Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Despleguen un observatori geofísic a l’Illa d’Alborán per a vigilar l’activitat sísmica

La seva posada en marxa ha suposat la instal·lació d'instrumental tècnic, tant en la part terrestre com en la part submarina
Per EROSKI Consumer 6 de febrer de 2010

La Secció Geofísica del Real Institut i Observatori de l’Armada en Sant Ferran (ROA) ha desplegat un Observatori Geofísic Submarí i Terrestre a l’entorn de l’Illa d’Alborán amb la finalitat de vigilar els moviments tectònics de la zona. El centre va sorgir quan la institució va detectar la necessitat de disposar d’una estació sísmica de banda ampla en les proximitats dels hipocentres marins, en la zona de major activitat sísmica a Espanya, que està compresa entre el Sud de la Península i les costes del Nord d’Àfrica.

Gran part dels epicentres dels terratrèmols ocorreguts per aquesta zona es localitzen en la mar. Per això, amb la finalitat de millorar la determinació hipocentral i disposar de dades d’alta qualitat a la regió, el ROA, al costat d’altres institucions, va desplegar l’Observatori de l’Illa d’Alborán. Es tracta d’un observatori multiparamétrico, submarí i terrestre, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, la Universitat Complutense de Madrid (UCM), l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i la pròpia Armada Espanyola.

El desplegament de l’Observatori ha suposat la instal·lació d’instrumental tècnic, tant en la part terrestre com en la part submarina. En terra (en el far de l’Illa d’Alborán), hi ha una estació permanent GPS i una meteorològica. L’estació GPS està integrada en la xarxa geodinámica del ROA i “permet el càlcul de les velocitats relatives de convergència entre les plaques euroasiàtica i africana a l’entorn de la mar d’Alborán, a més de contribuir en xarxes GPS europees i mundials”, va indicar el cap del Servei de Sismologia de ROA, Antonio Pazos. Per part seva, l’estació meteorològica d’Alborán “constitueix un excel·lent emplaçament de mesura per a les variables meteorològiques (temperatura, pressió, velocitat i direcció del vent, humitat, pluja) que ajuden a millorar els models existents per a la zona i d’aquesta forma proporcionar millors prediccions”, va afegir Pazos.

En la part submarina també es van instal·lar diversos equips. Un d’ells és un sismómetro marí de tres components que, en mesurar el moviment del sòl, és capaç de detectar l’arribada d’ones sísmiques produïdes pels terratrèmols, tant els locals com els grans terratrèmols d’àmbit mundial. També existeix un acceleròmetre marí de tres components, que complementa al sismómetro en els casos de forts terratrèmols en la zona més pròxima. Un altre dels instruments instal·lats és un sensor marí de pressió diferencial (DPG), que mesura les variacions de pressió i “té capacitat per a poder detectar el pas d’ones de Tsunami, caracteritzades per la seva gran velocitat de propagació i gran longitud d’ona en alta mar”, va indicar Pazos.

Des de la seva posada en funcionament, els científics reben dades de manera contínua i s’observen registres dels diversos terratrèmols ocorreguts des de llavors. Actualment es reben dades GPS; meteorològics (temperatura, pressió, humitat, velocitat i direcció del vent, i pluja); de velocitat i acceleració del sòl (sismògraf i acceleròmetre); i els procedents d’un sensor marí de pressió diferencial (DPG).