Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dilema resolt: així sabràs (per fi) quin toallitas pots tirar al vàter i quins no

Los fabricantes de estos productos de higiene se comprometen a identificar sus productos con un logotipo "de apto o no apto" en el envase

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 24 de Abril de 2019
img_paquete toallitas humedas hd

La lucha para eliminar los llamados fatberg -acrónimo formado por la palabra inglesa fat (grasa) y berg (que hace referencia a un iceberg)-, la masa grasienta que atasca el sistema sanitario de las ciudades, está a punto de recibir un empujón definitivo. La mala práctica de tirar las toallitas húmedas al inodoro está causando un problema ambiental de primer orden y genera pérdidas de 200 millones de euros en las redes depuradoras de España. Pero a partir de 2020 este asunto cambiará a mejor. ¿Cómo? Sigue leyendo.

Fa amb prou feines un mes, l’Ajuntament de València va haver de gastar-se més de vuit milions d’euros a desembussar els seus col·lectors. I a la fi de 2017, una bola de toallitas humides va bloquejar el sistema de depuració a Eivissa, que va acabar abocant les aigües fecals directament en el mar. Aquests casos són dos exemples de la magnitud d’aquest problema mediambiental i econòmic.

Però, per fi, els fabricants de paper higiènic humit i productes d’higiene personal similars s’han compromès a identificar amb un segell distintiu quin productes podem tirar al vàter sense causar estralls en l’entorn i quins, per contra, han de rebutjar-se en la paperera perquè, com les toallitas, triguen prop de 100 anys a degradar-se.

El segell per identificar als uns i els altres anirà en l’envàs en un lloc visible i tindrà dos colors: verd i vermell. D’aquesta manera, aquells articles higiènics i cosmètics que sí puguin llançar-se al WC, com ja fem amb el paper higiènic tradicional, estaran assenyalats amb un cercle verd i un logotip en el qual veurem a algú llançar paper al vàter. Per contra, els productes identificats amb un cercle vermell, i el mateix símbol ratllat, informaran al consumidor que no resulten aptes per llançar-se al vàter i que, per tant, cal rebutjar-los sempre en la paperera.

D’aquesta forma, es buiden finalment els dubtes del consumidor: d’una vegada per sempre sabrem què fer amb aquests articles després d’utilitzar-los i podrem escollir d’una manera molt més senzilla els productes que no danyen l’entorn ni el sistema sanitari de la ciutat.

Qui és qui: vermell o verd?

El 63 % dels paquets de toallitas que comprem tenen ús infantil, mentre que el 9 % s’utilitzen com desmaquillantes o per a la higiene i cura corporal. “Com a regla general, la majoria de les toallitas humides que existeixen ara al mercat aniran identificades amb el símbol vermell i, per tant, sempre han de tirar-se a la paperera; mentre que l’anomenat paper higiènic humit sí estarà marcat amb el símbol verd, que informa que sí pot rebutjar-se tant en la paperera com pel vàter”, explica Val Díez, directora general de l’Associació Nacional de Perfumeria i Cosmètica (Stanpa). Aquesta associació engloba als fabricants que comercialitzen aquests productes al nostre país i és una de les entitats promotores d’aquesta iniciativa, que compta amb el suport de l’Associació Espanyola de Proveïments d’Aigua i Sanejament (AEAS).

La icona vermella o verd apareixerà en els paquets de toallitas, paper higiènic humit i altres articles similars en un termini de 18 mesos, en 2020. Per aconseguir que tota la indústria utilitzi el mateix logotip, l’Associació Espanyola de Normalització ha aprovat la norma UNEIX 149002:2019, pionera a Europa, que determina el disseny exacte del logo que anirà en l’envàs de les toallitas. A més, la norma anirà acompanyada amb el Codi de Bones Pràctiques d’Etiquetatge de Toallitas i Paper Higiènic Humit per posar-li-ho més fàcil als fabricants.

Amb la finalitat d’aconseguir el logotip verd, o “apte per tirar al vàter”, les toallitas han de superar cinc proves de laboratori: composició, sedimentació dels materials (amb una mostra), dispersió, desintegració i biodegradació. La clau resideix que no contingui materials sintètics ni plàstics en la seva composició. D’aquesta manera, el logo verd garanteix que, després del seu ús una vegada en el vàter, la toallita o paper humit es trencarà en trossos prou petits com per travessar les canonades i desguassos sanitaris, en lloc d’obstruir el clavegueram i contribuir a la creació d’una massa grasienta fatberg.

Toallitas i paper humit: no són el mateix

Encara que el paper higiènic humit (adequat per rebutjar pel vàter) s’assembla molt a les toallitas humides (en general, no apropiades), no resulten iguals. N’hi ha prou amb fer un cop d’ull a la seva composició, que apareix desglossada en l’etiqueta de l’envàs, per trobar la diferència: mentre que les toallitas humides contenen fibres naturals, la majoria també inclou compostos artificials que afegeixen al producte resistència i suavitat. I aquí resideix el problema, en la resistència, perquè aquests teixits artificials triguen anys a degradar-se.

Així i tot, tampoc desapareixen per complet. Segons un estudi realitzat en 2016, després de passar dos dies en l’aigua, les toallitas solament es disgreguen un 36 %, mentre que el paper higiènic desapareix gairebé per complet (95 %) quant es tira pel vàter. En definitiva, triguen gairebé un centenar d’anys a desintegrar-se de debò.

Això no ocorre amb l’anomenat paper higiènic humit que, com el paper higiènic de tota la vida, conté exclusivament fibres naturals celulósicas, d’origen vegetal. Per això, resulten menys resistents i, en definitiva, més disgregables una vegada que entren en contacte amb l’aigua del sistema sanitari. En síntesi: mentre que la majoria de les toallitas no es desfan en anys, el paper higiènic humit sí es disgrega gairebé al moment.

Biodegradable no és el mateix que d’un sol ús

El quid de la qüestió s’amaga en la diferència entre dues paraules: què és biodegradable i quin “dispersable”, un vocable usat en l’entorn científic del medi ambient per denominar als materials que es dilueixen amb rapidesa en entrar en contacte amb l’aigua. Per contra, un material biodegradable implica que pot ser desintegrat per l’acció biològica, és a dir, amb la intervenció d’éssers vius com a plantes, animals, microorganismes i fongs. Però el temps que aquests triguin a completar la seva tasca constitueix una altra qüestió, perquè poden dedicar a això mesos, fins i tot anys.

En altres paraules, les toallitas humides poden ser biodegradables, però triguen anys a desaparèixer: el ritme de descomposició dels materials resulta tan lent -precisament, per culpa de les fibres sintètiques plàstiques que contenen- que, en la pràctica, no resulta sostenible. Per entendre’ns, Val Díez acaba amb un exemple molt gràfic: “Les toallitas humides es comporten com una poma: encara que siguin biodegradables, si les tires al vàter, aquest s’embussa”.
Si no tiraries aquesta fruita per l’excusat, tampoc hauries de llançar una toallita humida marcada amb la icona vermella.

Etiquetas:

residus

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions