Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Descobreixen un escull de coral d’aigües fredes en un canó submarí en el Mar Cantàbric

Fins avui, es desconeixien aquest tipus d'esculls en aigües espanyoles
Per EROSKI Consumer 22 de maig de 2010

Un equip de geòlegs adscrits a la Secretaria General del Mar (SGM) i de biòlegs de l’Institut Español d’Oceanografia (IEO) ha descobert un escull de corals d’aigües fredes a més de 800 metres de profunditat en el Mar Cantàbric. La troballa ha tingut lloc durant la recent campanya a bord del buc oceanogràfic Vescomte d’Eza i en el marc del projecte INDEMARES.

El Ministeri de Medi ambient i Mitjà Rural i Marí (MARM) va assegurar que aquest descobriment suposa “un important assoliment per a la ciència, ja que es desconeixia fins avui l’existència d’aquest tipus d’esculls profunds de coral en aigües espanyoles”. Durant molts anys, aquests ecosistemes, amb elevats índexs de biodiversitat, s’han associat a zones tropicals d’aigües càlides i ben il·luminades a causa de la seva dependència d’algues simbiontes.

El desenvolupament de moderns robots i submarins ha permès descobrir esculls de coral en aigües fredes i profundes en moltes zones del planeta, on habiten multitud d’espècies desconegudes per a la ciència i que, entre moltes altres característiques, són capaces de frenar el canvi climàtic en ser embornals de carboni, amb el que es disminueix la presència de gasos d’efecte hivernacle en l’atmosfera.

El projecte INDEMARES, coordinat per la Fundació Biodiversitat, té com a objectiu contribuir a la protecció i ús sostenible de la biodiversitat en els mars espanyols mitjançant la identificació d’espais de valor per a la Xarxa Natura 2000. En aquesta primera campanya del projecte a la zona d’influència del Canó d’Avilés (Astúries), denominada INDEMARES-AVILÉS 0410, un equip multidisciplinari format per especialistes en geologia i biologia va iniciar la primera fase de l’estudi dirigida a conèixer les característiques dels ecosistemes i cartografiar els seus hàbitats i comunitats. Per a això van utilitzar modernes tecnologies, que els permeten obtenir valuoses dades fins a 5.000 metres de profunditat.

D’aquesta manera, s’ha cartografiat un àrea de més de 6.400 quilòmetres quadrats i en el transcurs dels estudis es van realitzar importants descobriments, com l’existència d’un complex i desconegut sistema de canons tributaris a l’eix principal del d’Avilés i que aboquen finalment a la plana abissal del Golf de Biscaia en un sol dipòsit de ventall, situat a 4.800 metres de profunditat.

Un d’aquests canons tributaris, de 16,5 quilòmetres de longitud i 6,1 quilòmetres d’amplària màxima, presenta aspectes singulars tant pel que fa a les seves característiques geològiques i dinàmica de corrents, així com per haver identificat en ell i a gran profunditat un destacable i ben estructurat escull de corals d’aigües fredes.