Les xifres varien enormement, encara que s’estima en 25 milions les persones desplaçades forçosament de les seves llars en l’actualitat per causes mediambientals, un nombre que podria doblegar-se en 2010. Malgrat això, l’ordenament jurídic internacional no contempla la figura del desplaçat o el refugiat ambiental. Per això, cada vegada són més les veus que reclamen mesures per garantir la supervivència no només d’aquestes persones, sinó també del medi ambient.
Per primera vegada en la història, segons Susana Borràs, professora de Dret Internacional Públic i de Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili, les guerres ja no són el primer motiu que porta a una persona a convertir-se en refugiat o desplaçat, sinó la degradació ambiental, provocada o no per l’ésser humà. I com és habitual en aquests casos, els nens, les persones pobres, majors i discapacitades són les més castigades.
No obstant això, atès que ni tan sols es contempla la figura del desplaçat o refugiat per causes ambientals, i que tant les causes com les seves conseqüències són molt diverses, conèixer el nombre exacte de persones afectades resulta molt complicat.
Imagen: Jeff NobleEn qualsevol cas, alguns experts i institucions parlen de xifres molt cridaneres, que creixeran considerablement en els propers anys. Segons el professor de la Universitat d’Oxford, Norman Myers, en 2010 es podria parlar ja de 50 milions de persones obligades a abandonar la seva casa per l’adversitat del seu entorn natural. Ecologistes en Acció afirma que en 2020 uns 135 milions de persones correran perill d’haver d’abandonar les seves terres per la contínua desertificació, d’elles 60 milions a Àfrica subsahariana. Per 2050, segons la Federació Internacional de Societats de la Creu Vermella i la Mitja Lluna Vermella (FICR), uns 150 milions de persones seran “refugiats ambientals”. Un estudi de l’Oxford Research Group parla per a aquesta mateixa data fins i tot de 200 milions.
En 2020 uns 135 milions de persones correran perill d’haver d’abandonar les seves terres per la contínua desertificació, d’elles 60 milions a Àfrica subsaharianaEn aquest context, Espanya serà un dels països que més sofreixi les conseqüències d’aquestes migracions ambientals. El director del Centre de Recerques sobre Desertificació, José Luis Rubio, destacava recentment que uns 15 milions de persones dels països del sud del Mediterrani podrien emigrar, principalment a Europa, en un termini d’una dècada. Per la seva banda, Miquel Ortega, Coordinador de la revesteixi Ecologia Política, recorda que ja hi ha ONG espanyoles que s’ocupen de pescadors africans sense treball per la sobreexplotació en les seves aigües per part de flotes pesqueres europees.
D’altra banda, els moviments massius de població i els camps de refugiats també produeixen un impacte ambiental, per la qual cosa la degradació de l’entorn és tant una causa com una conseqüència d’aquest problema.
Malgrat això, el refugiat ambiental no es troba dins de l’àmbit de l’estatut jurídic internacional dels refugiats, recollit en la Convenció de Ginebra de 1951. En aquest sentit, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), l’Organització Internacional de la Migració (IOM) i el Grup Polític de Refugiats ha optat per la denominació de “persones ambientalment desplaçades”, entenent que són persones desplaçades al seu propi país o que s’han desplaçat a través de fronteres internacionals a causa de la degradació, la deterioració o la destrucció del medi ambient.
Possibles solucions
Diversos experts i ONG proposen diverses mesures per combatre aquest problema. En primer lloc, es reclama incloure la deterioració del medi ambient dins del concepte jurídic del “refugiat” i “desplaçat”, perquè es pugui proporcionar una protecció legal suficient a aquestes cada vegada més nombroses persones.
No obstant això, segons la professora Borràs, aquesta nova figura jurídica no és ben vista pels Estats, en considerar que propiciaria un augment dels desplaçaments de població, devaluaria la protecció del refugiats actuals i s’ampliarien les denegacions d’asil.
Per això, l’experta de la Universitat Rovira i Virgili reclama a més que s’ampliï el règim jurídic de l’asil i/o d’assistència humanitària, per cobrir també a tots els desplaçats per causes de degradació ambiental. Així mateix, explica, per evitar possibles causes de discriminació enfront dels refugiats “clàssics”, recomana definir la figura del refugiat ambiental a partir de factors objectius, com la gravetat del desastre natural o la impossibilitat de l’Estat d’origen d’assistir a la seva població.
A més de definir i protegir jurídicament al refugiat ambiental, els experts advoquen per una sèrie de mesures que passen per la cooperació internacional, la conservació del medi ambient i la recuperació de les zones deteriorades, la inversió en plans de prevenció i mitigació de desastres naturals, l’augment de la informació sobre aquests problemes, la persecució judicial dels causants de danys ambientals, la creació de plans especials de protecció per a possibles desplaçats o refugiats ambientals, etc.
Com recorda Susana Borràs, la degradació del medi ambient ha estat un motiu històric de desplaçament de la població. En l’actualitat, no obstant això, la novetat consisteix en l’augment del potencial per a grans desplaçaments de població com a resultat d’una combinació de l’esgotament de recursos, de la destrucció irreversible del medi ambient i del creixement de la població, entre altres factors.
En aquest sentit, la deterioració ecològica actual, provocat i/o intensificat per l’ésser humà, té múltiples i en ocasions difuses arestes, com la sequera, la desertització, la desforestació, els desastres naturals, el canvi climàtic, els accidents industrials, els abocaments tòxics, els conflictes armats, etc.
