Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Medi ambient

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dos embassaments de Tarragona es buidaran parcialment per intentar acabar amb una plaga de musclo zebra

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 14 de Agost de 2003

Les rescloses dels embassaments de Riba-vermella i Flix, a la província de Tarragona, s’obriran i deixaran córrer cap al mar milions de litres d’aigua durant la primera setmana de setembre, amb l’objectiu que la calor i la falta d’aigua dolça acabin amb la població de milions d’exemplars de musclo zebra (Dreissena polymorpha) que han colonitzat el tram final del ric Ebre i que estan provocant quantiosos danys.

Els experts que durant els últims mesos han estat estudiant la proliferació d’aquest bivalve consideren que es tracta del mètode més efectiu per a la seva erradicació. Els autors del pla creuen que la dessecació parcial dels embassaments i l’exposició dels musclos al sol servirà per acabar amb ells. És la primera vegada que s’escomet una acció d’aquesta envergadura per tractar d’erradicar una espècie invasora a Espanya.

S’estima que el nivell d’aigua de l’embassament de Riba-vermella baixarà entre 4 i 6 metres durant el mes de setembre i, a l’octubre, el descens de la cota de l’aigua podria arribar als 12 metres. Riba-vermella té 210.000 milions de litres de capacitat, ocupa una extensió de 2.152 hectàrees (comparable a d’altres camps de futbol) i una profunditat màxima de 34 metres.

El desembalse, apunten des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), persegueix fer un inventari dels danys, valorar el grau d’extensió de la plaga i estudiar possibles solucions. “Estem davant una situació excepcional. Es tracta d’una invasió biològica d’una gravetat extrema”, apunta el biòleg mallorquí Cristian Ruiz Altaba, expert en Malacologia, la ciència que estudia els mol·luscs. “En l’Ebre han trobat unes condicions excel·lents per desenvolupar-se: aigües quietes i altes temperatures. Els exemplars aconsegueixen una grandària excepcional. Els hi ha de fins a 4 centímetres de longitud”, alerta Altaba.

“Desastre ecològic”

Per la seva banda, una quinzena de municipis de Tarragona i Aragó afectats pel buidatge parcial dels embassaments s’oposa a una mesura que qualifiquen de “desastre ecològic”. El Consorci per a la Protecció Integral del Delta de l’Ebre ha respost assenyalant que el desguàs dels gots no serà complet i que el veritable desastre ecològic ho estan produint ja els musclos.

De fet, la central nuclear d’Ascó, propera a la zona, es veu obligada des de fa mesos a augmentar la temperatura de l’aigua dels seus circuits de refrigeració per evitar que els bivalves colonitzin i obturen les seves instal·lacions.

Les altes concentracions de musclos zebra són capaces de taponar les captacions i conduccions d’aigua, d’encegar canals de reg, desguassos, conduccions hidroelèctriques, azudes i sèquies.

Així mateix, els musclos han empobrit la vida del riu en eliminar grans quantitats de fitoplàncton que els serveix com a aliment i són una competència directa per als mol·luscs autòctons, com les náyades o la raríssima Margaritifera auricularia, que apareix al Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. “Els musclos han canviat radicalment l’ecosistema dels pantans i de l’Ebre”, assegura el biòleg mallorquí.

La seva petita grandària els permet superar filtres i xarxes de control. I les seves restes, en forma de milions de petxines, poden modificar la llera dels rius i causar considerables problemes a les estructures hidràuliques. “A més, no té predadores naturals”, insisteix Pere Josep Jiménez, director de la Reserva Natural de Sebes.

Perill real

La importància d’aquesta amenaça ha encès ja les alarmes a Tarragona. I, encara que la plaga sembla afectar només al curs baix de l’Ebre, el perill és real aigües a dalt. Els rius del País Basc, Navarra o Cantàbria podrien veure’s afectats per la invasió. De fet, la Diputació d’Àlaba ja ha pres mesures per evitar que el musclo i les seves larves (que van arribar adherits als cascos d’embarcacions de pescadors esportius alemanys) desembarquin en els embassaments alabesos. “Si no es prenen mesures, és només qüestió de temps que colonitzi la llera riu amunt. I no hi ha manera de combatre-ho sense acabar amb la vida dels rius”, adverteix Jiménez.

El musclo zebra és una espècie invasora habitual en l’orient del Mediterrani i en els mars Negre, Caspi i Aral, des d’on s’ha anat estenent per tota Europa. De fet, aquest bivalve està causant ja greus problemes econòmics a França, Itàlia i Regne Unit. També a Estats Units, on va arribar entre el llast líquid que carregaven en els seus viatges de retorn els mercants que implicaven blat americà a la desapareguda Unió Soviètica.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions