tetrabrik pot convertir-se en una borsa per al selló de la bici en una panera atípica, una carmanyola per portar l’esmorzar o fins i tot en un collaret de disseny. Amb gots o pots de paper laminat també pots crear bijuteria contemporània, les llaunes són fantàstiques per reconvertir-se en jardineres urbanes i portacubiertos, els flascons de cristall serveixen per fabricar-te maceteros penjants, les caixes de cartró són genials per convertir-les en organitzadors resistents per als teus calaixos, les portades de discos demanen a crits ser transformades en caixes de magatzematge…

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions