El pròxim 16 de setembre se celebra el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó. La jornada coincideix enguany amb la commemoració per part de Nacions Unides del 25 aniversari de la signatura del Protocol de Mont-real. Gràcies a aquest tractat internacional, el mal anomenat “forat” de la capa d’ozó començava la seva lenta recuperació. Però no cal baixar la guàrdia, perquè faran falta més dècades. Aquest article explica què és la capa d’ozó i per què cal preservar-la, assenyala com es troba, recomana què poden fer els consumidors i recorda que l’ozó és molt més que una capa de l’atmosfera.
Què és la capa d’ozó i per què cal preservar-la
L’ozó és un gas que a 25 quilòmetres d’altura, en l’estratosfera, actua de filtre de la radiació ultraviolada del sol. A principis dels anys 70 del segle XX es va descobrir que els clorofluorocarbonos (CFC), uns gasos molt utilitzats en la indústria del fred i en els aerosols d’ús quotidià (desodorants, laques, etc.), destruïen aquesta capa de l’atmosfera. Càncer de pell, cataractes, reducció de la resposta del sistema immunitari o afecció al creixement del fitoplàncton oceànic són algunes de les seves greus conseqüències.
Fins a la dècada dels seixanta del present segle no hi haurà una recuperació dels nivells de 1980El “forat” de la capa d’ozó va ser un dels temes d’actualitat més candents del moment. En realitat consisteix en un aprimament en la capa que té lloc en determinades èpoques de l’any i, de forma més significativa, a l’Antàrtida.
En 1987 se signava a Mont-real un Protocol Internacional, des de llavors vigent, per a prohibir el consum i fabricació dels CFC. Més de 190 països de tot el món ho han subscrit i, gràcies a ell, la capa d’ozó ha millorat. Jorge Olcina, climatòleg de la Universitat d’Alacant, assegura que “és dels protocols internacionals que en major mesura han complert els països signants. La clau va estar en el fet que la indústria va trobar substitutius dels CFC de manera ràpida i que no encaria la fabricació dels aerosols i de la refrigeració”.
Com es troba la capa d’ozó
El mal anomenat “forat” de la capa d’ozó ja no acapara les portades dels mitjans, però no significa que el problema hagi desaparegut. Els mesuraments presos enguany indiquen que les dades de l’extensió en l’afebliment de la capa d’ozó a l’Antàrtida estan dins de la mitjana, si bé són inferiors als de 2011. L’Agència Espacial Estatunidenca (NASA) ofereix una pàgina web en la qual es pot seguir l’estat de la capa d’ozó.
Jorge Olcina explica que la recuperació de la capa d’ozó és lenta: “Els models d’evolució assenyalen que fins a la dècada dels seixanta del present segle no es podrà parlar d’una recuperació dels nivells de 1980. La permanència en l’atmosfera dels CFC és llarga i, encara que ja no s’emetin més holocarburos, romanen entre 50 i 100 anys (per als quals s’utilitzaven més en la indústria d’aerosols i refrigeració, CFC-11 i CFC-12). Ens queden diverses dècades d’escoltar la producció d’un “forat” en la capa de l’ozonosfera (dins de l’estratosfera) de l’Antàrtida durant la primavera austral (entre setembre i desembre)”.
Què poden fer els consumidors
Des de 1994, l’Assemblea General de Nacions Unides commemora cada 16 de setembre la signatura del Protocol de Mont-real, que enguany celebra per tant el seu 25 aniversari. Aquest dia internacional és una crida mundial perquè tots els implicats, des de governs, empreses o ciutadans, siguin conscients d’aquest problema.
Els consumidors poden contribuir a recuperar la capa d’ozó si eviten productes amb CFC o uns altres similars. Més de cent substàncies, com els HCFC, halons, bromur de metil, tetraclorur de carboni o metilcloroformo, també contribueixen a la disminució de l’ozó estratosfèric.
Els ciutadans han de protegir-se dels raigs del sol, especialment a partir de maig i fins a octubre. La utilització de cremes protectores, sempre que es prengui el sol a la platja o en el camp i, en qualsevol cas, evitar l’exposició prolongada són els consells més pràctics.
Ozó, molt més que una capa
L’ozó és un gas utilitzat en l’actualitat en diverses aplicacions: com a conservant per a allargar la vida útil de productes frescos com a fruites o carn, en la desinfecció d’aigües o com a tractament per a la salut (“ozonoterapia“).
D’altra banda, quan l’ozó se situa en la capa més baixa de l’atmosfera (troposfera, la capa dels canvis atmosfèrics) i supera certs nivells, deixa de ser el gas protector de la vida en el planeta per a convertir-se en un perillós contaminant. Per això, els països desenvolupats realitzen mesuraments regulars del contingut d’ozó troposfèric per a alertar, en el seu cas, de nivells alts que puguin perjudicar la salut de les persones i l’estat fisiològic dels éssers vius en general. A Espanya l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) realitza mesuraments diaris que poden consultar-se en la seva pàgina web.
