Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Descriuen el procés de formació dels estels massius

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 14 de Juny de 2009

Els científics van emprar el radiotelescopio “Submillimeter Array” (SMA), situat a 4.080 metres, prop del cim de Mauna Kea, a Hawaii, per analitzar un núvol de gas i pols molt densa i calenta, que alberga estels massius molt joves. El núvol, situada en la constel·lació “Serp”, està situada a 23.000 anys llum de la Terra.

Els estels massius de més de vuit masses solars representen únicament el 1% de la nostra galàxia, però dominen l’aspecte i l’evolució del mitjà interestel·lar. A més, són responsables de la producció dels elements pesats. Els estels es formen en núvols moleculars, però no se sabia quin era el paper dels camps magnètics en el col·lapse d’aquests núvols. Fins ara la hipòtesi era que la turbulència regula la formació dels estels, van explicar els investigadors. L’equip va realitzar observacions a longituds d’ona submilimétrica, que van permetre detectar amb molt detall les propietats físiques del núvol molecular G31.41+0.31 i, en particular, del camp magnètic.

Forma de rellotge de sorra

“A partir de l’emissió polaritzada de la pols detectada amb SMA, podem derivar la morfologia del camp magnètic interestel·lar que travessa el núvol. El camp magnètic té forma de rellotge de sorra, similar a la qual trobem fa tres anys en un embrió estel·lar. No obstant això, G31.41+0.31 és 20 vegades més gran, 200 vegades més massiva i 100.000 vegades més brillant”, va destacar Girart.

“A més, hem observat que el camp magnètic és l’agent principal que controla el col·lapse del núvol. De fet, trobem que és més important que la turbulència, contràriament al que es creia”, va explicar una altra de les autores, Maria Teresa Beltrán, de l’Observatori d’Arcetri, a Itàlia.

Per la seva banda, Robert Estalella, de la Universitat de Barcelona, va aportar alguns detalls del futur del núvol. “Encara queden molts interrogants. Però creiem que és molt probable que d’aquest núvol es formin centenars d’estels, la majoria amb característiques similars al Sol, però algunes d’elles seran molt massives. El que no tenim del tot clar és com succeirà això”, va exposar.

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions