Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dia Mundial contra la Desertificació i la Sequera

Aquesta jornada mundial recorda la creixent degradació del sòl i la vida de milions de persones a causa de la desertificació i la sequera

Img sequia2012 Imatge: UNCCD

Com cada 17 de juny des de 1994 avui se celebra el Dia Mundial Contra la Desertificació i la Sequera, per recordar la importància del sòl i l’accelerada degradació que sofreix. La Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (UNCCD) assenyala que cada any es perden al món 12 milions d’hectàrees (la superfície d’Andalusia i Extremadura juntes aproximadament) a causa de la desertificació. La degradació del sòl afecta directament a 1.500 milions de persones a tot el món, segons la UNCCD. En aquest article s’ofereixen els següents continguts: Un Dia Mundial contra la degradació creixent del sòl; Desertificació i sequera a Espanya; i Què podem fer contra la desertificació i la sequera.

Un Dia Mundial contra la degradació creixent del sòl

Img
Imatge: UNCCD

El lema principal d’aquest Dia Mundial Contra la Desertificació i la Sequera 2012 és “Un sòl sa sosté la teva vida“. La Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació destaca així la urgent necessitat d’augmentar els esforços mundials per recuperar i protegir els sòls fèrtils. El secretari executiu de la UNCCD, Luc Gnacadja, assenyala que “el sòl fèrtil és un recurs finit i irreemplaçable, que serveix per alimentar als 7.000 milions de persones que habiten el planeta en l’actualitat i que es convertiran en 9.000 milions en 2050. A més de menjar, el sòl garanteix l’aigua i l’energia per a les generacions presents i futures.”

Un 35% de la superfície espanyola presenta risc significatiu de desertificacióVíctor Castillo, científic espanyol que treballa en la UNCCD, explica que el problema incideix sobre territoris fràgils on viu part de la població humana més pobra. La sobreexplotació dels recursos naturals pot provocar una primera etapa de millora en l’economia, perquè la ruptura de l’equilibri es desencadena de forma lenta. En molts casos, els efectes de la degradació es manifesten quan és irreversible.

El 40% de la superfície total del planeta està ocupada per zones seques on viu gairebé el 35% de la població mundial. Entre el 10% i el 20% d’aquestes terres seques estan afectades per la desertificació. Les zones més vulnerables són els sòls subsaharians i d’Àsia central, segons l’informe sobre Avaluació d’Ecosistemes del Mil·lenni.

Quant a la sequera, és un fenomen natural que forma part dels canviants sistemes climàtics i meteorològics de la Terra, i que tard o d’hora afecta a tots els països. Com sosté Nuria Hernández-Mora, presidenta de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA), “aquest període vindrà, però no sabem quan. El problema no és tant que es produeixi, sinó com la gestionem”.

En els propers anys, el canvi climàtic podria provocar una expansió de les zones seques. Segons el Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC), l’increment de la freqüència, durada i intensitat de les sequeres podria accelerar les taxes de desertificació i incrementar els efectes sobre les poblacions.

Desertificació i sequera a Espanya

El Programa d’Acció Nacional de Lluita contra la Desertificació (PAND) del Ministeri de Medi ambient estima que un 35% de la superfície espanyola presenta risc significatiu de desertificació. Segons Castillo, si s’atén a les característiques climàtiques, prop del 75% de la superfície espanyola seria susceptible de sofrir desertificació, encara que matisa que no tots els paisatges àrids estan sotmesos a aquest procés.

Així mateix, Espanya ha sofert en els últims anys diverses sequeres. Fa uns mesos, la falta de pluges va fer saltar les alarmes davant la preocupació d’una nova època de sequera.

Segons el meteoròleg José Miguel Viñas, les pluges d’abril han servit per alleujar “en part” el problema: “Ara mateix les nostres reserves hídriques se situen en valors semblats a la mitjana dels últims deu anys. Tècnicament no pot afirmar-se que estiguem en sequera, encara que la situació podria canviar ràpidament si, passat l’estiu, vingués una tardor seca, ja que el dèficit de pluges hivernal ha deixat la seva petjada.”

Què podem fer contra la desertificació i la sequera

La lluita contra la desertificació i la sequera passa per la implicació real de les institucions, empreses i ciutadans de tot el planeta:


  • Accions efectives de la comunitat internacional: l’objectiu de la UNCCD, i també del lema d’aquest Dia Mundial, és aconseguir “una taxa zero de degradació de la terra” per garantir la seguretat alimentària, mitigar la pobresa rural i la gana i servir de suport enfront dels principals problemes ambientals. Els governs i institucions de tots els països han d’engegar accions efectives per conservar els sòls fèrtils i recuperar els degradats.

  • Consum responsable: els experts recorden que darrere de la desertificació i la sequera es troba la falta de desenvolupament sostenible i la gestió inadequada dels recursos naturals. Les set erres del consumidor ecològic són, per tant, essencials enfront d’aquests problemes ambientals.


RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions