Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Descobreixen una gran colònia d’estels de mar en el bec d’una serralada marina de l’Antàrtida

Aquesta troballa contradiu els coneixements existents sobre la formació de les muntanyes marines

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 20deMaigde2008

El bec d’una de les serralades marines que envolten l’Antàrtida alberga una gegantesca colònia d’estels de mar, segons ha descobert un grup de científics, que ha batejat aquest lloc com a “Ciutat dels Estels”. La troballa desafia els coneixements tradicionals que es posseïen entorn de les muntanyes marines.

Els primers resultats de l’expedició a la serralada Macquarie, que s’estén des del sud de Nova Zelanda fins al continent antàrtic, van ser presentats el diumenge per investigadors d’Austràlia i Nova Zelanda adscrits al Cens de la Vida Marina, un projecte que recull informació sobre totes les formes de vida que existeixen en els oceans. Aquesta expedició va capturar el passat mes d’abril les primeres imatges d’una gegantesca colònia d’estels de mar formada per desenes de milions d’exemplars en el bec d’una de les muntanyes de la serralada submarina.

Aquest descobriment ha estat un de les principals troballes de l’expedició, va assenyalar Ashley Rowden, de l’Institut Neozelandès de Recerca Aquàtica i Mediambiental (NIWA). No obstant això, la informació recollida està començant a ser analitzada. “En alguns casos les primeres conclusions començaran a ser conegudes en un any. En uns altres, trigarem fins a tres anys”, va afirmar Rowden, que va afegir que la serralada Macquarie és una cadena muntanyenca que s’estén al llarg de més d’1.400 quilòmetres i és un dels escassos llocs on es desvia el Corrent Circumpolar Antàrtica.

Els investigadors van constatar que el corrent circula a través dels congosts i els becs de Macquarie a una velocitat d’uns quatre quilòmetres per hora. Els membres de l’expedició creuen que és la velocitat del corrent el que permet l’existència d’una colònia tan massiva d’estels de mar. I és que per sobreviure, els equinoderms “només han d’estendre els braços i capturar els nutrients que són empesos pel corrent”, alhora que la força de l’aigua els protegeix contra els depredadors, va apuntar Rowden.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions